dimecres, 15 de gener del 2014

Investigació i creació de prosa medieval: treballs de gener


A. TREBALL D'INVESTIGACIÓ D'UN LLIBRE MEDIEVAL (1 punt)

1. Cal seleccionar un llibre concret del llistat de més avall sobre el qual redactareu un treball de 350 a 400 paraules i tot seguit inventareu un fragment semblant al del llibre escollit. Trieu-lo d'acord amb l'interès més viu que us haja despertat la lectura dels fragments publicats a Les veus del temps. Penseu en l'obra que us ha cridat més l'atenció i sobre la qual voleu tenir un mica més d'informació. Teniu en compte també que haureu de crear un fragment original sobre el mateix llibre com a activitat creativa.

2. El material d'on extraure la informació que necessiteu el trobareu clarament enllaçat a la barra lateral d'aquest blog i al vostre blog portfoli: cada enllaç us envia a 2-3 textos explicatius per títol. Haureu de llegir-los complets per a seleccionar la informació més adequada i bàsica a fi redactar un bon treball. Se'n tindrà molt en compte la qualitat del contingut, és a dir, si la informació aportada dóna bona resposta dels apartats que es proposen tot seguit, a més de la correcció escrita.

3. La redacció respondrà a aquests apartats
  1. una presentació del llibre i de l'autor, si en té; 
  2. caracterització de l'època en què es publicà; 
  3. pretensions de l'autor en publicar l'obra i descripció del destinatari model; 
  4. l'estil de prosa literària que presenta i de llengua usada, característiques.
4. Aquest treball s'ha de penjar en una entrada de blog després de l'examen de Literatura, entre el 27 i el 31 de gener, amb l'etiqueta: “Treball d'investigació”.

5. Els autors i els llibres sobre els quals es pot investigar i parodiar, i que entren en la prova escrita de comentari d'un text, són només aquests:
B. TREBALL CREATIU: PARÒDIA D'UN FRAGMENT DE PROSA MEDIEVAL: >300 paraules. (1 punt)

T'has hagut d'inclinar per un llibre de caràcter narratiu (fantàstic o realista), una crònica, un sermó, un fragment de prosa moral i de costums, o bé un llibre sobre la vida de Jesucrist i de Maria. Et donarem uns consells. Llig de nou els fragments Les veus del temps et presenten sobre l'obra que treballes. Observa'n l'estructura, l'estil, el lèxic específic. Fes-te'n anotacions. Pots buscar en el web o en biblioteques més fragments del llibre per aprofundir en els seus recursos, però amb els textos llegits i el teu treball introductori en tindries prou. Ara posa't en la pell de l'autor/a, en la seua època i tracta de pensar com ho faria ell/a; dissenya un tema medieval polèmic que podria plantejar l'autor (amb tesi i arguments, exemples, paràboles...); o bé, planifica una escena narrativa nova amb conflicte, desenrotllament i resolució seguint el fil argumental, l'estil i els personatges de l'obra que parodies. Ja saps que en els relats hi ha fragments narratius en temps passat mostrant accions, hi ha descripció de personatges i escenaris i també hi trobem diàlegs. Els diàlegs de textos medievals solen ser llargs i retòrics, Una vegada decidida l'escena o el tema que vols recrear, fes-te un llistat de mots literaris i antics que podries fer servir i comença a redactar. Revisa el text i corregeix-lo. Publica'l al blog portfoli fins al 31 de gener amb l'etiqueta: “Text creatiu”. No oblides posar títol al teu fragment com ho faria l'autor.

dijous, 9 de gener del 2014

2n comentari model: Història de Jacob Xalabín

Heus ací un nou comentari fet pel professor, aquesta vegada està basat en un text narratiu de prosa medieval. Amb aquest model teniu ja dos comentaris fets per tal d'orientar-vos en la redacció dels vostres textos crítics. Recordeu que el tercer i darrer comentari l'elaborareu en l'examen de Literatura del dia 27 de gener al voltant d'un fragment en prosa extret del llibre Les veus del temps.

