dimarts, 29 de gener del 2013

La Cancelleria Reial



Ramon Llull havia portat la prosa catalana a un nivell de perfecció pràcticament insòlit en les llengües romàniques de final del XIII i principi del XIV. Aquest model literari que constituí l’obra lul·liana explica l’extraordinària unitat i uniformitat de la llengua catalana literària, que no ofereix trets dialectals de cap mena, contràriament al que passa en altres llengües, com la francesa o la castellana, medievals. La tasca iniciada precoçment pel genial escriptor mallorquí va ser continuada a la segona meitat del segle XIV per una important institució reial: La Cancelleria.

El rei Pere III va crear un cos de traductors i va organitzar la cancelleria reial. Per mitjà d’aquests organismes va entrar l’esperit humanista a la corona d’Aragó: la Cancelleria va ser un centre de recepció de la cultura europea i un nucli aglutinador d’escriptors laics, ja que fins aleshores l’alta cultura només havia estat una prerrogativa dels clergues. Va fer una tasca decisiva, sobretot pel que fa a la llengua catalana: va crear un model de prosa acurada, precisa i elegant que es va imposar per tots els territoris catalanoparlants.

La Cancelleria Reial va ser l’organisme de govern dels reis de la Corona d’Aragó. Era l’oficina on es copiaven i s’expedien els documents reials i era dirigida pel canceller, l’oficial reial de més alta categoria, que tenia a les seves ordres notaris, protonotaris, secretaris i escrivans; tot i que també hi havia altres càrrecs menors. Les funcions de la Cancelleria eren diverses i complexes: s’hi duien a terme les relacions diplomàtiques amb altres reis i països; s’hi regien tots els territoris de la corona catalanoaragonesa pel que fa a legislacions, recaptació d’impostos, informes secrets, fundació de monestirs i institucions civils, iniciatives culturals; etc.

El llarg regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387) va significar la reordenació i reorganització més important de la Cancelleria, amb l’objectiu de convertir-la en un veritable organ de govern, d’eficaç i moderna actuació política, tant en el vessant administratiu i diplomàtic com en el cultural. El rei Pere l’estructurà rígidament, procurant que tota la documentació tingués un caràcter unitari i que fos curosament conservada, gràcies a la qual cosa l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona és un dels més rics del món.

La documentació elaborada a la Cancelleria, és a dir, tota la correspondència generada per la casa reial i el consell del rei, forma un dels fons documentals més importants i complets, del qual destaquen dues característiques lingüístiques fonamentals: d’una banda, l’ús habitual i, per tant, domini per part dels escrivans de les dues llengües “oficials” de la Corona d’Aragó, el català i l’aragonès, a part de la llengua culta, és a dir, el llatí; de l’altra, la qualitat, modernitat i uniformitat del català emprat pels escrivans de la Cancelleria, que van aconseguir expressar-se amb elegància i subtilesa en una llengua esdevinguda referent de prestigi acadèmic i model literari i, a més a més, acceptada incondicionalment en tot el domini lingüístic. Sobretot a partir de la segona meitat del segle XIV, el català de la Cancelleria esdevé una llengua acadèmica, que pren com a model la llengua del rei, o siga la de la família reial, i això explica la seua incondicional acceptació arreu de la Corona d'Aragó.

Cap el 1381, s’adverteix en els documents de la Cancelleria un nou estil, caracteritzat per amplificacions de la frase, períodes llargs, presència de cultismes i en general una voluntat d’adequar l’estil de la prosa llatina clàssica a la llengua catalana. Podem dir, doncs, que un dels aspectes de l’Humanisme, que havia començat a manifestar-se a Itàlia feia poc, havia arribat ja en aquesta data a la Cancelleria reial, i que els notaris i escrivans, bons coneixedors del llatí, se sentien, igualment que els italians, atrets per la bellesa i l’elegància del llatí clàssic. Aquesta nova mentalitat, que cal relacionar amb el naixent Humanisme italià, i amb la nova atracció que despertaven la història i les arts clàssiques, la trobem reflectida entre els nostres cortesans del final del segle XIV, i en el mateix monarca, Pere el Cerimoniós, quan, el 1380, com a duc d’Atenes i Neopàtria, referint-se a l’Acròpolis d’Atenes dicta el seu famós elogi, “la pus rica joia que el món sia, e tal que entre tots los reis cristians envides [amb prou feines] la porien fer semblant”. Frase que trasllueix una autèntica admiració renaixentista per l’antiguitat.

dilluns, 28 de gener del 2013

Espai per a la prosa medieval

Aquests dies hem escoltat un bon grapat d'enregistraments per a observar la variació dialectal i els registres. No patiu, no podem fer-nos experts en el tema amb tan sols unes poques audicions. Els parlants competents d'un idioma només reconeixen les varietats dialectals amb l'ús prolongat de la llengua i el contacte amb parlants procedents d'altres zones geogràfiques. El que sí que haureu de fer és estudiar les diferències bàsiques que els fulls teòrics us detallen.

Ara canviem de terç i obrim un nou espai durant uns quants dies per a familiaritzar-nos amb alguns fragments de prosa medieval procedent dels textos més coneguts dels nostres autors. Hem fet una selecció puntual de 17 textos --que permeten tots els canvis que vulgueu-- per a acostar-nos a les obres capdavanteres de la nostra Literatura medieval i del segle d'or. Els gèneres principals són: (1) els "exemples" de Ramon Llull al Llibre de les bèsties; (2) un tractat de cavalleria molt influent en l'edat mitjana; (3) el gènere historiogràfic de les cròniques; (4) els llibres de cavalleria i (5) les novel·les cavalleresques (heu de conéixer-ne bé la diferència); (6) l'assaig filosòfic, i, per acabar, (7) la prosa religiosa i moral i (8) els sermons. Com veieu, serà relativament senzill diferenciar els gèneres i de segur que acabeu distingint els escrits dels diferents autors per mitjà dels temes i l'estil emprat.
Reproduïm el llistat de textos seleccionats, si bé, el vostre professor hi farà les modificacions que necessite.

Ramon Llull
01.-Exemple de la llebre i el lleó (p. 73)
02.-Llibre de l'orde de cavalleria (p. 78)
Les cròniques
03.-Jaume I: La conquesta de València (p. 82)
04.-Ramon Muntaner: Na Mercadera, una dona que esdevé heroïna popular (p. 89)
Llibres de Cavalleria
05.-Blandín de Cornualla: El desencantament de la donzella (p. 91)
06.-Jacob Xalabín: Com Jacob Xalabín i la senyora Nerguis recuperaren el coneixement (p. 97)
Prosa moral
07.-Francesc Eiximenis: Com educar els jóvens ganduls (p. 102) ; 08.-Contra aquells qui amb art especial es fan bells hòmens contra tota natura ( p. 103)
09.-Anselm Turmeda: Disputa de l'ase (p. 112)
10.-Vicent Ferrer: L'alletament dels fills (p. 115); 11.-El perill de les romeries (p. 116)
Humanisme
12.-Bernat Metge: Lo Somni – En defensa de les dones (p. 126)
13.-Antoni Canals: Escala de contemplació – La Vall de Crist (p. 129)
Novel·la cavalleresca
14.-Curial i Güelfa: Infantesa de Curial (p. 194); 15.-La Güelfa s'enamora de Curial (p. 195)
16.-Tirant lo Blanc: ULL! La lectura serà del llibre complet durant el mes de febrer. Les activitats sobre aquesta lectura seran indicades al blog i a classe la propera setmana.
Isabel de Villena
17.-Vita Christi: Com el Senyor, predicant a Jerusalem, va convertir la noble i gran senyora Magdalena, atraent-la cap al seua amor i coneixença (p 239-241)
Joan Roís de Corella
18.-Tragèdia de Caldesa: Explicant un fet casual que li va ocórrer amb una dama (p. 242-245)

 A més, us oferim un esquema bàsic per al comentari dels fragments, que podreu ampliar amb les aportacions que es facen a classe.
  1. Qui és l'autor/a del fragment llegit: Presenta'l breument. Redacta també algunes línies per a introduir el llibre del qual forma part el fragment que comentes.
  2. Quin és el gènere literari concret i el tema del fragment.
  3. -Si és un fragment narratiu, resumeix els principals esdeveniments relatats (1/4 de l'extensió original del text.)
  4. -Si és un fragment de caràcter assagístic, basat en l'exposició d'idees, explica la tesi o opinió defensada i els arguments que s'hi donen.
  5. Destaca alguns mots o expressions de cada text, que formen part del registre culte, literari, ja siga pertanyent a la varietat històrica medieval o a l'actual, i explica'ls. Comenta l'estil del fragment o relaciona'l amb les principals característiques de la seua obra.
  6. Com t'imagines l'autor, els destinataris o l'època en què s'escriu i es llegeix aquest text.
  7. Relaciona el fragment (o el llibre de què procedeix) amb textos, gustos de lectura, modes o costums socials de l'actualitat.  
Per acabar, hem realitzat un comentari model d'un dels 17 textos per a orientar la redacció de les vostres pràctiques escrites de comentari amb textos en prosa: Bernat Metge: Lo Somni – En defensa de les dones (p. 126 de Les veus del Temps) Cliqueu si voleu llegir-lo o descarregar-lo. També us enllacem amb el pdf dels apunts teòrics de Literatura, per si algú necessita imprimir-los per tal d'estudiar-los. Recordeu que només heu de revisar els autors i les obres en prosa, des de Ramon Llull fins Roís de Corella (16 pàgines aproximadament): APUNTS.

