RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXXXII)

182

–Digues, foll, ¿per què escuses los culpables?–. Respòs: –Per ço que no sia semblant als acusants los innocents e els culpables.–

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXXXI)

181

Complanyia’s l’amic de son amat, con tant greument lo faïa turmentar a amor; e escusava’s l’amat muntiplicant a l’amic treballs e perills, pensaments, e llàgremes, e plors.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXXX)

180

–Digues, foll, ¿per què escuses amor con treballa e turmenta ton cos e ton cor?–. Respòs: –Per ço cor multiplica mos mèrits e ma benauirança.–

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXXIX)

179

Demanaren a l’amic per què no s’escusava dels falliments e de los falsos crims que les gents l’acusaven. Respòs que a escusar havia son amat que les gents blasmaven falsament, e que home on pot caer engan e error, no és quaix digne de nulla escusació.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXXVIII)

178

–Digues, foll, ¿qui sap més d’amor: o aquell que n’ha plaer, o aquell que n’ha treballs e llanguiments?–. Respòs, e dix que la u sens l’altre no en pot haver coneixença.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXXVII)

177

Demanaren a l’amic en què coneixia la sentència de son amat. Respòs que en la egualtat de plaers e llanguiments, a la qual son amat jutjava sos amadors. 

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXXVI)

176

–Digues, foll, has diners?–. Respòs: –He amat–. –¿Has viles, ni castells, ni ciutats, comdats ni ducats?–. Respòs: –He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats.–

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXXV)

175

–Digues, home qui vas con a foll per amor, ¿tro a quant de temps seràs serf e sotmès a plorar e a sostenir treballs e llanguiments?–. Respòs: –Tro al temps que mon amat, de l’ànima e del cos farà en mi departiment.–

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXXIV)

174

Torcava l’amic sa cara e sos ulls de plors que sostenia per amor, per ço que no descobrís los llanguiments que li donava son amat; lo qual dix a son amic per què celava los senyals d’amor als altres amadors, los quals li havia donats per ço que l’enamoràs de honrar ses valors.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXXIII)

173

Esdevenc-se un dia que l’amic cogitava en la gran amor que havia a son amat, e en los grans treballs e perills en què havia estat llongament per sa amor; e considerà que sos guaardons fossen grans. Dementre  que l’amic cogitava en esta manera, ell remembrà que pagat l’havia son amat, per ço cor l’havia enamorat de ses faiçons, e cor per sa amor li havia donats llanguiments.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXXII)

172

Deïa l’amic: –Si vosaltres, amadors, volets foc, venits a mon cor e encenets vostres llànties; e si volets aigua, venits als meus ulls, qui decorren de llàgremes; e si volets pensaments d’amor, venits-los pendre a mes cogitacions.–

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXXI)

171

Devoció  e enyorament  trameteren, per missatgers, pensaments al cor de l’amic, per ço que pujàs l’aigua als ulls qui volien cessar dels plors en los quals havien llongament estats.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXX)

170

Amor és bulliment d’audàcia e de temor per frevor; e amor és final volentat a desirar son amat. E amor és aquella cosa qui aucís l’amic con oí cantar de les bellees de son amat. E amor és ço en què és ma mort, e en què està tots jorns ma volentat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXIX)

169

Demanà l’amat a l’amic què era amor. Respòs que presència de faiçons e de paraules d’amat en cor sospirant d’amador, e llanguiment per desig e per plors en cor d’amic.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXVIII)

168

Encontrà l’amic son amat. Conec l’amic son amat, e plorà. Reprès l’amat son amic per ço cor no plorava ans que l’hagués conegut, e demanà-li en què l’havia conegut, pus que no plorava. Respòs l’amic que en lo remembrament e en l’enteniment, e en sa volentat, on fo multiplicament encontinent que fo present a sos ulls corporals.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXVII)

167

Estava pres l’amic en lo carçre d’amor. Pensaments, desigs e remembraments lo guardaven e l’encadenaven, per ço que no fugís a son amat; llanguiments lo turmentaven; paciència, esperança lo consolaven. Morira’s l’amic; màs l’amat li demostrà son estament, e reviscolà l’amic.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXVI)

166

L’amic volc anar en una terra estranya per honrar son amat, e volc-se desmarxar per ço que no fos pres en lo camí. E tant no poc desmarxar de sos ulls plors, ni de sa cara magres faiçons e groga color, ni de son cor plants, pensaments, sospirs, tristícia, llanguiments, e per açò fo pres en lo viatge, e lliurat a turments per los enemics de son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXV)

165

Apercebé l’amic que era amat per son amat, e demanà a l’amat si sa amor e sa misericòrdia eren en ell una cosa mateixa. Atorgà l’amat que, en sa essència, no han diferència sa amor ni sa misericòrdia. E per açò dix l’amic per què el turmentava sa amor, e per què no el guaria sa misericòrdia de ses llangors. E respòs l’amat que la misericòrdia li donà les llangors per ço que ab aquelles honràs pus perfetament sa amor.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXIV)

164

–Digues, amador, ¿en què has més de enteniment: o en entendre veritat, o falsetat?–. Respòs que en entendre veritat. –Per què?– . –Car entén falsetat per ço que pusca mills entendre veritat.–

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXIII)

163

–Digues, foll, ¿en què et sents major volentat: o en amar, o en aïrar?–. Respòs que en amar, per ço cor aïrava per tal que pogués amar.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXII)

162

Amor e desamor s’encontraren en un verger on parlaven secretament l’amic e l’amat; e amor demanà a desamor per qual entenció era venguda en aquell lloc, e respòs desamor que per desenamorar l’amic e per deshonrar l’amat. Molt desplac a l’amat e a l’amic ço que deïa desamor, e muntiplicaren amor per ço que vencés e destruís desamor.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXI)

161

Per la especial amor que l’amic havia a l’amat, amava lo bé comú sobre lo bé especial, per ço que comunament fos son amat conegut, lloat, desirat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLX)

160

Demanaren al foll per quals senyals era conegut son amat. Respòs, e dix que per misericòrdia, pietat, estant en volentat essencialment, sens negú camiament.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLIX)

159

En los secrets de l’amic són revelats los secrets de l’amat, e en los secrets de l’amat són revelats los secrets de l’amic. E és questió qual dels dos secrets és major ocasió de revelació.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLVIII)

158

En tristícia ha amor mès l’amic per sobrecogitaments; e cantà l’amat e alegrà’s l’amic con l’hac oït. E fo qüestió quals dels dos fo major ocasió a muntiplicar amor en l’amic.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLVII)

157

Los hòmens qui es depenyen folls per ajustar diners, mouen l’amic a ésser foll per amor; e la vergonya que l’amic ha de les gents a anar con lo foll, dóna manera a l’amic d’on haja amor e preu de les gents. E per açò és questió qual dels dos moviments és major ocasió d’amor.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLVI)

156

Grans hosts e grans companyes se són ajustades de espirits d’amors, e porten senya d’amor, on és la figura e el senyal de llur amat; e no volen menar en llur companyia null home qui sia sens amor, per ço que llur amat no hi prenga deshonor.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLV)

155

Les noblees e els honraments e les bones obres de l’amat són tresors e riquees de l’amic; e lo tresor de l’amat són los pensaments, e els desigs, e els turments, e els plors, e els llanguiments que l’amic sosté per honrar e amar son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLIV)

154

Encontrà l’amic un escuder qui anava consirós e era magre, descolorit e pobrement vestit; e saludà l’amic dient que Déus l’endreçàs a trobar son amat. E l’amic li demanà en què l’havia conegut. E l’escuder li dix que los uns secrets d’amors revelen los altres, e per açò han coneixença, los amadors, los uns dels altres.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLIII)

153

Blasmava l’amic los cristians con no meten lo nom de son amat, Jesucrist, primerament en llurs lletres, per ço que li faessen la honor que els sarraïns fan a Mafumet, qui fo home galiador, al qual fan honor con lo nomenen primerament en llurs lletres. 

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLII)

152

Tant  plorà e cridà l’amic a son amat, tro que l’amat davallà de les altees sobiranes dels cels, e venc en terra plorar, e plànyer, e morir per amor, e per nodrir los hòmens a amar, e a conèixer, lloar, sos honraments.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLI)

151

Vedà la paraula l’amat a son amic, e aconsolava’s l’amic en l’esguardament de son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CL)

150

Jurava l’amic a l’amat que per sa amor amava e sostenia treballs e passions, e per açò pregava l’amat que l’amàs, e de sos treballs passió hagués. Jurà l’amat que natura e proprietat era de sa amor que amàs tots aquells que l’amassen, e que hagués pietat d’aquells qui per sa amor treball sostenien. Alegrà’s l’amic, e consolà’s en la natura e en la proprietat essencial de son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXLIX)

149

Cantava l’amat, e deïa: – Endrecen-se los meus lloadors en lloar mes valors, e los enemics de mos honraments turmenten-los e han-los en menyspreament. E per açò he tramès a mon amic, que planga e plor ma deshonor. E els seus plants e els seus plors són nats de mes amors.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXLVIII)

148

Deïa l’amic: – Vestit són de drap, vilment, mas amor vest de plaers, pensaments, mon cor, e lo cos de plors, llanguiments, passions. –

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXLVII)

147

Escarnien e reprenien les gents l’amic per ço cor anava con a foll per amor. E l’amic menyspreava llurs escarns, e reprenia les gents per ço cor no amaven son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXLVI)

146

Creada ha Déus la nit a cogitar e a vetllar l’amic en les noblees de son amat; e cuidava’s l’amic que l’hagués creada a reposar e a dormir aquells qui són treballats per amor.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXLV)

145

Plorava l’amic per ço que havia perdut, o no era qui el pogués consolar per ço car sos perdiments eren inrecuperables.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXLIV)

144

Plany-se l’amic, e clama’s lo cor de calor d’amor. Mor-se l’amic, plora’l l’amat, e dóna-li consolació paciència, esperança guardó.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXLIII)

143

Si veus amador honrat de nobles vestiments, honrat per vanaglòria, gras per menjar e dormir, sàpies que en aquell veus damnació e turments. E si veus amador pobrement vestit, menyspreat per les gents, descolorit e magre per dejunar e vetllar, sàpies que en aquell veus salvació e perdurable benedicció.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXLII)

142

Missatge era l’amic als prínceps crestians, e als infeels, per son amat, per ço que els mostràs la art e els començaments a conèixer, amar l’amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXLI)

141

Gabava’s e alegrava’s l’amic en les noblees de son amat; llanguia l’amic per sobrecogitacions e pensaments. E era questió quals sentia pus fortament: o els plaers, o els turments.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

Fem ràdio a l'institut: apunta-t'hi!

El Dept. de Valencià ha elaborat un projecte per tal d'emetre quatre programes de ràdio en directe online de trenta minuts durant l'hora de pati per a la segona setmana de març. Estem informant alumnes voluntaris des de 3r ESO fins 2n de Batxillerat per tal de crear quatre equips de redacció entre 9 i 18 persones màxim cadascun. Cada nivell realitzarà un programa magazine únic compost per sis espais entre 4 i 5 minuts. Aquests voluntaris haurien de reunir-se en dos ocasions més al llarg de febrer, només per a coordinar-se, ja que el treball de preparació es realitzarà en línia mitjançant DRIVE i si col·laboreu amb podcasts, mitjançant l'aplicació mòbil de SPREAKER. El professor Toni de la Torre coordinarà el projecte i us convida a acudir a dues reunions informatives on podreu inscriure-vos amb el nom i l'e-mail (cal que tingueu compte en Gmail). La primera reunió es farà dilluns, 1 de febrer, a la sala d'actes durant el pati. La segona serà també allí, dimecres 3, a la mateixa hora. Incrustem la presentació que explica una mica el projecte, el calendari, els tipus d'espais a decidir i els papers que podeu assumir. Els aspectes tècnics s'explicaran al llarg de la 2a i la 3a reunió. Per acabar, el Dept. de Valencià tindrà en compte la vostra participació en el projecte repercutint-la en la nota de la 3a avaluació. Els vostres professors us explicaran com. Animeu-vos a participar-hi.

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXL)

140

Passar volia l’amic a la darrerana  fi per la qual amava son amat, e les altres fins donaren-li embargament en son passatge; e per açò llongs desigs e pensaments daven a l’amic tristícia e llanguiment.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXXXIX)

139

Anava’s l’amic combatre per honrar son amat, e menà en sa companyia  fe, esperança, caritat, justícia, prudència, fortitudo, temprança, amb què vencés los enemics de son amat; e fóra vençut l’amic si no li ajudàs son amat a significar ses nobilitats.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXXXVIII)

138

Oblidà l’amic tot ço qui és dejús lo sobirà cel, per ço que l’enteniment pogués pus alt pujar a conèixer l’amat, lo qual la volentat desija preïcar, contemplar.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXXXVII)

137

Demanaren a l’amic de què neixia amor, ni de què vivia, ni per què moria. Respòs l’amic que amor neixia del remembrament, e vivia de intel·ligència, e moria per oblidament.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXXXVI)

136

Deïa l’amic a les gents aquestes paraules: – Qui vertaderament remembra mon amat, oblida en les circumstàncies de son remembrament totes coses; e qui totes coses oblida per membrar son amat, de totes coses lo defèn mon amat, e part li dóna de totes coses. –

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXXXV)

135

Deïa l’amic al seu car amat que li mostràs manera con lo pogués fer conèixer, e amar e lloar a les gents. Omplí l’amat son amic de devoció, paciència, caritat, tribulacions, pensaments, sospirs e plors, e en lo cor de l’amic fo audàcia en lloar son amat, e en sa boca foren llaors de son amat, e en sa volentat fo menyspreament de lo blasme de les gents qui jutgen falsament.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXXXIV)

134

Deïa l’amat que en aquells llocs on és més temut a lloar, lo lloàs e l’escusàs. Deïa l’amic que d’amor lo bastàs. Responia l’amat que per sa amor s’era encarnat e penjat per morir.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXXXIII)

133

Pregava l’amat son amic que no l’oblidàs. Deïa l’amic que no el podia oblidar, pus que no el podia innorar.

R. Llull, Llibre d’amic e amat