173
Esdevenc-se un dia que l’amic cogitava en la gran amor que
havia a son amat, e en los grans treballs e perills en què havia estat
llongament per sa amor; e considerà que sos guaardons fossen grans.
Dementre que l’amic cogitava en esta
manera, ell remembrà que pagat l’havia son amat, per ço cor l’havia enamorat de
ses faiçons, e cor per sa amor li havia donats llanguiments.
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada