dimarts, 17 de desembre del 2013

Notes a l'estil dels sermons del frare Vicent Ferrer

Demà fem el primer comentari escrit sobre prosa medieval i hem escollit alguns sermons de Vicent Ferrer per a encetar l'activitat. El nostre llibre no aprofundeix en el llenguatge dels sermons, per aquest motiu inserim algunes anotacions tretes d'un parell d'antologies sobre el taumaturg valencià.

El sermó de fra Vicent tenia extraordinaris recursos dramàtics: gesticulant, imitant veus
i actituds, reproduint diàlegs, exclamant-se, usant onomatopeies, suscitant la pietat, el riure o la por, tocava totes les fibres sensibles de l'auditori. Ara bé, de tot això, només ens queden les traces i un estil col·loquial que reflecteix l'oralitat en graus diversos: refranys, frases fetes, mots de vegades vulgars i, en menor mesura, cultismes religiosos. De fet, els sermons duraven entre dues i sis hores (una prova de la seua amenitat), i un singular testimoni ens fa suposar que els textos conservats no representen més de la meitat del temps real, ja que procedeixen d'anotacions preses directament per veloços reportadors. Sovint hi trobem elisions (un etc. que preveu un exemple ja conegut i per això no es presenta, o una disquisició habitual; cites bíbliques que es poden completar; referències a un sermó recent; indicacions a I'usuari perquè amplie una qüestió abreujada). I, per això mateix, unes vegades es conserva més I'aspecte de text copiat en viu (més repeticions, frases inacabades, digressions penjades, interpel·lacions al públic), i d'altres, una major coherència amaga una reducció més gran de I'original –possiblement es tracta de resums.
Dominador de tots els recursos verbals i fidel al propòsit educatiu, sant Vicent demostra la seua capacitat didàctica en tots els camps. El seu públic natural era generalment el poble menut, la bona gent (illetrada), encara que hi ha sermons que indiquen un auditori més selecte (juristes i religiosos), però això no li impedeix d'explicar les raons d'algunes veritats teològiques. Com a bon professor- tenia experiència en I'ofici-, sabia que no bastava amb afirmar, sinó que calia desmentir les idees falses, avançant-se als dubtes dels oients.

dijous, 12 de desembre del 2013

“En defensa de les dones”, de Lo somni, per Bernat Metge. Model de comentari

Els pròxims dies entrarem a fer petits comentaris d'alguns fragments que llegirem al voltant de la prosa medieval. Comencem amb la prosa d'idees i seguirem amb la narrativa. Per tal d'exercitar-nos-hi, us oferim un model de comentari que segueix les pautes que us presentarem a classe. Aquest exemple és el doble d'extens del que us proposarem. Això no obstant, pareu atenció als seus apartats.
Bernat Metge és l'humanista més complet que trobem en la Corona d'Aragó. Visqué durant el segle XIV i principis del XV a Barcelona. Formà part de la Cancelleria Reial i va ser empresonat acusat de corrupció. Aquest procés el mogué a escriure Lo somni, un projecte politicoliterari per a defensar-se públicament, captar el perdó del nou rei, i aconseguir la rehabilitació i la restitució dels càrrecs administratius que li havien arrabassat, ja que havia sigut absolt poc temps abans d'escriure'l.
És lícit afirmar que Lo somni és una de les obres mestres de la literatura catalana. Cal llegir-la amb intel·ligència crítica des de la perspectiva del pensament humanístic i evitant de superposar esquemes actuals i inadequats a la comprensió integral del contingut.

Lo somni està dividit en quatre tractats o llibres dedicats (I) a un debat entre el rei Joan i l'autor sobre la immortalitat de l'ànima, (II) a les circumstàncies en les quals morí el rei, (III) a la narració d'Orfeu que fa de la vida del Rei, de l'infern i a la vituperació dels amors de Metge i de les dones en general, i (IV) a un elogi de l'autor cap a les dones, a una invectiva contra els defectes dels homes i a una resposta de Tirèsies enumerant els mals que les dones fan als homes.

El fragment que comentarem, “En defensa de les dones”, procedeix del llibre quart de l'obra esmentada de Metge, el gènere de la qual és un assaig filosòfic en forma dialogada, a imitació dels clàssics. El tema concret del fragment és l'excusació i la defensa de les dones. La tesi de l'autor serà la de mostrar que els vicis de les dones es troben més grans en els homes.
  
En fem un resum. En la introducció Metge presenta l'esquema de la seua contrarèplica. Algú ha malparlat de les dones i ell vol excusar-les i mostrar el mal que hi ha en els homes, ja que elles no tenen tanta perfecció com ells. Presenta la Verge Maria com a redemptora dels pecats i com a Mare de Déu, paper que converteix la natura femenina en digna de reverència i honor.

Metge passa a enumerar tres defectes de les dones esmentats pel seu interlocutor. El primer és que elles no estimen altra cosa que elles mateixes. El contraargument és que els homes pateixen més aquesta “malaltia”. Les proves estan en les històries antigues i en l'experiència. El segon defecte és que les dones no són netes. De nou, el contraargument és que els homes no ho són més. El tercer és que es pinten, es pentinen i tenen maneres pomposes. Ací també els homes fan cura del seu aspecte per aparençar més joves.

Com que es tracta d'un fragment incomplet, no hi veiem conclusió, però la tesi ja deixa clara la posició de l'autor: no és que la dona no tinga defectes, és que l'home en té més. Aquest text pot relacionar-se millor amb visions més realistes de la situació de la dona a l'edat mitjana, que la comencen a presentar com un ésser de virtuts (Vita Christi, d'Isabel de Villena) o com una víctima dels capricis dels homes. Igual com ho faria tres segles més tard, ja en el Barroc, Juana Inés de la Cruz (1695): “Hombres necios que acusáis / a la mujer sin razón, / sin ver que sois la ocasión / de lo mismo que culpáis.” Quant a l'estil del fragment, hem comprovat que és molt senzill, perfectament estructurat en les parts argumentatives següents: presentació del tema, de la tesi contrària, contrarèplica i 3 arguments. El vocabulari és molt accessible. Podem destacar termes caiguts en desús com ara el possessiu “llurs” o l'expressió “no estan en franc arbitri” (no depenen de la voluntat humana).


Els destinataris fonamentals de l'obra de Metge van ser al seu temps el nou rei i la Cort a fi que entengueren que un home amb la intel·ligència i les creences que ell posseïa no podia haver conspirat contra el rei anterior, que va morir precipitadament i sense confessió. Així reclama benevolència i la restauració dels seus càrrecs. És una obra amb una força il·locutiva extraordinària. Avui dia també comptem amb assajos humanístics, tecnològics i reflexions sobre els nostres propis costums socials, encara que no tenen una forma dialogada com l'exemple que comentem.

Com a conclusió, hem gaudit del fragment perquè hem vist que ja no es tracta de la típica prosa medieval en que el teocentrisme i la misogínia són els eixos temàtics. Estem realment davant un text humanista. (767 paraules)

dissabte, 26 d’octubre del 2013

Concurs de microrelats

De bell nou l’Associació Tirantianes, de l'IES Tirant lo Blanc de Gandia, convoca la 6a edició del premi de microrelats Tirant@net adreçat a l’alumnat de Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius. Fa tres cursos Paula Gimeno, alumna de l'insti, va guanyar. Tan sols has d'escriure un microrelat o dos, originals i inèdits, en valencià i que no supere les 111 paraules. El títol no s’inclourà en aquest còmput. La temàtica del microrelat es basarà en una narració lliure sobre el concepte de compromís amb la igualtat. Consulta les bases completes i anima't a participar-hi. El termini d'enviament és l'11 de novembre.

