Notes a l'estil dels sermons del frare Vicent Ferrer

Demà fem el primer comentari escrit sobre prosa medieval i hem escollit alguns sermons de Vicent Ferrer per a encetar l'activitat. El nostre llibre no aprofundeix en el llenguatge dels sermons, per aquest motiu inserim algunes anotacions tretes d'un parell d'antologies sobre el taumaturg valencià.

El sermó de fra Vicent tenia extraordinaris recursos dramàtics: gesticulant, imitant veus

i actituds, reproduint diàlegs, exclamant-se, usant onomatopeies, suscitant la pietat, el riure o la por, tocava totes les fibres sensibles de l'auditori. Ara bé, de tot això, només ens queden les traces i un estil col·loquial que reflecteix l'oralitat en graus diversos: refranys, frases fetes, mots de vegades vulgars i, en menor mesura, cultismes religiosos. De fet, els sermons duraven entre dues i sis hores (una prova de la seua amenitat), i un singular testimoni ens fa suposar que els textos conservats no representen més de la meitat del temps real, ja que procedeixen d'anotacions preses directament per veloços reportadors. Sovint hi trobem elisions (un etc. que preveu un exemple ja conegut i per això no es presenta, o una disquisició habitual; cites bíbliques que es poden completar; referències a un sermó recent; indicacions a I'usuari perquè amplie una qüestió abreujada). I, per això mateix, unes vegades es conserva més I'aspecte de text copiat en viu (més repeticions, frases inacabades, digressions penjades, interpel·lacions al públic), i d'altres, una major coherència amaga una reducció més gran de I'original –possiblement es tracta de resums.

Dominador de tots els recursos verbals i fidel al propòsit educatiu, sant Vicent demostra la seua capacitat didàctica en tots els camps. El seu públic natural era generalment el poble menut, la bona gent (illetrada), encara que hi ha sermons que indiquen un auditori més selecte (juristes i religiosos), però això no li impedeix d'explicar les raons d'algunes veritats teològiques. Com a bon professor- tenia experiència en I'ofici-, sabia que no bastava amb afirmar, sinó que calia desmentir les idees falses, avançant-se als dubtes dels oients.