355
Estava l’amic, un dia, en oració, e sentí que sos ulls no
ploraven; e per ço que pogués plorar, tramès sa cogitació cogitar en diners,
fembres, fills, viandes, vanaglòria; e atrobà en son enteniment que més gents
han a servidors cascunes de les coses damunt dites, que no ha son amat. E per
açò foren sos ulls en plors, e sa ànima en tristícia e en dolor.
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada