dijous, 9 de gener del 2014

2n comentari model: Història de Jacob Xalabín

Heus ací un nou comentari fet pel professor, aquesta vegada està basat en un text narratiu de prosa medieval. Amb aquest model teniu ja dos comentaris fets per tal d'orientar-vos en la redacció dels vostres textos crítics. Recordeu que el tercer i darrer comentari l'elaborareu en l'examen de Literatura del dia 27 de gener al voltant d'un fragment en prosa extret del llibre Les veus del temps.

Comentari del 2n text en prosa: Història de Jacob Xalabín,
Capítol VIII (pàg. 94-96 de Les veus del temps)

El fragment que comentarem és el capítol VIII de la Història de Jacob Xalabínnovel·la d'autor anònim, i, pel que sembla, adaptació lliure d'un text grec o turc feta a mitjan segle XV. Es tracta d'una novel·leta en què coincideixen diverses característiques. Primer, uns elements històrics que en són l'eix i la finalitat: presentar la situació política del mon otomà a finals del segle XIV i la batalla de Kossovo en què Murat I, general de l'exèrcit turc, guanyà els cristians i un dels seus fills, Bajazet, assassinà el seu germà, Jacob, per a accedir al tron. Segon, alguns elements literaris procedeixen de Les mil i una nits. Tercer, d'altres elements procedeixen de la novel·la cavalleresca, sentimental i joglaresca de tradició oral (apel·lacions al lector/oïdor, manca d'èpica o heroïcitat en les accions dels personatges, etc.). S'afirma que l'autor del text definitiu devia ser occidental però amb coneixements del món turc perquè ens explica els costums orientals com si d'un guia turístic es tractara: “Heu de saber que en aquella terra les dones tenen el costum d'anar totes amb la cara tapada...”.

El fragment conta la trobada del fill del sultà, Jacob Xalabín, amb la seua enamorada, Nerguis, en la torre on aquell està tancat dos dies. En besar-se tots dos cauen a terra desmaiats per l'amor intens que senten. Els acompanyants no aconsegueixen espavilar-los i Alí Baixà ha de vestir-se amb la roba de Nerguis, el rostre cobert. Amb això intenta simular que és la senyora per tal que no la troben a faltar. Abandona la torre amb la cambrera de Nerguis i deixa en terra els enamorats esperant que es recuperen. Malauradament l'home disfressat i la cambrera han d'eixir inesperadament de viatge uns dies i no poden retornar a la vora de Jacob i de Nerguis.

L'estil i la llengua són sobris (predomina la sintaxi coordinada) i expressius com correspon a una obra en la qual la fantasia està al servei de la història. Abunden els diàlegs, les imatges senzilles (joiell, per enamorat), les exclamacions (au, company!). El narrador ens guia en el relat dirigint-se amb freqüència als lectors, típic en la literatura oral: “Ja us podeu imaginar que Alí Baixà tenia por...” Es recrea molt descrivint les sensacions amoroses: “En veure l'home que més s'estimava d'aquest món, el seu joiell tan desitjat que ella perseguia amb deler...”. L'adaptació lingüística al valencià actual fa molt entenedora i amena la lectura. Hi destaquem només algun mot de caràcter literari: estamordit (desmaiat), deler (gran desig), plànyer (queixar-se), romàs (quedat).

A l'època en què s'escrigué la novel·la els turcs amenaçaven Constantinoble (l'actual Istambul) fins que la van conquistar, i no despertaven massa simpaties entre els lectors occidentals. Tanmateix, cristians i musulmans apareixen a la novel·la de forma neutra, respectuosa. Això ens fa pensar també en un públic lector culte i sense prejudicis cap als musulmans ja que aquests són els protagonistes del relat.

En conclusió, el capítol narra una situació divertida als ulls d'un lector modern: l'amor intens que provoca un desmai a dos joves i com se les han d'apanyar els seus ajudants, un d'ells transvestit, per a traure'ls d'una situació complicada de la qual podrien acabar malparats. Escena típica d'una comèdia actual d'embolics, d'un vodevil picant però no frívol. L'adaptació lingüística la fa molt accessible als estudiants i el fragment triat ens convida a llegir l'obra completa perquè representa una bona combinació de relat històric, acompanyat de ficció i bells sentiments alhora, ingredients de moltes novel·les d'èxit avui.
(585 paraules sense el títol)