dissabte, 30 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXXII)

222



Gran contrast e gran discòrdia fo enfre l’amic e amor, per ço cor l’amic s’ujava dels treballs que sostenia per amor; e era questió si era per defalliment d’amor o de l’amic. E vengren a jutjament de l’amat, lo qual puní l’amic ab llanguiment, e guaardonà-lo ab muntiplicament d’amor.


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

divendres, 29 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXXI)

221



Amor se donava a qui es volia, e car a molts hòmens no es donava e los amadors fortment no enamorava, pus n’havia llibertat; per açò l’amic, d’amor se clamava e amor acusava a son amat. Mas amor s’escusava dient que ella no era contra franca volentat, per ço cor gran mèrit e gran glòria desirava a sos amadors. 
R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dijous, 28 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXX)

220



Demanà-li l’amat a son amic si havia paciència. Respòs que totes coses li plaïen, e per açò no havia ab què hagués paciència; car qui no havia senyoria en sa volentat no podia ésser impacient.


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dimecres, 27 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXIX)

219



Comprà l’amat ab sos honraments un home esclau e sotsmès a pensaments, llanguiments, sospirs e plors, e demanà-li què menjava ni bevia. Respòs que ço que ell volia. Demanà-li què vestia. Respòs que ço que ell volia. Dix l’amat: –¿Has gens de volentat?–. Respòs que serf e sotsmès no ha altre voler mas obeir a son senyor e son amat.
R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dimarts, 26 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXVIII)

218



Lloava l’amic son amat, e deïa que ell havia trespassat on, cor ell és lla on no pot atènyer on. E per açò con demanaren a l’amic on era son amat, respòs: –Es –, mas no es sabia on; emperò sabia que son amat és en son remembrament.


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dilluns, 25 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXVII)

217



Encontrà l’amic son amat, e viu-lo molt noble e poderós, e digne de tot honrament; e dix-li que fortment se meravellava de les gents, qui tan poc l’amaven, e el coneixien e l’honraven, con ell ne fos tan digne. E l’amat li respòs dient que ell havia pres molt gran engan en ço que havia creat home per ço que en fos amat, conegut, honrat, e de mil hòmens los cents lo temien e l’amaven tan solament, e de los cent los noranta lo temien per ço que no els donàs pena, e los deu l’amaven per ço que els donàs glòria; e no era quaix qui l’amàs per sa bonea e sa nobilitat. Con l’amic oí aquestes paraules, plorà fortment en la deshonor de son amat, e dix: –Amat, qui tant has donat a home e tant l’has honrat, ¿per què home ha tant tu en oblit?–
R. Llull, Llibre d’amic e amat 

diumenge, 24 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXVI)

216



Feria l’amat lo cor de son amic ab vergues d’amor per ço que li faés amar l’arbre d’on l’amat collí les vergues ab què fer sos amadors, en lo qual arbre soferí mort, e llangors e deshonors per restaurar a amor los amadors que perduts havia.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dissabte, 23 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXV)

215



Demanaren a l’amic si son amat havia defalliment de nulles coses, e respòs que hoc, de amadors, lloadors, a honrar ses valors.
R. Llull, Llibre d’amic e amat

hoc : sí

divendres, 22 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXIV)

214



–Digues, foll, ¿per qual cosa pots ésser pus semblant a ton amat?–. Respòs: –Per entendre e amar de tot poder les faiçons de mon amat.–


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dijous, 21 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXIII)

213



Si no abasta la amor de l’amic a moure son amat a pietat e perdó, abasta l’amor de l’amat a donar a ses creatures gràcia e benedicció.
R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dimecres, 20 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXII)

212



Vetlava, dejunava, plorava, almoina faïa, en terres estranyes anava l’amic per ço que pogués a son amat moure sa volentat, e enamorar sos sotsmeses per honrar sos honraments.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dimarts, 19 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXI)

211


–Digues, foll, ¿per què has tan gran amor?–. Respòs:  –Cor llong e perillós és lo viatge en lo qual vaig cercar mon amat. Ab gran feix lo’m cové encercar, e ivaçosament  me cové anar; e totes aquestes coses no poria complir sens gran amor.–


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

ivaçosament : ràpidament

dilluns, 18 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCX)

210



Amor, amar, amic e amat se covenen tan fortment, que una actualitat són en essència, e diverses coses són l’amic e l’amat concordants sens nulla contrarietat e diversitat de essència. E per açò l’amat és amable sobre totes altres amors.


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

diumenge, 17 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCIX)

209



Temptà l’amic amor, si es poria sostenir en son coratge sens que no remembràs son amat, e cessà son cor de pensar e sos ulls de plorar; e aniquilà’s amor, e romàs l’amic embarbesclat, e demanà a les gents si havien vista amor.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dissabte, 16 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCVIII)

208



Atrobà l’amic un home qui moria sens amor. Plorà l’amic la deshonor que l’amat prenia en la mort de aquell home qui moria sens amor,  e dix a aquell home per què moria sens amor; e ell respòs que per ço cor no havia qui li hagués donada coneixença d’amor ni qui l’hagués nodrit a ésser amador. E per açò l’amic sospirà en plorant, e dix: –Ah, devoció!, ¿quan serets major, per ço que la colpa sia menor e que lo meu amat haja molts frevents, ardits, lloadors, amadors, qui no dubten a lloar sos honraments?–


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

divendres, 15 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCVII)

207



Malalta fo amor con l’amic oblidà son amat;  e malalt és l’amic, car, per sobremembrar, son amat li dóna treballs, ànsies e llanguiments.
R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dijous, 14 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCVI)

206



Venc amor en l’amic, a la qual amor l’amic demanà què volia. E amor li dix que ella era venguda en ell per ço que l’acostumàs e el nodrís en tal manera que, a la mort, pogués vençre sos mortals enemics.


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dimecres, 13 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCV)

205



Eclipse fo en lo cel, e tenebres en la terra; e per açò l’amic remembrà que pecat li havia llongament absentat son amat de son voler, per la qual absència tenebres havien exilada la llugor de son enteniment, ab la qual se representa l’amat a sos amadors.


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dimarts, 12 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCIV)

204



Afermava l’amic que en son amat era tota perfecció; negava que en son amat no havia null defalliment. E per açò era questió qual era major: o la afermació, o la negació.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dilluns, 11 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCIII)

203



Combatien-se colpes e mèrits en la consciència e en la volentat de l’amic; e justícia, membrança, muntiplicaven consciència; e misericòrdia, esperança, muntiplicaven benanança en la volentat de l’amat. E per açò los mèrits vencien les colpes e torts en la penitència de l’amic.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

diumenge, 10 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCII)

202



–Digues, foll, ¿qual ames més: o la misericòrdia de ton amat, o la justícia de ton amat?–. Respòs que tant li covenia amar e tembre justícia, que nulla majoritat de voler no devia haver en sa volentat a amar nulla cosa sobre la justícia de son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dissabte, 9 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCI)

201



–Digues, amat, on és ton poder?–. Respòs:  –En lo poder de mon amat–. –Ab què t’esforces contra tos enemics?–. –Ab les forces de  mon amat–. –¿Ab què et conhortes?–. –Ab los tresors eternals de mon amat.–
R. Llull, Llibre d’amic e amat 

divendres, 8 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CC)

200





–Digues, amador, has riquea?–. Respòs que:  –Hoc: amor–. –Has pobrea?–. –Hoc: amor–. –Per què?–. –Per ço cor no és amor major, e cor no enamora molts amadors a honrar los honraments de mon amat.–


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dijous, 7 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXCIX)

199



–Digues foll, has enveja?–. Respòs: –Hoc, totes les vegades que oblid la llarguea e les riquees de mon amat.–

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dimecres, 6 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXCVIII)

198



Demanaren a l’amic qual cosa era pus lluny de son coratge, e ell respòs que desamor. E demanaren-li per qual raó. Respòs que per ço cor ço qui era pus prop a son coratge era amor, qui és contrari de desamor.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dimarts, 5 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXCVII)

197



Tant amava l’amic son amat que de tot ço que li deïa lo creïa, e tant lo desirava entendre que tot ço que n’oïa dir volia entendre per raons necessàries. E per açò la amor de l’amic estava enfre creença e intel·ligència.


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dilluns, 4 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXCVI)

196



Oblidar e innorar volgra l’amic son amat una hora tan solament per ço que hagués alcun repòs a sos llanguiments. Mas, cor li fóra passió l’oblidament e la innorància, hac paciència e exalçà son enteniment e sa memòria a contemplar son amat.


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

diumenge, 3 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXCV)

195



Moria l’amic per plaer, e vivia per llanguiments; e els plaers e els turments s’ajustaven e s’unien en ésser una cosa mateixa en la volentat de l’amic. E per açò l’amic, en un temps mateix, moria e vivia.
R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dissabte, 2 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXCIV)

194



Tan fortment desirava l’amic llaors e honraments de son amat, que dubtava que els membràs; e tant fortment aïrava les deshonors de son amat, que dubtava que les aïràs. E per açò l’amic estava embarbesclat enfre amor e temor per son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

divendres, 1 d’abril del 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXCIII)

193



Oblidà, un dia, l’amic son amat, e membrà en altre dia que l’havia oblidat. E en aquell dia en lo qual l’amic membrava que son amat oblidat havia, fo l’amic en tristícia, e en dolor, e en glòria e en benanança, per oblidament e per membrança.

R. Llull, Llibre d’amic e amat