dissabte, 12 de gener del 2013

La variació dialectal de la llengua

A més dels registres, que acabem de veure, revisarem les principals característiques dialectals de la llengua per mitjà d'un vídeo i dos àudios. En les pròximes classes tractarem el concepte de dialecte com a varietat de la llengua parlada en una determinada àrea geogràfica. Totes les llengües presenten variacions geogràfiques i els usuaris competents d'una llengua  concreta estan més familiaritzats amb les diferències dialectals de tal manera que poden detectar la procedència d'un parlant per la melodia, per la fonètica (sons vocàlics i consonàntics diferents a l'estàndard regional), per la morfosintaxi (maneres diferents de conjugar els verbs, d'usar els pronoms i els articles, per exemple) i pel lèxic (els geosinònims o noms diferents que presenta un terme en altres dialectes).  La dinàmica que portarem a classe serà, si fa no fa, així.

Es repartiran aquests fulls que caracteritzen els dialectes geogràfics (cliqueu per descarregar-los). Si teniu problemes podeu descarregar-los ací: dialectes geogràfics 2. es tracta d'un document de google drive. A classe es repassen les varietats, que poden ser fonètiques, morfosintàctiques i lèxiques. Després es veu el vídeo incrustat d'11 minuts on tres dones procedents de la Vila Joiosa, Lleida i Mallorca, i tres homes del Rosselló, Vic i l'Alguer ens presenten les sis varietats principals del català: el valencià, el nord-occidental i el balear, el rossellonés, el català central i l'alguerés respectivament. Per mitjà de les dues frases següents es pot veure la variació fonètica (la pronunciació) dels nostres dialectes: "Compraré peres" i "Sense vent no podria pujar". Quant a les diferències morfosintàctiques, el vídeo en presenta dues: la forma de l'article (es, el, lo) i els diferents morfemes de la 1a persona del singular del present en els verbs de la 1a conjugació (parli, parlu, parlo, parle, parl) i la del plural (brindam, brindem). Quant al lèxic, hi ha sis mots corrents que són esmentats en les diferents formes com es diuen en cada àrea. Estigueu atents al vídeo i anoteu els exemples donats. Per acabar, caldrà entendre els conceptes de dialecte constitutiu i consecutiu, així com el d'isoglossa per a saber com es fan les catalogacions de les llengües i les varietats dialectals. 


En les sessions posteriors, el vostre professor us proposarà que escolteu aquestes dues gravacions -una o dues vegades, segons les necessitats- ja siga a l'aula o a casa amb l'ordinador, i haureu de completar les graelles que s'enllacen. A classe es posaran en comú els resultats.
  1. Activitat 1. Descarrega't la graella que enllacem per a anotar les teues respostes en cada columna; després escolta  tantes vegades com ho necessites els 17 textos orals expressats en llengües foranes o varietats geogràfiques i completa la fitxa amb alguna característica dialectal escoltada.

  2. Activitat 2. Descarrega't la graella enllaçada i completa la fitxa amb les característiques que es demanen en cada columna. Són 13 textos orals per a analitzar-ne simultàniament les varietats dialectals i els registres orals de les diferents intervencions. Al darrer àudio s'ha d'esmentar també una nova varietat en joc. De quina es tracta?
En la pròxima entrada del blog us explicarem la manera com abordarem l'apartat de literatura durant aquesta avaluació.
- - - - - -
NOTA: És probable que els àudios no es puguen reproduir o no apareguen incrustats quan es navegue a l'Institut. La Conselleria d'Educació hi pot haver tancat l'accés. A casa no tindreu cap problema.