Comentari del 2n text en prosa: Història de Jacob Xalabín,
Capítol VIII (pàg. 94-96 de Les veus del temps)

El fragment que comentarem és el capítol VIII de la Història de Jacob Xalabínnovel·la d'autor anònim, i, pel que sembla, adaptació lliure d'un text grec o turc feta a mitjan segle XV. Es tracta d'una novel·leta en què coincideixen diverses característiques. Primer, uns elements històrics que en són l'eix i la finalitat: presentar la situació política del mon otomà a finals del segle XIV i la batalla de Kossovo en què Murat I, general de l'exèrcit turc, guanyà els cristians i un dels seus fills, Bajazet, assassinà el seu germà, Jacob, per a accedir al tron. Segon, alguns elements literaris procedeixen de Les mil i una nits. Tercer, d'altres elements procedeixen de la novel·la cavalleresca, sentimental i joglaresca de tradició oral (apel·lacions al lector/oïdor, manca d'èpica o heroïcitat en les accions dels personatges, etc.). S'afirma que l'autor del text definitiu devia ser occidental però amb coneixements del món turc perquè ens explica els costums orientals com si d'un guia turístic es tractara: “Heu de saber que en aquella terra les dones tenen el costum d'anar totes amb la cara tapada...”.

El fragment conta la trobada del fill del sultà, Jacob Xalabín, amb la seua enamorada, Nerguis, en la torre on aquell està tancat dos dies. En besar-se tots dos cauen a terra desmaiats per l'amor intens que senten. Els acompanyants no aconsegueixen espavilar-los i Alí Baixà ha de vestir-se amb la roba de Nerguis, el rostre cobert. Amb això intenta simular que és la senyora per tal que no la troben a faltar. Abandona la torre amb la cambrera de Nerguis i deixa en terra els enamorats esperant que es recuperen. Malauradament l'home disfressat i la cambrera han d'eixir inesperadament de viatge uns dies i no poden retornar a la vora de Jacob i de Nerguis.

L'estil i la llengua són sobris (predomina la sintaxi coordinada) i expressius com correspon a una obra en la qual la fantasia està al servei de la història. Abunden els diàlegs, les imatges senzilles (joiell, per enamorat), les exclamacions (au, company!). El narrador ens guia en el relat dirigint-se amb freqüència als lectors, típic en la literatura oral: “Ja us podeu imaginar que Alí Baixà tenia por...” Es recrea molt descrivint les sensacions amoroses: “En veure l'home que més s'estimava d'aquest món, el seu joiell tan desitjat que ella perseguia amb deler...”. L'adaptació lingüística al valencià actual fa molt entenedora i amena la lectura. Hi destaquem només algun mot de caràcter literari: estamordit (desmaiat), deler (gran desig), plànyer (queixar-se), romàs (quedat).

A l'època en què s'escrigué la novel·la els turcs amenaçaven Constantinoble (l'actual Istambul) fins que la van conquistar, i no despertaven massa simpaties entre els lectors occidentals. Tanmateix, cristians i musulmans apareixen a la novel·la de forma neutra, respectuosa. Això ens fa pensar també en un públic lector culte i sense prejudicis cap als musulmans ja que aquests són els protagonistes del relat.

En conclusió, el capítol narra una situació divertida als ulls d'un lector modern: l'amor intens que provoca un desmai a dos joves i com se les han d'apanyar els seus ajudants, un d'ells transvestit, per a traure'ls d'una situació complicada de la qual podrien acabar malparats. Escena típica d'una comèdia actual d'embolics, d'un vodevil picant però no frívol. L'adaptació lingüística la fa molt accessible als estudiants i el fragment triat ens convida a llegir l'obra completa perquè representa una bona combinació de relat històric, acompanyat de ficció i bells sentiments alhora, ingredients de moltes novel·les d'èxit avui.
(585 paraules sense el títol)