RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCLXVI)

366

Finalitza ací el nostre homenatge a mestre Ramon Llull , durant 365 dies hem fet una entrada diària del Llibre d'Amic e Amat, començant en setembre de 2015 i acabant el 5 de desembre de 2016, en el 700 aniversari de la seua mort.

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCLXV)

365

—Digues, foll, ¿què és aquest món?—. Respòs: —Presó dels amadors, servidors de mon amat—. —¿E qui els met en presó?—. Respòs: —Consciència, amor, temor, renunciament, contricció, companyia d’àvol gent; e és treball sens guardó, on és puniment.—

Cor Blanquerna havia a tractar del Llibre de la Art de contemplació, per açò volc finir lo Llibre de l’amic e l’amat, lo qual és acabat a glòria e llausor de nostre Senyor Déus.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCLXIV)

364

Amor escalfava e aflamava l’amic en membrança de son amat. E l’amat lo refredava ab llàgremes e plors, e ab oblidament dels delits d’aquest món, e ab renunciament dels vans honraments. E creixien les amors con l’amic membrava per qui sostenia llangors, tribulacions, ni los hòmens mundans per qui sostenien treballs, persecucions.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCLXIII)

363

Embriagava’s l’amic de vi, qui membrava, entenia e amava l’amat. Aquell vi amarava l’amat ab sos plors e ab les llàgremes de son amic.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCLXII)

362

—Digues, foll, ¿per què parles tan subtilment?—. Respòs: —Per ço que sia ocasió a exalçar enteniment e les noblees de mon amat, e perquè per més hòmens sia honrat, amat e servit.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCLXI)

361

Encontraren-se dos amics. La un mostrava son amat, e l’altre l’entenia. E era questió, qual d’amdós era pus prop a son amat. E per la solució, l’amic havia coneixença de la demostració de la trinitat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCLX)

360

Demanaren a l’amic, amor en qual era major: o en l’amic qui vivia, o en l’amic qui moria. Respòs que en l’amic qui moria. —Per què?—. —Per ço cor no pot ésser major en amic qui mor per amor, e pot-ho ésser en amic qui viu per amor.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCLIX)

359

—Digues, foll, ¿què són treballs, plants, sospirs, plors, tribulacions, perills, en amic?—. Respòs: —Plaer d’amat—. —Per què?—. —Per ço que en sia més amat, e l’amic més guardonat.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCLVIII)

358

—Digues, foll, què és religió?—. Respòs: —Nedeetat de pensa e desirar morir per honrar mon amat, e renunciar al món per ço que no haja embargament a contemplar-lo e a dir veritat de sos honraments.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCLVII)

357

Era l’amic dintre e defora cobert d’amor, e anava cercar son amat. Deïa-li amor: —On vas, amador?—. Respòs: —Vaig a mon amat per ço que tu sies major.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCLVI)

356

Anava l’amic consirós en son amat, e atrobà en la via grans gents e grans companyes qui li demanaven de noves; e l’amic, per ço cor atrobava plaer en son amat, no respòs a ço que li demanaven, e dix que per ço que no es llunyàs de son amat no volia respondre a llurs paraules.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCLV)

355

Estava l’amic, un dia, en oració, e sentí que sos ulls no ploraven; e per ço que pogués plorar, tramès sa cogitació cogitar en diners, fembres, fills, viandes, vanaglòria; e atrobà en son enteniment que més gents han a servidors cascunes de les coses damunt dites, que no ha son amat. E per açò foren sos ulls en plors, e sa ànima en tristícia e en dolor.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCLIV)

354

—Digues, foll, ¿qual és la major e la pus noble amor que sia en creatura?—. Repòs: — Aquella qui és una ab lo creador—. —Per què?—. —Per ço cor lo creador no ha en què pusca fer pus noble creatura.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCLIII)

353

Amava la volentat de l’amic si mateixa, e l’enteniment demanà-li si era pus semblant a son amat en amar si mateixa o en amar son amat, con sia cosa que son amat sia pus amant si mateix que nulla altra cosa. E per açò és questió, segons qual responsió la volentat poc respondre a l’enteniment pus vertaderament.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCLII)

352

Al dia del judici dirà l’amat que hom triï a una part ço que en aquest món li ha donat; e a altra part sia triat ço que hom ha donat al món, per ço que sia vist con coralment és estat amat, ni qual dels dos dons és pus noble e de major cantitat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCLI)

351

Angoixós  e plorós anava l’amic encercar son amat per vies sensuals e per carreres intel·lectuals. E és questió, en qual dels dos camins entrà primerament dementre cercava son amat, ni en qual l’amat se mostrà a l’amic pus declaradament.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCL)

350

Teologia e Filosofia, Medicina e Dret encontraren l’amic, qui els demanà de noves si havien vist son amat. Teologia plorava, Filosofia dubtava, Medicina e Dret s’alegraven. E és questió què signifiquen cascú dels quatre significats a l’amic qui va cercar son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXLIX)

349

Esguardava l’amic si mateix per ço que fos mirall on veés son amat, e esguardava son amat per ço que li fos mirall on hagués coneixença de si mateix. E és questió, qual dels dos miralls era son enteniment pus acostat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXLVIII)

348

Ab frevor e temor anava l’amic en son viatge honrar son amat: frevor lo portava, temor lo conservava. Dementre que l’amic enaixí anava, trobà sospirs e plors qui li aportaven saluts de son amat. E és questió per qual de tots quatre fo mills assolaçat l’amic en son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXLVII)

347

Contemplant l’amic son amat, s’assubtilava en son enteniment, e enamorava’s en sa volentat. E és questió, per qual dels dos assubtilava pus fortment sa  remembrança a remembrar son amat.

assubtilava: tornava subtil

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXLVI)

346

Denant l’amic deïen un jorn mal de son amat, sens que l’amic no hi repòs ni excusà son amat. E és questió, qual és pus encolpat: o els hòmens qui blasmaven l’amat, o l’amic qui callava e no escusava son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXLV)

345

Havia l’amic a anar llongues carreres, e dures, e aspres; e era temps que anàs per aquelles e que portàs lo gran feix que amor fa portar a sos amadors. E per açò l’amic alleujà sa ànima dels pensaments e els plaers temporals, per ço que el cos pogués portar lo càrrec pus lleugerament. E l’ànima anà per aquelles carreres en companyia ab son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXLIV)

344

Dormia l’amic considerant en los treballs e els empatxaments los quals ha en servir son amat, e hac paor que ses obres no perissen per aquells empatxaments. Mas l’amat li tramès consciència, qui el despertàs en sos mèrits e en los poders de son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXLIII)

343

Perdé l’amic una joia que molt amava, e fóra’s desconsolat, tro que son amat li féu questió, qual cosa li era pus aprofitable: o la joia que havia, o la paciència que hac en les obres de son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXLII)

342

Clamava’s l’amic a son amat de temptacions qui li venien tots jorns treballar sos pensaments. E l’amat li respòs dient que temptacions són ocasió con hom recorra ab remembrament remembrar Déu e amar sos honrats capteniments.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXLI)

341

Cogità l’amic en la mort e hac paor tro que remembrà la ciutat de son amat, de la qual mort e amor són portals e entrament.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXL)

340

En ira s’adormí l’amic, cor temia lo blasme de la gent; e despertà’s en paciència con remembrà llaors de son amat. E és questió, l’amic de qui hac major vergonya: o de son amat, o de les gents.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXXIX)

339

Enfre treball e plaer era lo llit de l’amic: ab plaer s’adormia, e ab treball se despertava. E és questió a quals de aquests dos és pus prop lo llit de l’amic.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXXVIII)

338

Hac l’amic fam, set, calor, e fred, pobretat, nuedat, malaltia, tribulació; e fóra finit si no hagués membrança de son amat, qui el sanà ab esperança, remembrament, e ab lo renunciament d’aquest món, e ab lo menyspreament del blasme de la gent.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXXVII)

337

Odorà l’amic flors, e remembrà pudors en ric, e en luxuriós, e en desconeixent ergullós. Gustà l’amic dolçors, e entès amargors en les possessions temporals, e en l’entrament e iximent d’aquest món. Sentí l’amic plaers temporals, e l’enteniment entès lo breu traspassament d’aquest món e los perdurables turments als quals són ocasió los delits qui a aquest món són agradables.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXXVI)

336

Malalt fo l’amic, e féu testament ab consell de son amat. Colpes e torts lleixà a penediment, penitència, e delits temporals lleixà a menyspreament; a sos ulls lleixà plors, e a son cor sospirs e amors; e a son enteniment lleixà les faiçons de son amat; e a son remembrament la passió que sostenc per sa amor son amat; e a son negoci lleixà l’endreçament dels infeels, qui innorantment van a perdiment.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXXV)

335

Oïa blasmar l’amic son amat, en lo qual blasme veïa l’enteniment, la justícia e la paciència de son amat, cor la justícia punia los blasmadors, e la paciència los esperava a contricció, penediment. E per açò és questió en qual dels dos l’amic creïa pus fortment.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXXIV)

334

Oïa l’amic paraules de son amat, en les quals lo veïa son enteniment, per ço cor la volentat havia plaer d’aquell oïment; e lo remembrament membrava les virtuts de son amat, e los seus prometiments.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXXIII)

