RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXX)

330

Tranuitaren e faïen romeries e pelegrinacions los desirers e els remembraments de l’amic en les noblees de son amat, e aportaven a l’amic faiçons, e omplien son enteniment de resplandor, per la qual la volentat  muntiplicava ses amors.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXIX)

329

Ixen amors d’amors, e pensaments de llanguiments, e plors de llanguiments; e entren amors en amors, e pensaments en plors, e llanguiments ens sospirs. E l’amat esguarda’s son amic, qui ha per sa amor totes aquestes tribulacions.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXVIII)

328

On pus estretes són les vies on l’amic va a son amat, pus amples són les amors; e on pus estretes són les amors, pus amples són les vies. E per açò en totes maneres ha l’amic, per son amat, amors e treballs, e llanguiments, e plaers, e consolacions.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXVII)

327

Pujava l’amic los poders de sa ànima, per escala de humanitat, gloriejar la divina natura; e per la divinal natura davallava los poders de sa ànima per gloriejar en la humana natura son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXVI)

326

—Pregaven Nostra Dona e los àngels, e els sants de glòria, mon amat; e con remembré la error en què el món és per desconeixença, membré gran la justícia de mon amat, e gran la desconeixença de sos amics.­­—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXV)

325

Hac l’amat, per sa perfecció, misericòrdia de son amic, e sí s’hac per les necessitats de son amic. E fo questió per qual de les dues raons l’amat perdonà pus fortment les colpes de son amic.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXIV)

324

Humilitat ha humiliat l’amat a l’amic, per contricció; e sí es féu per devoció. E és questió en qual d’amdues l’amat fos pus fortment humiliat a l’amic.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXIII)

323

—No ha mon amat diferència en humilitat, humil, humiliat, cor tot és humilitat en pura actualitat. E per ço l’amic reprèn ergull, qui vol pujar a son amat aquells qui en est món la humilitat de mon amat ha tan honrat; e ergull los ha vestits de hipocresia, vanaglòria, vanitats.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXII)

322

—Amat! Si tu ajudes als hòmens justs, de llurs mortals enemics, ajuda a muntiplicar mos pensaments en desirar tes honors; e si tu ajudes als hòmens injusts, con recobren justícia, ajuda al teu amic con faça de ta volentat sacrifici a ta llaor, e de son cos, a testimoni d’amor per via de martire.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXI)

321

Plorava l’amic, e deïa a son amat aquestes paraules: —Amat! No fuist anc avar ni cobeu al teu amic, en donar ésser ni en recrear-lo, ni en donar-li moltes creatures a son servii. Doncs, ¿d’on vendria, amat, que tu, qui est sobirana llibertat, fosses avar a ton amic, de plors, pensaments, llanguiments, saviea  e amors, a honrar tes honors? E per açò, amat, lo teu amic te demana vida llonga, per tal que pusca reebre de tu molts dels dons damunt dits.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXX)

320

—¡Amat, qui en un nom est nomenat hom e Déu! En aquell nom, Jesucrist, te vol ma volentat home e Déu; e si tu, amat, has tant honrat ton amic sens sos mèrits, en nomenar e voler ton nom, ¿per què no honres tants hòmens innorables qui escientalment no són estats tant colpables al teu nom, Jesucrist, con és estat lo teu amic?—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXIX)

319

—Amat! Anc de tu en ton amic no venc colpa ni falliment, ni en ton amic compliment sens ton do e perdó. E doncs, pus l’amic t’ha en aital possessió, no l’hages en oblit en ses tribulacions ni en son perillament.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXVIII)

318

—En aquesta llibertat has, amat, perillada ma volentat. Amat! En aquest perill deus remembrar ton amic, qui de sa volentat franca trau servitut a lloar tes honors e a muntiplicar en son cos llanguiments e plors.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXVII)

317

—Mon voler has fet franc a amar, amat, tos honraments, e a menysprear tes valors, per ço que pusques a mon voler muntiplicar tes amors.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXVI)

316

—Amat, qui em fas amar! Si no m’ajudes, ¿per què em volguist cercar? ¿Ni per què per mi portest tantes llangors, ni sostenguist tan greu passió? Pus tant m’has ajudat a exalçar, ajuda’m, amat, a davallar, a membrar, aïrar mes colpes e mos defalliments, per ço que mills mos pensaments pusquen pujar a desirar, honrar, lloar tes valors.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXV)

315

—Posat m’has, amat, enfre mon mal e ton bé. A la tua part sia pietat, misericòrdia, paciència, humilitat, perdó, ajuda e restaurament; a  la mia part sia contricció, perseverança, membrança, ab sospirs, llàgremes e plors de la tua santa passió.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXIV)

314

Mou-se l’amic a ésser per l’acabament de son amat, e mou-se a no ésser per son defalliment. E per açò és questió qual dels dos moviments ha major apoderament en l’amic, naturalment.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXIII)

313

Per les carreres de vegetació e de sentiment, e de imaginació, e de enteniment, volentat, anava l’amic cercar son amat; e en aquelles carreres havia l’amic perills e llanguiments per son amat, per ço que exalçàs son enteniment e sa volentat a son amat, qui vol que els seus amadors l’entenen e l’amen altament.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXII)

312

Creà l’amat e destruí l’amic. Jutjà l’amat, plorà l’amic. Recreà l’amat, glorià a l’amic. Fení l’amat sa operació, e romàs l’amic eternalment en compànyia de son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXI)

311

—Anc ver no fo ço en què mon amat no fo, e fals és ço en què mon amat no és, e fals serà ço en què mon amat no serà. E per açò, de necessitat és que sia veritat tot quan serà, ni fo, ni és, si mon amat hi és; e per açò fals és qui és enver on mon amat no és, sens que no se’n segueix contradicció.—

anc: mai

R. Llull, Llibre d’amic e amat