345
Havia l’amic a anar llongues carreres, e dures, e aspres;
e era temps que anàs per aquelles e que portàs lo gran feix que amor fa portar
a sos amadors. E per açò l’amic alleujà sa ànima dels pensaments e els plaers
temporals, per ço que el cos pogués portar lo càrrec pus lleugerament. E l’ànima
anà per aquelles carreres en companyia ab son amat.
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada