Demanaren a l’amic quals són los fruits d’amors. Respòs:
–Plaers, cogitaments, desigs, sospirs, ànsies, treballs, perills turments,
llanguiments. Sens aitals fruits no es lleixa amor tocar a sos servidors.–
Les vies d’amor són llongues e breus per ço cor amor és
clara, pura, nédea, e vera, subtil, simple, forts, diligent, llugorosa,
abundosa de novells pensaments e de antics remembraments.
Estenc e perllongà
l’amic sos pensaments en la granea e en la durabletat de son amat, e no hi
atrobà començament, ni mijà, ni fi. E dix l’amat: –Què mesures, foll?–. Respòs
l’amic: –Mesur menor ab major, e defalliment ab compliment, e començament amb
infinitat, eternitat, per ço que humilitat, paciència, caritat, esperança, ne
sien pus forment en ma membrança.