Terra baixa, la lectura i la pel·lícula

Terra baixa, d'Àngel Guimerà (1897), és la lectura de la tercera avaluació sobre la qual farem un control més les activitats d'investigació, opinió i creació en tornar de les vacances de Pasqua. Aquesta obra de teatre fou reescrita en dues òperes i fou adaptada al cine en diverses ocasions des de 1914. Es representà primerament en castellà i tingué tant d'èxit que la traduïren a unes quantes llengües. A setembre de 2011 se'n féu la darrera adaptació per a televisió a TV3. Aquesta versió és la que incrustem més avall de manera completa. És molt fidel a l'original teatral i, tot i que l'haurem de llegir, també la podem gaudir en una hora i mitja que dura la pel·lícula. Caldrà que us compreu a Pasqua qualsevol versió del llibre i que el llegiu aquests dies de desconnexió. A classe farem un control de lectura i una tertúlia al voltant de l'obra abans d'encetar els treballs posteriors. Per tal de preparar-la, subratlleu alguns passatges que us hagen cridat fortament l'atenció per tal de comentar-los a la tornada. Anoteu també les vostres impressions. Ara, quan tingueu una llarga estona d'oci, poseu-vos la pel·lícula i estigueu atents a la trama.

- - - - -

NOTA: A la xarxa teniu molta informació sobre la peça teatral Terra baixa, així i tot, volem destacar una pàgina que resumeix molt bé les informacions bàsiques de l'autor, l'obra i el seu context. Si el llibre que porteu no té cap mena de presentació o pròleg, convé llegir abans aquestes informacions prèvies: TERRA BAIXA.
- - - - -
P.S. He trobat aquest comentari a la darrera adaptació de l'obra per a la tele i fa així:
Un clàssic, encara que sigui popular, encara que sigui Guimerà, encara que es llegeixi a tots els instituts i el representin els grups de teatre amateurs d’arreu del país; un clàssic, a la tele, és sempre, un os difícil de mastegar. I Terra baixa tenia tots aquests avantatges però alhora inconvenients. TV3 va estrenar per la Diada l’adaptació audiovisual que Fausto Produccionesha realitzat d’una de les peces més conegudes de la dramatúrgia catalana. El projecte, però, va més enllà de la producció de telefilms: Terra baixa té la voluntat de fer patrimoni audiovisual, com la BBC fa amb Shakespeare o France 2, amb Molière. Amb dubtes inicials, m’imaginava una Terra baixa similar a la pel·lícula que es va fer de La punyalada (1990), de Marià Vayreda, amb Christian Vadim fent d’Ibo. El resultat, però, va ser una actualització del clàssic. Amb una factura que recordava Pa negre i amb dues de les seves protagonistes –Marina Gatell com a Marta i Marina Comas com a Nuri– en els papers principals,Terra baixa va saber explicar una història sabuda amb un bon muntatge, una aposta pels exteriors –que sempre és d’agrair, tot i els moments propis d’anuncis d’aigües, com ara quan Manelic baixa de la muntanya– i interpretacions molt físiques que s’adaptaven al llenguatge audiovisual. I l’audiència va certificar el producte: Terra baixa va obtenir un 17,7% i va superarel remake deCheers de Tele 5 (12,7% i 16,2%). L’únic però va ser el so, deficient –hauríem necessitat subtítols– i amb una banda sonora gens apropiada.

Com elaborar un quiz o concurs de preguntes sobre Literatura medieval

Als grups 21A i 21T hem proposat de manera optativa la creació d'un quiz o qüestionari amb 10 preguntes de la literatura vista durant els dos primers trimestres. Cada quiz ha de girar al voltant d'un autor, un llibre destacable o un tema concret de la prosa i poesia medievals. Entre els alumnes que faran voluntàriament l'activitat TIC s'han repartit els temes per tal de no repetir-los. Tenen de termini fins a la nit del dia 12 de març per a preparar-los i incrustar-los al blog d'aula, d'aquesta manera podran ser valorats.

Cal documentar-se molt bé per a redactar les preguntes. Açò no és tasca fàcil. El llibre Les veus del temps, els apunts de classe, els comentaris fets, les exposicions realitzades i alguna font externa --libres de text, internet-- poden servir d'informació. Les preguntes han de mostrar quatre possibilitats de resposta, entre les quals una siga la correcta. Trobareu alguna dificultat en la manera com s'ha de redactar la pregunta, molt concreta i clara, relacionada de prop amb el tema escollit. L'interés literari de cada pregunta s'ha de tenir molt en compte amb la proposta d'informació rellevant, important. També les quatre respostes han de ser versemblants, relacionades i no gaire difícils. A més, haureu d'incloure alguns textos de feed-back o ampliació de cada resposta correcta i d'acompanyar el quiz amb imatges que l'il·lustren. Convé que el professor revise els vostres qüestionaris abans de publicar-los per a donar-hi el vist i plau. Aleshores ja podreu passar el treball a l'aplicació en línia que usarem: www.quizrevolution.com. Finalment, haureu d'incrustar el gadget (l'objecte) en una entrada del blog d'aula on el presentareu breument parlant de l'experiència i els aprenentatges nous.

Us deixem un tutorial de tot el procés: des de la confecció de l'esborrany fins a la publicació del quiz en el blog. Estem convençuts que amb aquesta tasca optativa fareu un bon treball i aprendreu més coses de les que imagineu. Llegiu amb atenció el tutorial següent i, bona feina!

- - - - - -
P.S. (27-03-2013).
>> La rúbrica usada per a l'avaluació dels quizzes fou elaborada pel 21T.
>> Els qüestionaris presentats són: 13 del 21T i 21 del 21A.

Mes del Tirant lo Blanc

Hem entrat en el segon mes de l'avaluació. És el torn de lectura de la novel·la més important de la nostra literatura clàssica: Tirant lo Blanc. "L’adaptació que llegirem se centra en les aventures i desventures del cavaller Tirant al regne de Constantinoble, és a dir, abraça fonamentalment la part tercera de l’obra original. Des de Sicília arriba l’esplèndid cavaller a Constantinoble per ajudar l’emperador grec en la defensa de les seues terres contra l’amenaça del Soldà i del Gran Turc. Una vegada allí, Tirant es queda captivat de la bellesa de la filla de l’emperador, Carmesina. Ella també s’enamorarà del gran cavaller, i des del seu primer encontre s’iniciarà entre ambdós tot un joc de cortesies i un dilema permanent entre l’honor que cal preservar i la passió que senten els dos joves. Un element d'interés és l’erotisme que creix en cada retrobament de la princesa i el cavaller, motivats en moltes ocasions per l’ajuda de la donzella Plaerdemavida; però el nostre heroi patirà al mateix temps en el camp de batalla durant les lluites continuades contra les tropes del Soldà i el Gran Turc." 

 Joanot Martorell, l'autor del Tirant, projecta sobre el paper amb molta imaginació, la victòria que la dura realitat històrica va negar al poble cristià: aturar l'embranzida turca contra Europa i reconquerir Grècia i Constantinoble, capital de l'Imperi d'Orient. Tirant és el gran estrateg que la cristiandat va esperar en va. Però ja sabem que la literatura idealitza i reflecteix molt bé les nostres esperances i passions, com la novel·la de Martorell ho va fer al seu temps. D'ací l'enorme èxit que va aconseguir. Us proposem ara que llegiu durant el mes de febrer, fins la data que el vostre professor determine, la novel·la del Tirant publicada en Perifèric Edicions. Tot seguit us detallem les dues activitats al voltant de la lectura que heu de realitzar en el termini d'un mes: la primera consisteix a fer un resum d'un capítol i la segona és de caràcter creatiu. Entre les onze propostes creatives suggerides, seleccioneu la que més us motive. El professor n'establirà els terminis de lliurament i la forma com heu de presentar tots dos treballs. 

 ACTIVITATS DE LECTURA 

 1. El llibre està dividit en 20 capítols, amb un títol suggeridor i específic cadascú. Cada alumne farà el resum amb 150 paraules d'un capítol diferent, on justificarà el perquè del títol i haurà de publicar-lo com a entrada en el blog portfoli. (0’5 punts) 

 2. Treball creatiu. Cal produir un text que s’ajuste a les indicacions donades (0’5 punts): 

A. Redacta un xat o tuiteja un diàleg simulat entre la Viuda Reposada, malparlant de Carmesina, i Tirant lo Blanc, defensant el seu honor. Pots utilitzar, si vols, Google o Twitter (hashtag #carmesina) i fer-ne captures de pantalla, o replegar els tuits amb alguna aplicació. 

B. Elabora una notícia periodística, amb titular, subtitular, entradeta, cos de la notícia, fotografia i peu de foto... Et suggerim el títol: "Tirant arriba a Constantinoble amb un gran exèrcit." Utilitza les dades de la novel·la per a redactar la informació. 

C. Elabora una notícia periodística, amb titular, subtitular, entradeta, cos de la notícia, fotografia i peu de foto... Títol suggerit: "Tirant venç els turcs i allibera Constantinoble. Utilitza les dades de la novel·la per a redactar la informació. 

D. Fes un cartell propagandístic, amb eslògan, text, imatge... contextualitzat en els esdeveniments de Tirant lo Blanc. Tema: "La guerra ha acabat!" 

E. Fes una entrevista, per a una revista militar, al Capità General de l’Imperi Grec. Descriu el lloc de trobada, què pretens esbrinar amb les preguntes. Recrea un diàleg /entrevista que ens ajude a aprofundir en la comprensió del personatge, en les causes d'algunes actuacions. Escriu el titular, la introducció, les preguntes i les respostes. Introdueix una foto / imatge de l'entrevistat amb un peu explicatiu. Fes una breu conclusió per acabar l'entrevista i dóna les gràcies a l'entrevistat. 

F. Fes una entrevista de societat a una dama de la cort de Constantinoble. Es podria publicar a l'Hola o al Semana. Tema: gustos, la moda, els cavallers estrangers, els ecos de societat (boda de Tirant i Carmesina, etc.) Segueix els consells de l'activitat anterior. 

G. Redacta un text jurídicoadministratiu certificant la mort de Tirant i notificant, a tots els habitants de l’imperi, les instruccions per al dol i la cerimònia religiosa a realitzar. Utilitza alguns termes del registre proposat. A més, intenta imitar una mica la varietat històrica de la llengua. Fixa't en els termes usats durant la teua lectura. 

H. Redacta un text jurídicoadministratiu de notificació de l’enllaç matrimonial de Tirant i Carmesina, convidant la noblesa i donant instruccions per al casament. Utilitza alguns termes del registre proposat. A més, intenta imitar una mica la varietat històrica de la llengua. 

I. Redacta una carta d’amor, l'emissor/a de la qual siga un membre de la parella que vulgues: Tirant / Carmesina, Estefania / Diafebus, Emperadriu / Hipòlit, La Viuda Reposada / Tirant, Plaerdemavida / Carmesina.

J. Assumeix que ets un dels personatges de la novel·la. Escriu una carta a Joanot Martorell parlant-li del destí que t'ha reservat en l'obra. Mostra-li la teua conformitat o disconformitat.

K. Com a lector/a de la novel·la, redacta una carta a un dels personatges del Tirant o bé al mateix autor. Mostra-li les teues impressions, discrepàncies, acords, estranyeses, emocions, etc. sobre la seua caracterització, les decisions que ha pres, les maneres d'actuar...

 Que la lectura del Tirant us resulte ben plaent!

- - - - - 

Si voleu descarregar-vos les propostes d'activitats en Pdf, cliqueu als mots subratllats.

La Cancelleria Reial

Ramon Llull havia portat la prosa catalana a un nivell de perfecció pràcticament insòlit en les llengües romàniques de final del XIII i principi del XIV. Aquest model literari que constituí l’obra lul·liana explica l’extraordinària unitat i uniformitat de la llengua catalana literària, que no ofereix trets dialectals de cap mena, contràriament al que passa en altres llengües, com la francesa o la castellana, medievals. La tasca iniciada precoçment pel genial escriptor mallorquí va ser continuada a la segona meitat del segle XIV per una important institució reial: La Cancelleria.

El rei Pere III va crear un cos de traductors i va organitzar la cancelleria reial. Per mitjà d’aquests organismes va entrar l’esperit humanista a la corona d’Aragó: la Cancelleria va ser un centre de recepció de la cultura europea i un nucli aglutinador d’escriptors laics, ja que fins aleshores l’alta cultura només havia estat una prerrogativa dels clergues. Va fer una tasca decisiva, sobretot pel que fa a la llengua catalana: va crear un model de prosa acurada, precisa i elegant que es va imposar per tots els territoris catalanoparlants.

La Cancelleria Reial va ser l’organisme de govern dels reis de la Corona d’Aragó. Era l’oficina on es copiaven i s’expedien els documents reials i era dirigida pel canceller, l’oficial reial de més alta categoria, que tenia a les seves ordres notaris, protonotaris, secretaris i escrivans; tot i que també hi havia altres càrrecs menors. Les funcions de la Cancelleria eren diverses i complexes: s’hi duien a terme les relacions diplomàtiques amb altres reis i països; s’hi regien tots els territoris de la corona catalanoaragonesa pel que fa a legislacions, recaptació d’impostos, informes secrets, fundació de monestirs i institucions civils, iniciatives culturals; etc.

El llarg regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387) va significar la reordenació i reorganització més important de la Cancelleria, amb l’objectiu de convertir-la en un veritable organ de govern, d’eficaç i moderna actuació política, tant en el vessant administratiu i diplomàtic com en el cultural. El rei Pere l’estructurà rígidament, procurant que tota la documentació tingués un caràcter unitari i que fos curosament conservada, gràcies a la qual cosa l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona és un dels més rics del món.

La documentació elaborada a la Cancelleria, és a dir, tota la correspondència generada per la casa reial i el consell del rei, forma un dels fons documentals més importants i complets, del qual destaquen dues característiques lingüístiques fonamentals: d’una banda, l’ús habitual i, per tant, domini per part dels escrivans de les dues llengües “oficials” de la Corona d’Aragó, el català i l’aragonès, a part de la llengua culta, és a dir, el llatí; de l’altra, la qualitat, modernitat i uniformitat del català emprat pels escrivans de la Cancelleria, que van aconseguir expressar-se amb elegància i subtilesa en una llengua esdevinguda referent de prestigi acadèmic i model literari i, a més a més, acceptada incondicionalment en tot el domini lingüístic. Sobretot a partir de la segona meitat del segle XIV, el català de la Cancelleria esdevé una llengua acadèmica, que pren com a model la llengua del rei, o siga la de la família reial, i això explica la seua incondicional acceptació arreu de la Corona d'Aragó.

Cap el 1381, s’adverteix en els documents de la Cancelleria un nou estil, caracteritzat per amplificacions de la frase, períodes llargs, presència de cultismes i en general una voluntat d’adequar l’estil de la prosa llatina clàssica a la llengua catalana. Podem dir, doncs, que un dels aspectes de l’Humanisme, que havia començat a manifestar-se a Itàlia feia poc, havia arribat ja en aquesta data a la Cancelleria reial, i que els notaris i escrivans, bons coneixedors del llatí, se sentien, igualment que els italians, atrets per la bellesa i l’elegància del llatí clàssic. Aquesta nova mentalitat, que cal relacionar amb el naixent Humanisme italià, i amb la nova atracció que despertaven la història i les arts clàssiques, la trobem reflectida entre els nostres cortesans del final del segle XIV, i en el mateix monarca, Pere el Cerimoniós, quan, el 1380, com a duc d’Atenes i Neopàtria, referint-se a l’Acròpolis d’Atenes dicta el seu famós elogi, “la pus rica joia que el món sia, e tal que entre tots los reis cristians envides [amb prou feines] la porien fer semblant”. Frase que trasllueix una autèntica admiració renaixentista per l’antiguitat.

Espai per a la prosa medieval

Aquests dies hem escoltat un bon grapat d'enregistraments per a observar la variació dialectal i els registres. No patiu, no podem fer-nos experts en el tema amb tan sols unes poques audicions. Els parlants competents d'un idioma només reconeixen les varietats dialectals amb l'ús prolongat de la llengua i el contacte amb parlants procedents d'altres zones geogràfiques. El que sí que haureu de fer és estudiar les diferències bàsiques que els fulls teòrics us detallen.

Ara canviem de terç i obrim un nou espai durant uns quants dies per a familiaritzar-nos amb alguns fragments de prosa medieval procedent dels textos més coneguts dels nostres autors. Hem fet una selecció puntual de 17 textos --que permeten tots els canvis que vulgueu-- per a acostar-nos a les obres capdavanteres de la nostra Literatura medieval i del segle d'or. Els gèneres principals són: (1) els "exemples" de Ramon Llull al Llibre de les bèsties; (2) un tractat de cavalleria molt influent en l'edat mitjana; (3) el gènere historiogràfic de les cròniques; (4) els llibres de cavalleria i (5) les novel·les cavalleresques (heu de conéixer-ne bé la diferència); (6) l'assaig filosòfic, i, per acabar, (7) la prosa religiosa i moral i (8) els sermons. Com veieu, serà relativament senzill diferenciar els gèneres i de segur que acabeu distingint els escrits dels diferents autors per mitjà dels temes i l'estil emprat.

Reproduïm el llistat de textos seleccionats, si bé, el vostre professor hi farà les modificacions que necessite.

Ramon Llull

01.-Exemple de la llebre i el lleó (p. 73)

02.-Llibre de l'orde de cavalleria (p. 78)

Les cròniques

03.-Jaume I: La conquesta de València (p. 82)

04.-Ramon Muntaner: Na Mercadera, una dona que esdevé heroïna popular (p. 89)

Llibres de Cavalleria

05.-Blandín de Cornualla: El desencantament de la donzella (p. 91)

06.-Jacob Xalabín: Com Jacob Xalabín i la senyora Nerguis recuperaren el coneixement (p. 97)

Prosa moral

07.-Francesc Eiximenis: Com educar els jóvens ganduls (p. 102) ; 08.-Contra aquells qui amb art especial es fan bells hòmens contra tota natura ( p. 103)

09.-Anselm Turmeda: Disputa de l'ase (p. 112)

10.-Vicent Ferrer: L'alletament dels fills (p. 115); 11.-El perill de les romeries (p. 116)

Humanisme

12.-Bernat Metge: Lo Somni – En defensa de les dones (p. 126)

13.-Antoni Canals: Escala de contemplació – La Vall de Crist (p. 129)

Novel·la cavalleresca

14.-Curial i Güelfa: Infantesa de Curial (p. 194); 15.-La Güelfa s'enamora de Curial (p. 195)

16.-Tirant lo Blanc: ULL! La lectura serà del llibre complet durant el mes de febrer. Les activitats sobre aquesta lectura seran indicades al blog i a classe la propera setmana.

Isabel de Villena

17.-Vita Christi: Com el Senyor, predicant a Jerusalem, va convertir la noble i gran senyora Magdalena, atraent-la cap al seua amor i coneixença (p 239-241)

Joan Roís de Corella

18.-Tragèdia de Caldesa: Explicant un fet casual que li va ocórrer amb una dama (p. 242-245)

 A més, us oferim un esquema bàsic per al comentari dels fragments, que podreu ampliar amb les aportacions que es facen a classe.

1. Qui és l'autor/a del fragment llegit: Presenta'l breument. Redacta també algunes línies per a introduir el llibre del qual forma part el fragment que comentes.
2. Quin és el gènere literari concret i el tema del fragment.
3. -Si és un fragment narratiu, resumeix els principals esdeveniments relatats (1/4 de l'extensió original del text.)
4. -Si és un fragment de caràcter assagístic, basat en l'exposició d'idees, explica la tesi o opinió defensada i els arguments que s'hi donen.
5. Destaca alguns mots o expressions de cada text, que formen part del registre culte, literari, ja siga pertanyent a la varietat històrica medieval o a l'actual, i explica'ls. Comenta l'estil del fragment o relaciona'l amb les principals característiques de la seua obra.
6. Com t'imagines l'autor, els destinataris o l'època en què s'escriu i es llegeix aquest text.
7. Relaciona el fragment (o el llibre de què procedeix) amb textos, gustos de lectura, modes o costums socials de l'actualitat.  

Per acabar, hem realitzat un comentari model d'un dels 17 textos per a orientar la redacció de les vostres pràctiques escrites de comentari amb textos en prosa: Bernat Metge: Lo Somni – En defensa de les dones (p. 126 de Les veus del Temps) Cliqueu si voleu llegir-lo o descarregar-lo. També us enllacem amb el pdf dels apunts teòrics de Literatura, per si algú necessita imprimir-los per tal d'estudiar-los. Recordeu que només heu de revisar els autors i les obres en prosa, des de Ramon Llull fins Roís de Corella (16 pàgines aproximadament): APUNTS.

La variació dialectal de la llengua

A més dels registres, que acabem de veure, revisarem les principals característiques dialectals de la llengua per mitjà d'un vídeo i dos àudios. En les pròximes classes tractarem el concepte de dialecte com a varietat de la llengua parlada en una determinada àrea geogràfica. Totes les llengües presenten variacions geogràfiques i els usuaris competents d'una llengua  concreta estan més familiaritzats amb les diferències dialectals de tal manera que poden detectar la procedència d'un parlant per la melodia, per la fonètica (sons vocàlics i consonàntics diferents a l'estàndard regional), per la morfosintaxi (maneres diferents de conjugar els verbs, d'usar els pronoms i els articles, per exemple) i pel lèxic (els geosinònims o noms diferents que presenta un terme en altres dialectes).  La dinàmica que portarem a classe serà, si fa no fa, així.

Es repartiran aquests fulls que caracteritzen els dialectes geogràfics (cliqueu per descarregar-los). Si teniu problemes podeu descarregar-los ací: dialectes geogràfics 2. es tracta d'un document de google drive. A classe es repassen les varietats, que poden ser fonètiques, morfosintàctiques i lèxiques. Després es veu el vídeo incrustat d'11 minuts on tres dones procedents de la Vila Joiosa, Lleida i Mallorca, i tres homes del Rosselló, Vic i l'Alguer ens presenten les sis varietats principals del català: el valencià, el nord-occidental i el balear, el rossellonés, el català central i l'alguerés respectivament. Per mitjà de les dues frases següents es pot veure la variació fonètica (la pronunciació) dels nostres dialectes: "Compraré peres" i "Sense vent no podria pujar". Quant a les diferències morfosintàctiques, el vídeo en presenta dues: la forma de l'article (es, el, lo) i els diferents morfemes de la 1a persona del singular del present en els verbs de la 1a conjugació (parli, parlu, parlo, parle, parl) i la del plural (brindam, brindem). Quant al lèxic, hi ha sis mots corrents que són esmentats en les diferents formes com es diuen en cada àrea. Estigueu atents al vídeo i anoteu els exemples donats. Per acabar, caldrà entendre els conceptes de dialecte constitutiu i consecutiu, així com el d'isoglossa per a saber com es fan les catalogacions de les llengües i les varietats dialectals. 

En les sessions posteriors, el vostre professor us proposarà que escolteu aquestes dues gravacions -una o dues vegades, segons les necessitats- ja siga a l'aula o a casa amb l'ordinador, i haureu de completar les graelles que s'enllacen. A classe es posaran en comú els resultats.

1. Activitat 1. Descarrega't la graella que enllacem per a anotar les teues respostes en cada columna; després escolta  tantes vegades com ho necessites els 17 textos orals expressats en llengües foranes o varietats geogràfiques i completa la fitxa amb alguna característica dialectal escoltada.
• 
  
2. Activitat 2. Descarrega't la graella enllaçada i completa la fitxa amb les característiques que es demanen en cada columna. Són 13 textos orals per a analitzar-ne simultàniament les varietats dialectals i els registres orals de les diferents intervencions. Al darrer àudio s'ha d'esmentar també una nova varietat en joc. De quina es tracta?
• 
  
Si voleu descarregar-lo

En la pròxima entrada del blog us explicarem la manera com abordarem l'apartat de literatura durant aquesta avaluació.
- - - - - -
NOTA: És probable que els àudios no es puguen reproduir o no apareguen incrustats quan es navegue a l'Institut. La Conselleria d'Educació hi pot haver tancat l'accés. A casa no tindreu cap problema.

La variació lingüística: comencem pels registres

Un mapa mental -bàsic- de la variació lingüística

Una vegada acabats els exàmens de la primera avaluació continuem abordant els darrers factors de l'adequació textual des de la variació lingüística. Alguns grups ja tenen aquests quatre fulls introductoris (cliqueu) del nou tema sobre el qual farem algunes activitats proposades al final o en nous fulls d'exercicis. Hem començat per la variació estilística (funcional) ja que és la que presenta una major diversitat i està condicionada per factors que depenen de l'individu de manera conscient i que ha d'aprendre a controlar per tal d'adaptar-se a les diverses situacions de comunicació:

1. el tema
2. la intenció
3. la relació entre l’emissor i el receptor
4. el canal
   
   
   En passar les vacances de Nadal tractarem a classe la variació diatòpica o dialectal de la nostra llengua per mitjà de textos orals i audiovisuals i tancarem la multiplicitats de factors que determinen la nostra adequació lingüística a les situacions comunicatives. Reproduïm ací el quadre general dels quatre tipus de variació que estudiarem.

FACTORS	TIPUS DE VARIACIÓ	EXPLICACIÓ  I  EXEMPLES	TIPUS DE VARIETATS
Temps	Diacrònica	Diferències que hi ha en l’ús d'una mateixa llengua entre persones de diferents èpoques o generacions. Per exemple, entre els valencianoparlants del s. XIX i del s. XXI.	(A) Varietats històriques
Espai	Diatòpica	Diferències que hi ha en l’ús d'una mateixa llengua entre persones de regions, comarques, ciutats diferents del domini lingüístic. Per exemple, entre els valencianoparlants d'Elx i d'Alzira, els parlants de Barcelona i Lleida.	(B) Varietats geogràfiques (també anomenades dialectes)
Grup social	Diastràtica	Diferències que hi ha en l’ús d'una mateixa llengua entre persones que pertanyen a grups socials diversos. Per exemple, entre un periodista i un llaurador.	(C) Varietats socials
Situació comunicativa	Diafàsica	Diferències que hi ha en l’ús d'una mateixa llengua segons la situació comunicativa. Per exemple, entre el llenguatge jurídic i el llenguatge col·loquial.	(D) Varietats estilístiques (també anomenades varietats funcionals o registres)

- - - - -

Escolta l'acudit enregistrat com a exemple de variació estilística: 

Descarregueu si voleu l'àudio

Introducció a la dixi

Tot missatge és formulat per un jo i s'adreça a un tu, real o potencial, i s'emet en un moment i en un espai determinats. Aquest ancoratge del text com a producte lingüístic en el context en què es produeix remet als elements de l'enunciació: emissor, receptor, temps i lloc de l'enunciació. Aquests elements sempre existeixen, encara que no tinguen manifestació lingüística. Tanmateix, sovint tenen manifestació gramatical. Aquestes manifestacions gramaticals són les que observem en els comentaris de l'adequació textual.

La dixi és una funció lingüística que permet establir una connexió directa entre l’enunciat, d’una banda, i els participants o les circumstàncies en què es produeix l’enunciació (o l’acte de parla), de l’altra, de tal manera que la interpretació d’un element díctic depén precisament dels participants i de les circumstàncies de l’acte de parla. En la llengua, a més de les unitats que tenen un valor bàsic conceptual, n’hi ha d’altres que hi actuen fonamentalment com a indicadors o mostradors, això és, en funció díctica. Les categories díctiques, des d’aquesta perspectiva, expressen distincions relacionades amb els participants en l’acte de parla, això és, amb l’emissor, que codifica i emet l’enunciat, i amb el receptor, que el rep i el descodifica (dixi de persona); amb l’estatus social amb què es presenten o es designen els interlocutors (dixi social); amb el moment en què es produeix l’acte de parla (dixi temporal), i amb l’espai en què se situen els interlocutors (dixi espacial).

La categoria gramatical de persona, realitzada en els pronoms personals, en els possessius i en els verbs finits, estableix distincions relacionades amb la dixi de persona i amb la dixi social. En una oració com ara Tu no pots anar-te’n, els pronoms tu i te, i la marca de segona persona del verb poder (la marca -s) són elements de la dixi de persona, ja que designen el receptor de l’acte de parla. També designen el receptor, però ara amb un valor afegit de dixi social, els pronoms personals i la marca verbal de persona en les oracions següents: Vostè no pot anar-se’n, No podeu anar-vos-en, vós. La categoria gramatical de temps i molts dels adverbis de temps introdueixen distincions relacionades amb la dixi temporal. En l’oració Demà començarem les vacances, l’adverbi demà i la marca verbal de futur (la marca -re-) són díctics temporals, puix que fan referència a un temps posterior al moment de l’acte de parla. Els demostratius i els adverbis de lloc, finalment, estableixen distincions relacionades amb la dixi espacial. En l’oració Aquest llibre, deixa’l allí, per exemple, el demostratiu aquest i l’adverbi allí són díctics espacials: el primer indica proximitat respecte a l’emissor i el segon, llunyania.

Un enunciat amb elements díctics sols pot ésser interpretat correctament en relació amb la situació enunciativa en la qual s’ha produït. Podem interpretar una nota del tipus Tornaré d’ací a cinc minuts, per exemple, si la trobem a la porta del despatx d’una determinada persona i si, a més, indica el moment en què s’ha redactat (Ara són les 15.30 hores). No la podem interpretar, en canvi, si la trobem al terra d’una sala d’oficines (qui ha escrit la nota?) i sense cap indicació del moment de redacció (cinc minuts després de quin moment?).

- - - - - 

FONT: iecat.net i el llibre de Maria Josep Cuenca, Gramàtica del text. Ed. Bromera (2008)
DESCARREGA'T aquesta entrada completa en un full: Introducció a la dixi.

Temari complet de Literatura Medieval: Poesia

El document que publiquem avui és el temari complet de la lírica medieval que heu estat explicant a classe aquestes darreres setmanes. Avui podem donar per acabades totes les exposicions, així doncs, presentem una selecció corregida dels vostres treballs que conté 72 pàgines. Podeu descarregar-vos el document Pdf a l'ordinador i si voleu, fins i tot podeu imprimir-lo per a estudiar-lo. Ahir vam avançar el document incomplet ja que hi faltaven els autors Jaume Roig, Roís de Corella, la poesia satírica valenciana i Jaume Gassull acompanyats dels comentaris d'alguns poemes. Per si volguéreu tenir la segona part per separat, val a dir, la d'aquests autors esmentats, cliqueu en l'enllaç (2a part del temari) i el podreu veure o descarregar. Si no, com hem dit, us incrustem baix el recull completat per tal que el llegiu de cara als controls que en farem, si fa no fa, en dues setmanes.

A més, hem penjat en la pàgina del wiki anomenada "Presentacions de poesia medieval" 9 presentacions power point que heu elaborat per a il·lustrar les vostres exposicions. No abracen tot el temari però sí que poden ajudar molt bé a memoritzar característiques importants d'autors i poemes abordats en les comunicacions orals. Ara cal que us poseu mans a l'obra. Afortunadament les vostres "investigacions" no són massa denses i resultaran fàcils de recordar. Aquells que heu pres notes a classe teniu ja mig camí fet. La resta, convé que us feu esquemes del document per a recordar idees fonamentals. No oblideu tampoc llegir els poemes que s'han comentat a les exposicions. Són també matèria d'examen.

Antologia completa dels treballs sobre poesia medieval - 21ABCT

Temes de Literatura i "Adequació"

Esteu a punt d'acabar les exposicions dels temes de Literatura a classe. Confiem que l'experiència haja sigut positiva ja que us ha donat l'oportunitat d'observar i millorar les aptituds d'expressió oral que preteníem que desplegàreu. Amb el vostre material escrit hem creat aquest Pdf d'apunts -PROVISIONAL- que replega una selecció dels temes que heu investigat i redactat. Per causes alienes a la nostra voluntat -falten tres grups per exposar encara-, no hem pogut incloure de moment els tres darrers autors a estudiar (Roig, Corella i Gassull amb l'escola satírica), cosa que resoldrem ben aviat en un segon Pdf. A partir d'ara disposem de quinze dies per a llegir-los i estudiar-los ja que el control d'avaluació, als primers dies de desembre, contindrà algunes preguntes extretes d'aquest temari. Imaginem que si heu estat atents a les conferències dels companys i, a més, heu pres anotacions dels autors de què heu parlat i dels poemes que heu comentat, els continguts per assimilar es faran més senzills de "pair". Ací queda el document perquè l'abaixeu des d'Scribd:

• Antologia incompleta de treballs de poesia medieval (cliqueu per accedir-hi).

D'altra banda, tot i que ja han començat alguns grups a abordar-la, tractarem a partir d'ara la propietat textual de l'adequació pragmàtica. Hi ha un grapat de fulls teòrics i d'exercicis que els professors us fotocopiaran per a començar a estudiar-la i a reconéixer-ne les característiques en els textos escrits (i orals). Tanmateix, volem compartir en el blog aquests fulls per si un professor us proposa de descarregar algun d'aquests documents i d'imprimir-lo a casa. També és bo tenir-los arxivats ací per si els perdeu. En qualsevol moment estan a la vostra disposició. Els textos inicials que es faran servir són aquests, per ordre cronològic d'estudi a classe:

1. Planificar, textualitzar i revisar un text acadèmic. (document de 2 fulls)
2. Les propietats del text: l'adequació. (4 fulls)
3. Les veus del discurs: polifonia i intertextualitat. (1 full)
4. La dixi: persona, espai, temps i text. (1 full)
5. La modalització. (1 full)
6. La impersonalitat. (1 full)
7. Fulls d'exercicis: (1), (2), (3) i (4)

Per acabar, demà penjarem el document referit als tres autors i l'escola satírica, els quals ens falten d'afegir a l'antologia de treballs més amunt publicada. De tota manera, el document definitiu quedarà destacat en primer pla.
- - - - -
P.S. En l'entrada de damunt s'ha publicat ja el Pdf amb el temari complet de poesia. Conté 72 fulls. 

Rúbriques per a valorar activitats & Comencen les exposicions

Aquestes dues setmanes heu conegut una ferramenta nova per a orientar algunes activitats orals o escrites que també té la missió principal de valorar processos i resultats d'aprenentatges concrets: la rúbrica o matriu d'avaluació. La primera fou adjuntada al treball de comentari escrit que vau realitzar a classe en una sessió o poc més. A més de l'esquema del comentari aconsellat, que podíeu seguir o recrear al vostre aire però amb una estructura clara, hi havia al darrere una matriu amb uns ítems que orientarien la qualificació del professor, i que l'estudiant coneixia per a cenyir la tasca a determinats objectius.

Doncs bé, la següent rúbrica que fareu servir serà la d'elaboració i exposició del treball de Literatura que redacteu per equips. Ja s'ha distribuït en classe avui o es farà dilluns pròxim. Conté cinc criteris bàsics escalats en tres graus de consecució. Què es tindrà en compte en l'activitat oral? 

1. La correcció lèxica i gramatical (20%)
2. Pronunciació i volum de veu (20%)
3. La memorització del treball i l'amenitat com es presenta (20%)
4. L'ordenació i claredat del contingut exposat (20%)
5. L'èmfasi que es fa en la informació elemental que s'aporta per a ajudar a la memorització (20%)

La graduació de cada ítem recorre tres trams per a mostrar clarament com resultaria una exposició dolenta, una d'acceptable i una de bona. Seria interessant que assajàreu a casa una mica la manera com explicareu als companys de classe el vostre treball. Recordeu que, en la comunicació oral, val més ser sintètics i interessar amb poques idees elementals ben seleccionades, que no "ficar un rotllo" amb dades, dates i biografies, la informació de les quals no guarden massa relació amb el marc del treball: conéixer la importància dels autors proposats, les característiques dels poemes o la transcendència d'alguns esdeveniments històrics que foren determinants per a la societat i la Literatura de l'època i posterior si ve al cas.

Un consell per als qui fareu servir presentacions power point: porteu la presentació abaixada en format PDF en un pen-driver per a usar-la a classe. Els nostres ordinadors amb el programa Lliurex i el navegador Firefox no permeten veure les presentacions de Google Drive fins que no descarreguem el Chromium. Estem convençuts que fareu un bon treball i que tots n'aprendrem un muntó.

- - - - -
ANNEX:
-Dos exemples de rúbriques semblants a les nostres

Comencem a preparar els treballs de Literatura en grup

És cert, com opineu alguns al blog d'aula, que la setmana passada va ser una mica "rara" amb dues festivitats. Dos grups de primer no vau tenir més que una classe de Valencià i els altres grups van avançar molt en les tres classes. De tal manera que el 21 T ja ha fet la prova de comentari dels poemes a classe dijous passat, mentre que la resta heu d'acabar-ne la lectura i els comentaris. Els textos crítics redactats a classe pels pioners del 21T no han eixit malament, ans al contrari. Per als qui haureu de fer-los aquesta setmana o la pròxima, no heu de tenir por. El professor us explicarà amb antelació l'objectiu de l'activitat, l'esquema de comentari que desplegareu i la "rúbrica" d'avaluació. Serà un passeig per a aquells que porteu els poemes llegits i les preguntes dels comentaris ja preparades amb certa profunditat.

Aquesta setmana es presenta estranya també. Alguns grups fareu vaga d'estudiants entre una i tres jornades, i fins que no comencen les classes no en coneixerem el vostre seguiment i les absències. Per tal de no despenjar-vos del tot, us suggerim que llegiu els propers dies els nous escrits d'aquest blog on els professors us donaran algunes pautes de treball per a preparar l'elaboració i l'exposició de les "recerques" sobre Literatura que ens hem distribuït. En aquest apunt va la primera idea amb tutorial.

Aquesta setmana heu d'iniciar la investigació del vostre tema particular de Literatura o comentari de poema assignat per tal  d'exposar-lo a partir del 22 o 23 d'octubre, el grup 21T, si més no. El calendari concret d'exposició us l'assignarà el professor després d'escoltar-vos aquests dies. Doncs bé, els treballs que fareu en grup haureu d'elaborar-los i compartir-los en línia amb la resta de membres del grup -heu de conéixer els seus e-mails. Es faran en Google Drive (tant el document escrit com la presentació power point). És necessari que algun membre del grup assumisca el paper de coordinador/a per tal d'obrir els dos documents en línia (text i presentació), i per a convidar els companys a col·laborar-hi, cadascú redactant el seu propi treball en el document compartit. El procediment està explicat d'una manera bàsica i esperem que clara en el  tutorial de més avall, que volem que llegiu atentament. Tots podeu provar de seguir els passos a veure quin membre del grup s'aclareix més amb el procediment que s'hi relata.

Pel que fa a la bibliografia i fonts de consulta, el material d'on podeu extraure la informació per al treball es troba tant en la introducció del llibre de lectura -que es queda minsa-, com al nostre wiki del curs (cliqueu a l'enllaç) i en la recerca que fareu a Internet. Recordeu que es necessiten dues fonts diferents, com a mínim, per a redactar-lo.

Per qualsevol dubte que sorgisca sobre la marxa, podeu sol·licitar-ne aclariments amb un comentari en aquest post concret.

----------

ANNEXOS

1. Document lliurat a classe i consultable en línia: Guia del treball d'investigació. Orientacions.
2. Tutorial alternatiu molt clar per a iniciar-se en Google Drive. Hostatjat en Scribd.

Tutorial bàsic per a publicar als blogs d'aula

La gran majoria dels alumnes de 1r de Bat s'ha embarcat ja a publicar als blogs portfolis d'aula sense explicacions tècniques prèvies o amb alguna breu sessió aclaridora sobre el funcionament de l'edició en Blogger. Això no obstant, queden encara alguns estudiants sense encetar el seu apunt setmanal després de dues setmanes. Per si el problema és purament tècnic, hem elaborat un tutorial en format de presentació "power point" per a orientar la publicació del diari setmanal en cada "bitàcola". Per a entrar a publicar cal haver sigut invitat per mitjà del nostre compte de Gmail. Hem d'obrir el correu i acceptar la invitació. A la majoria dels nouvinguts a Google us fan fer un passeig per a caracteritzar el vostre perfil. Allí heu d'escriure el nom i el cognom real. Poseu qualsevol imatge que l'acompanye (no cal una foto personal), escriviu l'edat, el sexe i no serà necessària cap més informació per començar a usar el compte obert. A partir d'aquest moment, seguiu les instruccions donades en el tutorial següent. Bona navegació.

Una visita a la biografia dels poetes que estem llegint

Estem convençuts que de cara al treball d'investigació que farem en acabar de llegir els sis poemes trobareu molta informació a Internet i que la sabreu seleccionar i reelaborar per a fer una breu i sucosa exposició del tema que hàgeu triat.

A classe ens centrem durant les tertúlies fonamentalment en la forma i els continguts dels sis textos lírics per tal de generar un cert interés per a conéixer millor els seus autors i l'època en què van viure. Per exemple: Ibn Khafadja (amb la transcripció internacional, si no, seria Jafaia), nascut el 1058 a Alzira, és el millor i més recordat dels poetes de Xarq al-Andalus, i a vosaltes us ha agradat força el seu poema "El viatge de les mans".

La comtessa de Dia (poble d'Occitània), anomenada Beatriu, ens presenta la més famosa cançó femenina de la poesia occitana. En la web que enllacem s'explica molt bé el contingut del poema "Tinc un desfici, ai, inclement", així com allò que se sap de la seua biografia.

Hem seleccionat dues balades (gènere literari i musical alhora): l'una d'Andreu Febrer i l'altra de Roís de Corella. A Youtube prodríeu trobar adaptacions musicals modernes que se n'han fet, sobretot pel cantant de Xàtiva, Raimon. Per acabar, Ausiàs March i Jaume Roig són els altres dos grans escriptors valencians, cadascun d'ells en una òrbita diferent pel que fa a l'estil i als missatges de les seues obres.

A mesura que llegirem més detingudament aquesta selecció poètica i ens endinsem en la vida i obra dels autors, ens interessarà més aquesta època tan poc coneguda entre els estudiants de les nostres lletres. Joan Fuster ho diu clarament al seu Diccionari per a ociosos (en Pdf): "Basta que mires cinc minuts seguits una cosa, la cosa més insignificant, perquè arribe a interessar-te..." I nosaltres ho creiem així.

Guia per al comentari dels sis poemes

Per a la vostra base de dades del trimestre fem pública la guia de comentari dels dos primers poemes que han inaugurat la lectura de la lírica medieval: les composicions d'un poeta arabigovalencià i la trobairitz "Comtessa de Dia". Hi falten els poemes d'Andreu Febrer, Ausiàs March, Jaume Roig i Roís de Corella, amb qui acabarem aquestes pràctiques. Per això completem la primera guia amb les preguntes específiques que es formularan per als quatre poemes restants i que respondrem a classe tant en grups com individualment els dies propers. Apareixen en el segon document incrustat i podreu descarregar-vos-el i imprimir-lo ja que no en durem còpies a les pròximes sessions. Ah! No oblideu agafar ja el llibre Les veus del temps (I) qual el professor us el demane.

Poemes amb Guia de lectura per a la tertúlia i el Quadern d'escriptura-Ibn Khafaja-Trobairitz Guia de lectura de sis poemes medievals trets del llibre Les veus del temps

Anem per la tercera

Tremolava el tamarit... (Ibn Khafaja d'Alzira)

Ja hem superat la notícia més impactant de l'inici del curs en Valencià: no portarem llibre de text en l'assignatura. La majoria ho celebreu alhora que esteu expectants per veure com es desenrotllen les classes. De moment la vostra participació a les sessions és molt important, igual com la presa d'apunts de les activitats que us valen tant per a escriure l'apunt setmanal al blog com per a repassar de cara al control d'avaluació, no cal oblidar-ho. Pel que fa a la vostra entrada al blog, la majoria de les que estem llegint els professors responen molt bé als requisits plantejats. Si bé, bona part dels autors oblideu clicar en la icona d'Etiquetes, vora l'escrit, per a deixar allí la sigla del vostre nom i el primer cognom complet. Aquesta acció ens permetrà agrupar tots els escrits de cada alumne en una sola pàgina del blog. 

Una altra cosa que queda per regularitzar en tots els apunts és que cal adjuntar al vostre escrit una imatge al·lusiva als continguts o valoracions que relateu a l'escrit. No ho oblideu. Quant a la correcció de les entrades, sempre podreu tornar a reeditar els vostres escrits per a millorar-los o corregir errades que detecteu dies després. Igual com podeu afegir una imatge en cas que no ho hàgeu fet abans. 

Per altra banda, estem sorpresos que el grup A no ha iniciat encara els escrits a l'hora que redactem aquestes paraules, fora d'una alumna. Si hi ha hagut alguna dificultat particular, l'haureu de comentar dimarts a classe per solucionar-la, altrament disposeu de tota la vesprada del diumenge per a inaugurar el vostre diari setmanal al portfoli.

Per acabar, durant la tercera setmana del curs, continuarem llegint i comentant els poemes medievals seleccionats fins al nombre de 6. Ho farem tant en grups menuts, en gran grup i els darrers seran lectures i comentaris individuals. Ja sabeu que aquesta pràctica de comentaris acaba amb la redacció d'un text crític el guió del qual se us oferirà en terminar les posades en comú.

Pràctica amb el resum d'un text periodístic

Ja heu vist la qualificació obtinguda al vostre primer resum d'un text, parle del 21A i 21T. S'hi han tingut en compte el nombre d'informacions rellevants que havia de contenir, la restricció a 110 paraules, les errades ortogràfiques i gramaticals i la connexió de les idees perquè puga entendre's el vostre escrit. Un punt per cada idea ben expressada sumen 10. A partir d'ací s'apliquen els descomptes: fins a dos punts per faltes d'ortografia i lèxic, fins a dos punts també per extensió sobrepassada en excés, i fins a cinc punts la falta de connexió de les idees o el mal ús de la referència. Tornarem a la càrrega més endavant. Però ara volem deixar ací l'article periodístic que vam fer servir amb tres exemples de resum acompanyats de les valoracions que s'hi fan per tal que les repasseu i pugueu millorar el resultat en la pràctica següent, de la qual hi haurà una pregunta a l'examen (el resum d'un text).

Teoria i pràctica del resum amb un text periodístic

Consells per a escriure l'apunt setmanal del blog

Hem comprovat que esteu registrant-vos a poc a poc en el blog d'aula i que ja us heu decidit a publicar el primer post. Volíem fer-vos alguna recomanació abans que res per tal que milloreu el contingut de l'escrit.

Cal escriure setmanalment (a partir del 24 de setembre serà obligatori) una entrada al blog d'aula, si més no, com a part del portfolio personal on reflectireu els aprenentatges de l'assignatura de Valencià (1r de Batxillerat). Hi publicareu un resum setmanal d'algun d'aquests punts:

• activitats desplegades, 
• continguts vistos a classe i apresos,
• dificultats trobades i superades, 
• dinàmica dels treballs individuals o grupals, 
• opinions que s'han expressat sobre les activitats o valoracions que et vénen ara al cap.

Poseu un títol que presente la idea més important que heu expressat a l'escrit. Si voleu deixar-lo per al final, abans de tancar l'apunt, és probable que us vinga al cap un bon titular. Convé fugir del títol previsible: "Setmana del 24 al 30 de setembre".

L'estil serà de diari personal on s'entremesclen diverses tipologies textuals: narrativa, expositiva i argumentativa, principalment. No és necessari separar l'escrit per dates. Cal presentar-lo com un tot. Per exemple: "Al llarg de la setmana hem fet tres activitats distintes. El primer dia, ..., el segon... La més interessant ha sigut la proposta d'escriure en un blog... Trobe que amb aquesta idea milloraré..."  Val a dir, fixeu-vos en alguna particularitat significativa per al vostre aprenentatge. Això requereix una xicoteta reflexió del que s'ha fet en Valencià durant la setmana. No es busca la narració asèptica sense reflexió, sinó que descrigueu activitats, continguts i que expresseu el que us aporten.

L'extensió mínima i màxima dependrà del que hàgeu de contar i podrà variar. No pretenem que expresseu exhaustivament ni amb detall les activitats de les tres sessions de la setmana. Això no obstant, veureu que si pareu a pensar què es fa a classe i què resulta més significatiu per a vosaltres, necessitareu més de sis línies en l'apunt que feu. 

Convé acompanyar l'escrit amb una imatge que il·lustre, ni que siga remotament, algun aspecte del contingut o de les emocions que expressen els vostres escrits. També hi caben les imatges metafòriques, de contrapunt.

Quan acabeu el vostre escrit, abans de publicar-lo heu d'etiquetar-lo amb la sigla del vostre nom i el primer cognom seguit d'una coma (exemple per a Josep Manel Peris: JM Peris,). Després, cliqueu en "FET". La finalitat és d'usar les etiquetes dels vostres noms per a reagrupar tots els escrits individuals en una sola ullada dins el "blogroll".

No us angoixeu. Aquesta mena d'escrits requereixen al principi un entrenament i una vigilància en l'expressió que podreu dominar en poques setmanes. Es tracta que aprenguem de tots. Mireu, com un petit exemple, l'apunt setmanal que el vostre professor fa en aquest blog del curs.

Ànim, i enhorabona als primers atrevits!

Primera setmana del curs

La primera setmana del curs ha estat plena de novetats. En Valencià hem dedicat les primeres classes a una presa de contacte per tres vies: l'explicació dels objectius, del sistema de treball i d'avaluació; la realització d'una prova de coneixements previs amb un grau de dificultat relatiu a fi de començar a familiaritzar-vos amb el tipus d'activitats que es realitzaran durant el curs; la presentació d'unes normes de funcionament i la seua discussió. La idea no és una altra que implicar-vos més i motivar l'interés per treballar de manera distinta a la que esteu acostumats: creant de manera metòdica i cooperativa els coneixements que prescriu el currículum. Sense llibre de text es pot generar inicialment certa ansietat perquè... on són els continguts a estudiar? La resposta no està en el vent sinó en el treball que desplegarem setmana rere setmana a les classes, al vostre blog d'aula i al wiki del curs. Ja veureu com els continguts apareixen de la mà de les activitats diverses que proposarem per a reelaborar-los entre tots.

Les tres sessions de la setmana pròxima les dedicarem a finalitzar la correcció de la prova inicial si encara no s'ha fet. També acabarem d'acordar les normes de funcionament de classe. Farem una primera pràctica de resum d'un text per a reduir-lo a la quarta part de la seua extensió sense deixar cap idea fonamental pel camí. I, finalment, si ja heu adquirit el llibre de lectura Les veus del temps (I) podrem començar les tertúlies amb sis poemes clau de literatura medieval seleccionats per a suscitar les primeres reflexions i opinions que ens conviden a indagar més en la literatura clàssica les setmanes pròximes. A aquesta darrera activitat podrem dedicar entre 3 i 4 sessions. La seqüència didàctica té com a finalitat que redacteu individualment un comentari crític sobre els poemes debatuts a classe. Aquest comentari es convertirà en el primer treball de lectura que publicareu al blog d'aula. Convé, doncs, que durant la setmana que ve tothom o la majoria dispose ja del llibre de l'editorial Bromera.

Si algú vol començar optativament a escriure en el blog d'aula aquest cap de setmana, ha d'activar-lo obrint el compte de correu de gmail i acceptant la invitació que el professor li ha enviat. Si no teniu gaire idea de com continuar fent, la setmana vinent explicarem com es publica i navega dins del blog en una sessió de classe. Per acabar, no oblideu escriure unes línies al vostre quadern de classe que resumisquen tot el que hem fet aquesta setmana. Cal començar a entrenar-se en l'escriptura en valencià. Fins dilluns.

Benvinguda al nou projecte de 1r de Bat

Saludem el nou alumnat que inicia 1r de Batxillerat i els convidats a revisitar-lo. Enguany no serà una repetició del curs anterior, ni de bon tros. Canviarem la manera d'aprendre i de comunicar-nos per tal que siga més atractiu l'estudi i, sobretot, tinguem verdaderes ganes d'implicar-nos en l'assignatura i de millorar els usos que fem de la llengua per mitjà de la qual s'expressen un ventall d'autors, poemes i textos narratius que seran l'eix de les lectures i els treballs del curs. 

No comptarem amb un llibre de text. Ni amb excessives fotocòpies, però sí amb textos impresos a casa. El que hem d'estudiar, d'aprendre, serà el que cadascú treballarà en el seu quadern d'apunts, en el blog d'aula -mireu la barra lateral-, en el wiki i, finalment al seu portfoli final de curs. Cadascú escriurà el seu llibre de text a la mida de les seues necessitats i amb un grau mínim d'implicació, per descomptat! Escriurem i llegirem molt més que de costum. Parlarem, debatrem, farem tertúlies, exposicions, àudios i vídeos, treballs en grup... Usarem les noves tecnologies i l'espai infinit d'Internet per a buscar i deixar constància d'allò que aprenem. Aprendrem entre tots, comptant amb els companys de classe i dels altres grups. Ens enriquirem del que altres fan, diuen i pensen, i nosaltres hi aportarem també el nostre gra.

Durant les tres sessions d'aquesta setmana inicial farem tres activitats distintes: un control de coneixements previs que autocorregirem quasi per complet; l'explicació del full que va tot seguit inserit en aquest post: programació de mínims, sistema de treball i d'avaluació i lectures programades; en la tercera sessió acordarem unes normes de funcionament de les classes de valencià per aprofitar-les al màxim i generar un bon ambient de treball que afavorisca el nou sistema didàctic. De tot això i més us continuarem informant els dies pròxims. No deixeu de llegir els dos fulls de més avall. Feliç inici de curs!

Informació inicial 1r de Bat - Curs 2012-13