Jaïa l’amic en llit d’amor. Los llençols eren de plaers, e
lo cobertor era de llanguiments, e el coixí era de plors. E era qüestió si el
drap del coixí era del drap dels llençols o del cobertor.
Nuaven-se les amors de l’amic e l’amat ab membrança,
enteniment, volentat, per ço que l’amic e l’amat no es partissen; e la corda en
què les dues amors se nuaven era de pensaments, llanguiments, sospirs e plors.
Ab ploma d’amor,e ab aigua de plors, e en carta de passió,
escrivia l’amic unes lletres a son amat, en les quals li deïa que devoció se
tardava e amor se moria, e falliment e error muntiplicaven sos enemics.
Acostava’s l’amat a l’amic per ço que l’aconsolàs e el
conortàs dels llanguiments que sostenia, e dels plors que havia; e, on més
l’amat a l’amic s’acostava, pus fortament plorava e llanguia l’amic per les
deshonors que planyia de son amat.
– Muntiplica la enemistat qui és enfre les gents e mon
amat, e promet dons e guardons mon amat, e menaça ab justícia, saviea. E
memòria e volentat menyspreen ses menaces e sos prometiments. –
– Ah, enteniment, volentat! Lladrats, e despertats los
grans cans qui dormen oblidant mon amat. Ah, ulls! Plorats. Ah, cor! Sospirats.
Ah, memòria! Membrats la deshonor de mon amat, la qual li fan aquells que ell
ha tan honrats. –
Escrivia l’amic aquestes paraules:– Alegre és mon amat, car a ell tramet mos
pensaments e per ell ploren mos ulls; e sens llanguiments no viu, ni sent, ni
veig, ni oig, ni he adorament.–
Demanaren a l’amic quals tenebres són majors. Respòs que
la absència de son amat. Demanaren-li
qual és la major resplandor, e dix que la presència de son amat.
Enllumenà amor lo nuvolat qui es mès enfre l’amic e
l’amat; e féu-lo enaixí llugorós e resplendent con és la lluna en la nit, l’estel
en l’alba, e lo sol en lo dia, e l’enteniment en la volentat; e per aquell
nuvolat tan llugorós se parlen l’amic e l’amat.
Demanaren a l’amic de ocasió, e dix que ocasió és plaer en
penitència, e enteniment en consciència, e esperança en paciència, e sanitat en
abstinència, consolació en remembrament, e amor en diligència, e lleialtat en
vergonya, e riquea en pobretat, e pau en obediència, e guerra en malvolença.
Amava l’amic tots aquells qui temien son amat; e havia
temor de tots aquells que no temien son amat; e per açò fo questió qual era
major en l’amic: o amor, o temor.
Encontraren-se l’amic e l’amat, e foren testimonis de llur
encontrament saluts, abraçaments, e besars, e llàgremes, e plors. E demanà
l’amat a l’amic, de son estament; e l’amic fo enbarbesclat en presència de son
amat.