333

Era l’amic en terra estranya, e oblidà son amat, e enyorà’s de son senyor, e sa muller, e sos infants, e de sos amics. Mas retornà remembrar son amat, per ço que fos consolat e que la sua estranyedat no li donàs enyorament ni marriment.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXXII)

332

Comprà l’amic un dia de plors per un altre de pensaments, e vené un dia d’amors per altre de tribulacions; e muntiplicaren ses amors e sos pensaments.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXXI)

331

L’amic, ab sa imaginació, pintava e formava les faiçons de son amat en les coses corporals, e ab son enteniment les polia en les coses esperituals, e ab volentat les adorava en totes creatures.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXX)

330

Tranuitaren e faïen romeries e pelegrinacions los desirers e els remembraments de l’amic en les noblees de son amat, e aportaven a l’amic faiçons, e omplien son enteniment de resplandor, per la qual la volentat  muntiplicava ses amors.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXIX)

329

Ixen amors d’amors, e pensaments de llanguiments, e plors de llanguiments; e entren amors en amors, e pensaments en plors, e llanguiments ens sospirs. E l’amat esguarda’s son amic, qui ha per sa amor totes aquestes tribulacions.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXVIII)

328

On pus estretes són les vies on l’amic va a son amat, pus amples són les amors; e on pus estretes són les amors, pus amples són les vies. E per açò en totes maneres ha l’amic, per son amat, amors e treballs, e llanguiments, e plaers, e consolacions.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXVII)

327

Pujava l’amic los poders de sa ànima, per escala de humanitat, gloriejar la divina natura; e per la divinal natura davallava los poders de sa ànima per gloriejar en la humana natura son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXVI)

326

—Pregaven Nostra Dona e los àngels, e els sants de glòria, mon amat; e con remembré la error en què el món és per desconeixença, membré gran la justícia de mon amat, e gran la desconeixença de sos amics.­­—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXV)

325

Hac l’amat, per sa perfecció, misericòrdia de son amic, e sí s’hac per les necessitats de son amic. E fo questió per qual de les dues raons l’amat perdonà pus fortment les colpes de son amic.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXIV)

324

Humilitat ha humiliat l’amat a l’amic, per contricció; e sí es féu per devoció. E és questió en qual d’amdues l’amat fos pus fortment humiliat a l’amic.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXIII)

323

—No ha mon amat diferència en humilitat, humil, humiliat, cor tot és humilitat en pura actualitat. E per ço l’amic reprèn ergull, qui vol pujar a son amat aquells qui en est món la humilitat de mon amat ha tan honrat; e ergull los ha vestits de hipocresia, vanaglòria, vanitats.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXII)

322

—Amat! Si tu ajudes als hòmens justs, de llurs mortals enemics, ajuda a muntiplicar mos pensaments en desirar tes honors; e si tu ajudes als hòmens injusts, con recobren justícia, ajuda al teu amic con faça de ta volentat sacrifici a ta llaor, e de son cos, a testimoni d’amor per via de martire.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXI)

321

Plorava l’amic, e deïa a son amat aquestes paraules: —Amat! No fuist anc avar ni cobeu al teu amic, en donar ésser ni en recrear-lo, ni en donar-li moltes creatures a son servii. Doncs, ¿d’on vendria, amat, que tu, qui est sobirana llibertat, fosses avar a ton amic, de plors, pensaments, llanguiments, saviea  e amors, a honrar tes honors? E per açò, amat, lo teu amic te demana vida llonga, per tal que pusca reebre de tu molts dels dons damunt dits.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXX)

320

—¡Amat, qui en un nom est nomenat hom e Déu! En aquell nom, Jesucrist, te vol ma volentat home e Déu; e si tu, amat, has tant honrat ton amic sens sos mèrits, en nomenar e voler ton nom, ¿per què no honres tants hòmens innorables qui escientalment no són estats tant colpables al teu nom, Jesucrist, con és estat lo teu amic?—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXIX)

319

—Amat! Anc de tu en ton amic no venc colpa ni falliment, ni en ton amic compliment sens ton do e perdó. E doncs, pus l’amic t’ha en aital possessió, no l’hages en oblit en ses tribulacions ni en son perillament.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXVIII)

318

—En aquesta llibertat has, amat, perillada ma volentat. Amat! En aquest perill deus remembrar ton amic, qui de sa volentat franca trau servitut a lloar tes honors e a muntiplicar en son cos llanguiments e plors.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXVII)

317

—Mon voler has fet franc a amar, amat, tos honraments, e a menysprear tes valors, per ço que pusques a mon voler muntiplicar tes amors.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat