113
Dementre que l’amic anava enaixí treballat, atrobà un
ermità qui dormia pres d’una bella font. Despertà l’amic l’ermità, dient si
havia vist, en somniant, son amat. Respòs l’ermità, e dix que egualment eren
encarcerats sos pensaments en lo carçre d’amor, en vellant e en durment. Molt
plac a l’amic con havia trobat companyó en presó; e ploraren amdós cor l’amat
no havia molts d’aitals amadors.
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada