167
Estava pres l’amic en lo carçre d’amor. Pensaments, desigs
e remembraments lo guardaven e l’encadenaven, per ço que no fugís a son amat;
llanguiments lo turmentaven; paciència, esperança lo consolaven. Morira’s
l’amic; màs l’amat li demostrà son estament, e reviscolà l’amic.
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada