RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCIII)

303

Alegrava’s l’amic cor era son amat, cor per son ésser és tot altre ésser esdevengut, e sostentat, e obligat, e sotmès a honrar, servir l’ésser de son amat, qui per null ésser no pot ésser delit, ni encolpat, ni minvat, ni crescut.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCII)

302

Perillava l’amic en lo gran pèlag d’amor, e confiava’s en son amat, qui li acorria ab tribulacions, pensaments, llàgremes e plors, sospirs e llanguiments; per ço cor lo pèlag era d’amors, e de honrar ses honors.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCI)

301

Clamava’s l’amic a son senyor de son amat, e a son amat de son senyor. Deïen lo senyor e l’amat: —¿Qui fa en nós departiment, qui som una cosa tan solament?—. Responia l’amic, e deïa que pietat de senyor e tribulació per amat. 

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCC)

300

—Solaç est, amat, de solaç; per què en tu assolaç mos pensaments ab ton solaç qui és solaç e confort de mos llanguiments e de mes tribulacions, qui són tribulades en ton solaç con no assolaces los innorants ab ton solaç e con los coneixents de ton solaç no enamores pus fortment a honrar tos honraments.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXCIX)

299

—Amat, en lo carçre d’amor me tens enamorat ab tes amors, qui m’han enamorat de tes amors, per tes amors e en tes amors. Cor als no est, mas amors, en les quals me fas estar sol e ab companyia de tes amors, e de tos honraments. Car tu est sol en un sol, qui són solitari ab mos pensaments, con la soliditat tua, sola en honors, m’haja sola a honrar e lloar ses valors sens temor dels desconeixents qui no t’han sol en llurs amors.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXCVIII)

298

—Glòria est, amat, de ma glòria, e ab ta glòria, en ta glòria, dónes glòria a ma glòria, qui ha glòria de ta glòria. Per la qual tua glòria me són glòria, egualment, los treballs e los llanguiments qui em vénen per honrar ta glòria ab los plaers e els pensaments qui em vénen de ta glòria.—

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXCVII)

297

–Alt est, amat, en tes altees, a les quals exalces ma voluntat, exalçada en ton exalçament ab ta altea, qui exalça en mon remembrament mon enteniment, exalçat en ton exalçament, per conèixer tos honraments, e per ço que la volentat n’haja exalçat enamorament, e la memòria n’haja alta remembrança.–

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXCVI)

296

Amat –deïa l’amic–, a tu vaig, e en tu vaig, car m’apelles. Contemplar vaig contemplació,  ab contemplació de ta contemplació. En ta virtut só, e ab ta virtut venc a ta virtut, d’on  prenc vertut. Salut-te ab ta salutació, qui és ma salutació, en ta salutació, de la qual esper salutació perdurable en benedicció, en la qual beneït só en ma benedicció.–

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXCV)

295

Cridava l’amat son amic, e ell li respònia dient: –¿Què et plau, amat, que ets ulls de mos ulls, e pensament de mos pensaments, e compliment de mos compliments, e amor de mes amors, e, encara, començament de mos començaments?–

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXCIV)

294

–Foll, digues, què és amor–. Respòs que amor és aquella cosa qui los francs met en servitut, e a los serfs dóna llibertat. E és questió a la qual és pus prop amor: o a llibertat, o a servitut.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXCIII)

293

Los treballs e les tribulacions que l’amic sostenia per amor l’alteraren e l’enclinaren a impaciència; e reprès-lo l’amat ab sos honraments e ab sos prometiments, dient que poc sabia d’amor, que s’alterava per maltrets ni per benanança. Hac l’amic contricció e plors, e pregà son amat que li retés amors.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXCII)

292

–Foll, saps què és viltat?–. Respòs: –Vils pensaments–. –¿E què és lleialtat?–. –Temor de mon amat, nada de caritat e de vergonya, qui tem blasme de les gents–. –E què és honrament?–. Respòs: –Cogitar mon amat, e desirar e lloar sos honraments.–

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXCI)

291

–Digues, foll, ¿has vist home qui sia orat?–. Respòs que ell havia vist un bisbe qui havia a sa taula molts anaps, e moltes escudelles e talladors d’argent, e havia en sa cambra moltes vestedures e gran llit, e en ses caixes molts diners; e a la porta de son palau havia pocs pobres.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

anaps: plats

 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXC)

290

–Digues, amador, què és valor?–. Respòs que lo contrari de la valor d’aquest món, la qual és desirada per los falses amadors vanaglorioses qui volen valer havents  desvalor, e per ésser perseguidors de valor.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXXIX)

289

–Digues, foll, ¿qual  cosa és major: o diferència, o concordança?–. Respòs que,  fora son amat, diferència era major en pluralitat, e concordança en unitat. Mas en son amat eren eguals en diferència e unitat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXXVIII)

288

Demanaren a l’amic qual cosa era major: o possibilitat, o impossibilitat. Respòs que possibilitat era major en creatura, e impossibilitat en son amat, con sia cosa que possibilitat e potència se concorden, e impossibilitat e actualitat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXXVII)

287

–Digues, foll, ¿en què comença saviea?–. Respòs: –En fe e  en devoció, qui són escala on puja l’enteniment entendre los secrets de mon amat–. –E fe e devoció, ¿d’on han començament?–. Respòs: –De mon amat, qui inlumina fe e escalfa devoció.–

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXXVI)

286

–Digues, foll, ¿en què has coneixença que la fe catòlica siga vera, e la creença dels jueus e dels sarraïns sia en falsedat e error?–. Respòs: –En les deu condicions del Llibre del gentil e dels tres savis.–

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXXV)

285

Escusava l’amic son amat a aquells qui deïen que el món és eternal, dient que son amat no hagra justícia perfeta si no retés a cascuna ànima son cos, a lo qual no fóra bastant lloc ni matèria ordinal; ni el món no fóra ordenat a una fi tan solament, si fos eternal; e si no ho fos, defallira en son amat perfecció de volentat, saviea.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXXIV)

284

Veïa l’amic que el món és creat, con sia cosa que eternitat se convenga mills ab son amat, qui és essència infinida en granea e en tota perfecció, que  ab lo món, qui ha quantitat finida. E per açò, en la justícia de son amat veïa l’amic que la eternitat de son amat cové ésser davant a temps e a quantitat finida.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXXIII)

283

–Digues, foll, què és pecat?–. Respòs: –Entenció girada e enversada contra la final entenció e raó per què mon amat ha creades totes coses.–

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXXII)

282

Bevia l’amic amor en la font de son amat, en la qual l’amat llavà los peus a son amic, qui moltes vegades ha oblidats e menyspreats sos honraments. Per què, lo món és en defalliment.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXXI)

281

Bastia e obrava l’amic una bella ciutat on estegués son amat. Ab amor, pensaments, plants, plors e llanguiments la obrava; e ab plaers, esperança, devoció la ornava; e ab fe, justícia, prudència, fortitudo, temprança la guarnia.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXX)

280

–Preïca, foll, e digues paraules de ton amat. Plora, dejuna!–. Renuncià al món l’amic, e anà cercar son amat ab amor, e lloava-lo en aquells llocs on era deshonrat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXIX)

279

Demanaren a l’amic si volia vendre son desirer, e ell respòs que venut l’havia a son amat per un tal diner que tot lo món ne poria ésser comprat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXVIII)

278

Demanà l’amat a les gents si havien vist son amic, e ells demanaren-li les calitats de son amic; e l’amat dix que son amic era ardit, temerós, ric e pobre, alegre, trist, consirós, e llanguia tots jorns per sa amor.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXVII)

277

Nodria l’amat son amic a amar, e amor ensenyava-li a perillar; e paciència l’adoctrinava con qui sostengués treballs per la amor d’aquell a qui s’és donat per servidor.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXVI)

276

L’amat e amor vengren veer l’amic qui dormia. L’amat cridà a son amic, e amor lo despertà. E l’amic obeí a amor, e respòs a son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXV)

275

Ab llàgremes de sos ulls recontava l’amic la passió e la dolor que son amat sostenc per sa amor; e ab tristícia, pensaments, escrivia les paraules que deïa; e ab misericòrdia, esperança, se conhortava.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXIV)

274

Demanaren perdó a l’amic per amor de son amat; e l’amic, no tan solament perdonà, ans los donà si mateix e sos béns.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXIII)

273

Anava l’amic demanar almoina per les portes, per ço que remembràs la amor de son amat a sos servidors, e per ço que usàs de humilitat, pobretat, paciència, qui són coses agradables a son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXII)

272

Temptà amor l’amic, de saviesa; e féu-li questió si l’amat l’amava més en pendre sa natura o en recrear-lo. E l’amic fo embarbesclat tro que respòs que la recreació se convenc a esquivar malanança, e la encarnació a donar benanança. E de la responsió fo feta altra questió: qual fo major amor.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXXI)

271

Lloava e amava l’amic son amat con l’havia creat e li havia donades totes coses, e lloava’l e amava’l con li plac pendre sa semblança e sa natura. E d’açò cové ésser feta questió, qual llaor e amor deu haver major perfecció.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXX)

270

L’amic lloava lo poder, e el saber, e el voler de son amat, qui havien creades totes coses, enfora pecat; lo qual pecat no fóra sens lo poder, e el saber, e el voler de son amat; al qual pecat no són ocasió lo poder, ni el saber, ni el voler de son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXIX)

269

Veïa l’amic en nombre de un e de tres major concordança que en altre nombre, per ço cor tota forma corporal venia de no ésser a ésser, per lo nombre damunt dit. E per açò l’amic esguardava la unitat e la trinitat de son amat per la major concordança de nombre.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXVIII)

268

Lloava l’amic son amat, e deïa que si son amat ha major possibilitat a perfecció e major impossibilitat a imperfecció, cové que son amat sia simple, pura actualitat en essència e en operació. On, dementre que l’amic enaixí lloava son amat, li era revelada la trinitat de son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXVII)

267

Si fos falsetat ço per què l’amic pot més amar son amat, fóra veritat ço per què l’amic no pot tant amar son amat; e si açò fos enaixí, seguira’s que defalliment fos de major e de veritat en l’amat, e hagra en l’amat concordança de falsedat e menor.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXVI)

266

Digueren a l’amic que si corrupció, qui és contra ésser, en ço qui és contra generació, qui és contra no ésser, era eternalment corrompent corromput, impossible cosa seria que no ésser ni fi se concordàs ab la corrupció ni el corromput. On, per estes paraules, l’amic viu en son amat generació eternal.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXV)

265

Los secrets de son amat veïa l’amic, per diversitat, concordança, qui li revelaven pluralitat, unitat en son amat, per major conveniment de essència sens contrarietat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXIV)

264

Esguardava l’amic son amat en la major diferència e concordança de virtuts, e en la major contrarietat de virtuts e de vicis, e en ésser perfecció, qui es covenen pus fortment sens defalliment e no ésser, que ab defalliment e ab no ésser.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXIII)

263

Plorava e havia tristícia l’amic con veïa a los infeels innorantment perdre son amat; e alegrava’s en la justícia de son amat, qui turmentava aquells qui el coneixien e li eren desobedients. E per açò fo-li feta questió, qual era major: o sa tristícia, o sa alegrança, ni si havia major benanança con veïa honrar son amat, o major malanança con lo veïa deshonrar.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXII)

262

–Digues, foll, ¿què faïa ton amat ans que el món fos?–. Respòs: –Convenia’s a ésser per diverses propietats eternals, personals, infinides, on són amic e amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLXI)

261

Vestí’s l’amat del drap on era vestit son amic, per ço que fos son companyó en glòria, eternalment. E per açò l’amic desirà tots jorns vermells vestiments, per ço que el drap sia mills semblant als vestiments de son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLX)

260

Fa l’amat a son amic dos, semblants a si mateix, amats, en honraments e valor. E enamora’s l’amic de tots tres egualment; jatsia que l’amor sia una tan solament, a significança de la unitat, una en tres amats essencialment.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLIX)

259

Denant  amor està l’amat, e detràs l’amat està l’amic. E per açò l’amic no pot pervenir a amor tro que ha passats sos pensaments e sos desirers per l’amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLVIII)

258

A la dreta part d’amor està l’amat, e l’amic està a la sinestra; e per açò, sens que l’amic no pas per amor, no pot pervenir a son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLVII)

257

Sobre amor està molt altament l’amat, e dejús amor està molt baixament l’amic. E amor, qui està en lo mig, davalla l’amat a l’amic, e puja l’amic a l’amat. E del davallament e pujament pren començament la amor per la qual llangueix l’amic e és servit l’amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLVI)

256

Sembrava l’amat diverses sements en lo cor de son amic, d’on neixia, e fullava e floria un fruit, tan solament. E és questió si d’aquell fruit poden néixer diverses sements.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLV)

255

Falses lloadors blasmaven un dia l’amic en presència de son amat. Havia l’amic paciència, e l’amat justícia, saviea, poder. E l’amic amà més ésser blasmat e reprès, que ésser negun dels falses blasmadors.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCLIV)

254

–Si tu, foll, dius veritat, seràs per les gents ferit e escarnit, reprès, turmentat e mort–. Respòs: –Segons aitals paraules se segueix que si deïa falsies fos lloat amat, servit, honrat per les gents, e defès dels amadors de mon amat.–

R. Llull, Llibre d’amic e amat