Concurs de microrelats

De bell nou l’Associació Tirantianes, de l'IES Tirant lo Blanc de Gandia, convoca la 6a edició del premi de microrelats Tirant@net adreçat a l’alumnat de Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius. Fa tres cursos Paula Gimeno, alumna de l'insti, va guanyar. Tan sols has d'escriure un microrelat o dos, originals i inèdits, en valencià i que no supere les 111 paraules. El títol no s’inclourà en aquest còmput. La temàtica del microrelat es basarà en una narració lliure sobre el concepte de compromís amb la igualtat. Consulta les bases completes i anima't a participar-hi. El termini d'enviament és l'11 de novembre.

"Balada de la garsa..." per a acabar l'antologia

Tard o d'hora acabem amb l'antologia inicial de sis poemes que ens han acompanyat per a il·lustrar-nos sobre la rica i variada lírica medieval. Diverses maneres de gaudir i penar per l'amor, diverses maneres d'expressar-ho. Les respostes que hem donat als poemes haureu d'ordenar-les en forma de comentari únic en la data que el professor us diga. Als grups 21A i 21B, demà dijous acabem de respondre els sis poemes i ens prepararem per a un intent de comentari el proper dilluns. Però tranquils, haurem de continuar llegint algun poema més fins a ser capaços de comprendre'ls amb més facilitat i fins a poder comentar-los amb certa fluïdesa per a repetir l'experiència a l'examen d'avaluació. Per a tancar aquesta primera fase, hem trobat una versió cantada del darrer poema, la qual us oferim per a gaudir-la i comprovar-ne l'actualitat que pot tenir aquesta versió.

La balada era un gènere conreat pels trobadors per cantar històries d’amor. Tenia sempre acompanyament musical i fins i tot es podia dansar. Aquesta balada presenta dos ocells que estableixen un diàleg amorós: una garsa i una esmerla, com a metàfora del poeta i la dama. Tracta una història de desamor, un mal que no guareix l’amat si la dama no gira els seus ulls envers ell i li diu que no li plau que mora pel desamor d’ella. (Cliqueu per a la Font de la informació).

>>Podeu sentir-la cantada en aquesta preciosa versió de Josep Tero.


>>I també podeu escoltar la clàssica versió del poema per Raimon.
Us convidem a opinar i comentar el poema així com mostrar la vostra preferència de les versions cantades.

"El jardí llunyà" de Josep Piera

Josep Piera en El jardí llunyà, (Edicions 62, Barcelona 2000) ens presenta una antologia de poemes i una breu biografia dels poetes arabigovalencians de Xarq Al-Àndalus. La memòria viva d'un temps perdut, un testament poètic col·lectiu que ens acosta als valencians musulmans que visqueren un període d'esplendor, però també de guerres, d'exilis i de persecucions. Cantaren, d'una banda, l'amor; i de l'altra, l'enyor de la seua terra perduda.

Els meus ulls només s'aturen on ets tu.

La força de l'imant —diuen— hi deus tenir.

On tu vas, ells se me’n van, i se’m mouen

al teu pas, com en la gramàtica

darrere del nom va l’atribut.

IBN HAZM

El testimoni tinc dels seus llavis,

i aquests proclamen que és vi

la seua saliva als meus.

Si els ulls em fan embriac,

no és que he begut, és desig.

MARJ AL-KHUL

València de dolces fruites i d’aigües dolces.

Abans generosament regada, a la misèria reduïda ara.

T’estime i t’odie alhora, paratge desolat

on, passada la joventut, no regna més que la mort.

Em sorprenc de cantar cases amb gent

com si runes esborrades foren.

IBN AMIRA