dimecres, 16 d’octubre del 2013

"Balada de la garsa..." per a acabar l'antologia

Tard o d'hora acabem amb l'antologia inicial de sis poemes que ens han acompanyat per a il·lustrar-nos sobre la rica i variada lírica medieval. Diverses maneres de gaudir i penar per l'amor, diverses maneres d'expressar-ho. Les respostes que hem donat als poemes haureu d'ordenar-les en forma de comentari únic en la data que el professor us diga. Als grups 21A i 21B, demà dijous acabem de respondre els sis poemes i ens prepararem per a un intent de comentari el proper dilluns. Però tranquils, haurem de continuar llegint algun poema més fins a ser capaços de comprendre'ls amb més facilitat i fins a poder comentar-los amb certa fluïdesa per a repetir l'experiència a l'examen d'avaluació. Per a tancar aquesta primera fase, hem trobat una versió cantada del darrer poema, la qual us oferim per a gaudir-la i comprovar-ne l'actualitat que pot tenir aquesta versió.


La balada era un gènere conreat pels trobadors per cantar històries d’amor. Tenia sempre acompanyament musical i fins i tot es podia dansar. Aquesta balada presenta dos ocells que estableixen un diàleg amorós: una garsa i una esmerla, com a metàfora del poeta i la dama. Tracta una història de desamor, un mal que no guareix l’amat si la dama no gira els seus ulls envers ell i li diu que no li plau que mora pel desamor d’ella. (Cliqueu per a la Font de la informació).
>>Podeu sentir-la cantada en aquesta preciosa versió de Josep Tero.


>>I també podeu escoltar la clàssica versió del poema per Raimon.

Us convidem a opinar i comentar el poema així com mostrar la vostra preferència de les versions cantades.

diumenge, 6 d’octubre del 2013

"El jardí llunyà" de Josep Piera

Josep Piera en El jardí llunyà, (Edicions 62, Barcelona 2000) ens presenta una antologia de poemes i una breu biografia dels poetes arabigovalencians de Xarq Al-Àndalus. La memòria viva d'un temps perdut, un testament poètic col·lectiu que ens acosta als valencians musulmans que visqueren un període d'esplendor, però també de guerres, d'exilis i de persecucions. Cantaren, d'una banda, l'amor; i de l'altra, l'enyor de la seua terra perduda.




Els meus ulls només s'aturen on ets tu.
La força de l'imant —diuen— hi deus tenir.
On tu vas, ells se me’n van, i se’m mouen
al teu pas, com en la gramàtica
darrere del nom va l’atribut.

IBN HAZM

El testimoni tinc dels seus llavis,
i aquests proclamen que és vi
la seua saliva als meus.
Si els ulls em fan embriac,
no és que he begut, és desig.

MARJ AL-KHUL

València de dolces fruites i d’aigües dolces.
Abans generosament regada, a la misèria reduïda ara.
T’estime i t’odie alhora, paratge desolat
on, passada la joventut, no regna més que la mort.
Em sorprenc de cantar cases amb gent
com si runes esborrades foren.
IBN AMIRA

dijous, 19 de setembre del 2013

Benvinguda al nou curs, introducció i primeres activitats

Durant els primers dies de classe estem veient els objectius mínims, els tipus d'activitats, les lectures i el sistema d'avaluació que es planteja per a Valencià de 1r de Batxillerat. Hi ha previst un control de coneixements previs per a informar tan sols els vostres professors sobre el nivell cultural i lingüístic de cada estudiant. D'altra banda es dedicarà una sessió a negociar el decàleg de normes de funcionament que engloben conducta i maneres de treballar satisfactòriament per a traure profit de les classes i disminuir al màxim els efectes de la massificació de les nostres aules, especialment les del 21A i B.

La setmana vinent entrarem en matèria començant pels comentaris en grup de poesia, una vegada us haja quedat clara la manera de publicar al blog d'aula els vostres diaris setmanals. A partir de dijous que ve, dia 26 de setembre, podreu començar a participar al blog que us haja presentat i al qual us haja registrat el professor. Mentrestant, podeu revisar aquesta presentació. 

- - - - -
NOTA: La majoria coneixeu què són els hiperenllaços (hiperlinks) que es fan al llarg de l'escriptura d'un apunt de blog: les paraules que destaquen en colors indiquen l'enllaç a un altre lloc web o un document al qual es fa referència en el mateix mot destacat. En clicar sobre el mot se us envia a una nova pestanya o pàgina on s'amplia la informació presentada. Per exemple, observeu l'enllaç que fem ací i cliqueu per veure els documents allotjats en DRIVE que podreu veure i descarregar per a començar les classes: Material de classe que heu de descarregar-vos i imprimir per a la setmana pròxima.

dimecres, 26 de juny del 2013

Setembre

Dimarts, 3 de setembre, d'11 a 12.30 hores a l'aula 263 farem el control de recuperació els pendents de 1r de Batxillerat.
Més avall us enllacem els continguts de llengua que entren a l'examen al costat de les fitxes d'exercicis que hem fet per tal que pugueu practicar-hi novament. Tots els documents es poden trobar també enllaçats en les entrades anteriors d'aquest blog. Comproveu si teniu a casa totes aquestes fotocòpies repartides a classe al llarg del curs. En el seu defecte descarregueu-vos des d'ací aquells fulls que us facen falta. Estan allotjats en carpetes de DRIVE.

Pel que afecta a l'apartat de Literatura, als grups 21A i 21T us recomanem que llegiu un dels llibres optatius indicats a la barra lateral d'aquest blog i que elaboreu un treball de comentari, d'investigació o bé creatiu al voltant de la lectura escollida. Les propostes que us hem fet al llarg del curs en aquest blog us poden servir per a realitzar-lo.

Quant als grups 21B i 21C, el vostre examen contindrà, a més, quatre preguntes de literatura per triar-ne dues. Els continguts de Literatura es troben en la introducció del llibre Les veus del temps (I), que us enllacem ací en format PDF descarregable.

Per a tots, l'examen valdrà 10 punts. Si els alumnes del 21A-T presenteu un treball de lectura, aquest comptarà fins a 2 punts i l'examen, 8 punts (hi haurà menys preguntes a respondre).

1a avaluació: l'adequació
Teoria i pràctica de l'adequació textual (11 fitxes)

2a avaluació: la coherència
Fitxes de la coherència textual (+ variació diatòpica - 6 fitxes)
Practica amb la variació dialectal de la llengua

3a avaluació: la cohesió
Dossier de COHESIÓ: teoria i pràctica de la sintaxi coordinada i subordinada, dels mecanismes de cohesió lèxica i gramatical, dels signes de puntuació, de l'estil segmentat i cohesionat (activitats de condensació informativa), exercicis de pronoms (14 fitxes).

Llibre recomanat per a practicar i millorar l'expressió escrita:
Quadern de treball. Valencià. Batxillerat.
Editorial Castellnou.
Autores: Montserrat Ferrer i Teresa Canós
ISBN: 978-84-8345-482-4

dilluns, 24 de juny del 2013

Valoració de l'activitat de lectura amb videolits

El text literari no està acabat en si mateix fins que el lector el converteix en un objecte de significat, el qual serà necessàriament plural.
Le plaisir du texte, Roland Barthes

Portada francesa d'El plaer del text
A les classes de literatura solem enriquir la perspectiva historicista acostant-nos a la percepció de les obres no sols des del marc de llur creació sinó també des de tot allò que aporten a l'actualitat i a la nostra manera d'entendre els missatges literaris. Ho hem fet amb la medieval com també amb la Renaixença en 1r de Batxillerat. La discussió a classe ha esdevingut necessària, els comentaris orals i escrits, també. Però la manera com els estudiants expressen amb més fluïdesa la seua percepció de les obres clàssiques rau en les propostes de creació, ja siga escrita, multimèdia o artística en general. Entre aquestes hi ha el videolit, un nou llenguatge per a mostrar interpretacions de la lectura, però no solament.

Amb la proposta creativa del videolit trobem la perspectiva subjectiva: interpretació del text, comprensió dels sentiments de l'autor abocats a la seua obra, des d'una òptica pròpia. Els estudiants que més habilitats tecnològiques tenen han abaixat un tràiler o fragment de Terra baixa, l'obra que recreaven, des de Youtube i l'han reutilitzat amb modificacions i transicions adaptades al seu text, amb la tria d'una melodia personal, actual. Alenteixen les imatges, hi donen èmfasi amb l'àudio o el propi relat creatiu. Els treballs més comuns mostren imatges capturades de la mateixa obra o bé d'altres que tenen caràcter simbòlic per a complementar la narració.

Pel que fa a l'enregistrament del text oral, tan descurat en la majoria per manca de recursos de qualitat com també per la menor importància que s'hi dóna, quan és el factor més poderós, millora notablement si els alumnes usen micròfon extern, de vegades prestat pel professor. Altrament enregistren amb un mp3 o amb el micròfon del portàtil, mala opció per la baixa qualitat d'àudio fornida pels dispositius. L'ús del micròfon es fa necessari per a sonoritzar directament el vídeo, imatge a imatge. Aquesta tècnica és la més adequada i qualsevol programa d'edició la permet.

Quant a la llengua normativa utilitzada, la majoria n'han fet dues versions: la segona, revisada pel professor o a classe després d'una projecció col·lectiva. Però no tots sotmeten els seus escrits a revisió ni acaben millorant-los. La correcció (ortogràfica, gramatical...) és un valor i una actitud que seguim fomentant amb escàs èxit en gairebé la meitat dels casos: un repte a superar en properes convocatòries.

Quant als temes i enfocaments de les 25 obres que s'han fet enguany basades en el clàssic teatral, els creadors han optat per quatre formats diferents:
  1. un resum de l'obra amb la presentació del marc històric (no en mostrem exemples); 
  2. una caracterització dels personatges principalment; 
  3. un booktràilerresum amb valoracions, sense contar obertament el final i generant cert suspens o interés;
  4. narració en 1a persona assumint la veu d'un personatge -monòleg- o en 3a, com a narrador omniscient, per relatar experiències, opinions i sentiments no explicats a l'obra o només apuntats en la mateixa història; en altres casos menys elaborats, es reprodueixen fidelment fragments de l'obra, bé llegits o escrits, sempre il·lustrats amb imatges complementàries i música.
Enguany, segona experiència amb videolits, els treballs de més èxit entre el públic el dia de la projecció a l'institut han estat els que presenten històries narrades oralment pels alumnes, més que les escrites. L'enfocament literari, la bona prosòdia i la lectura dramatitzada amb l'acceptable qualitat de so han millorat notablement els resultats en comparació amb els vídeos del curs passat.

Deixem algunes consideracions sobre aquesta excel·lent pràctica que tant enganxa els alumnes per a ulteriors entrades. Acabem aquest apunt passant la paraula a Carlos, l'alumne guanyador del concurs de videolits, que relatava fa poc al blog d'aula la seua experiència.
Quant al meu cas, crec que he emprat més temps pensant una idea original per al Videolit que en la producció. Jo havia treballat abans amb eines d’edició de vídeo, així doncs em resultà relativament fàcil el muntatge final. L’objectiu que em vaig plantejar a l’hora de fer-lo fou intentar relacionar el meu treball amb qüestions actuals. Recorde que des de l’inici de curs, als punts d’avaluació de comentaris i treballs relacionats amb literatura, Toni insistia en aquest punt. Jo, com que no estava acostumat a treballar la relació amb el present, sempre hi trobava un aspecte que em costava més o que se m’oblidava abordar per la falta de costum. D’aquesta forma, vaig decidir que l’eix principal del meu treball seria un nexe inesperat entre la Terra Baixa d’Àngel Guimerà i la València d’avui. Un dels recursos que emprí i que més m’agradà fou el d’utilitzar imatges de muntanya, perquè més endavant, quan haguera de fer el salt temporal cap al present, l’aparició dels molins, del cotxe o de l'embassament entre altres, resultarien molt il·lustratius perquè la persona que ho veiera poguera entendre el canvi cronològic. D’aquesta forma posem el punt final a Terra Baixa, almenys a l’elaboració i la producció de treballs. Heu de tenir en compte que encara ens queden les correccions! Aquest ha estat sens dubte el treball que més m’ha agradat elaborar: per una banda perquè em va parèixer molt interessant la història relatada a Terra Baixa, i per l'altra, perquè muntar els teus propis vídeos resulta entretingut.
- - - - - 
> Més informació sobre les nostres activitats amb videolits en l'etiqueta VIDEOLITS, en la PÀGINA d'orientació, i a l'entrada d'aquest blog "El poder del videolit..."
> Sis videolits més sobre Terra baixa:
  1. Silvia Calabuig 
  2. Sergio Ramírez, Daniel Melguizo i Andrea Ribas
  3. Laura Fernández 
  4. Paula Berzal 
  5. Daniela Araujo 
  6. Lucía Saracino i Andrea Sarrión 

diumenge, 23 de juny del 2013

Projecció i valoracions dels videolits en concurs

Dijous passat, com a activitat de cloenda de l'any en Valencià, vam improvisar un concurs a fi de projectar onze videolits seleccionats entre els 24 audiovisuals sobre Terra baixa que alumnes dels quatre grups de batxillerat han realitzat com a treball creatiu de lectura a maig. Hem de confessar que alguns vídeos també bons es quedaren fora de la tria per tal d'introduir representants de tots els grups en una sessió curta. Tot i que els van penjar als blogs d'aula -els portfolis-, i que els vam veure a classe per avaluar-los amb la rúbrica coneguda, també calia fer-ne la difusió pública a l'institut per a dotar aquestes creacions amb la finalitat que tenen les obres audiovisuals amb fins educatius: arribar a bon nombre d'espectadors, fer-los gaudir amb les creacions i l'originalitat que cadascú posa en joc, conéixer-ne l'opinió dels espectadors, mostrar aprenentatges, generar una tradició de rendiment educatiu, etc.

El públic assistent es compongué principalment d'alumnes de 1r, 2n i 3r ESO, més alguns autors dels videolits, i professors de valencià i de tecnologia: no arribaria a la setantena d'espectadors. Es va repartir una papereta o full de puntuació amb els títols i l'autoria del videolits per tal que 40 alumnes i 5 professors fessen de jurat tot valorant d'1 a 5 cada obra i en triassen la preferida: dues activitats que ens pogueren permetre diferenciar un fet que comentarem de seguida.

Per problemes tècnics, dos videolits dels onze previstos no es pogueren projectar, però vam tirar endavant. Els espectadors estigueren atents i quedaren sorpresos de la qualitat tècnica i creativa dels companys de 1r de Batxillerat. Al final de la projecció replegàrem les paperetes (39 de vàlides) i procedírem a la suma de vots directes. Volíem atorgar dos premis diferenciats, el del públic i el dels professors, però acabàrem sumant tots els vots, i l'ordre va quedar així:
  1. Premi: Carlos Sanz - del 21T (9 vots), amb la valoració del públic de 4,459/5
  2. Premi: Silvia Calabuig - del 21T (9 vots), amb la valoració del públic de 3,891/5
  3. Sergio Ramírez, Daniel Melguizo i Andrea Ribas - del 21C (6 vots), amb la valoració del públic de 3,621 sobre 5
  4. Laura Fernández - del 21T (5 vots), amb la valoració del públic de 4,000/5
  5. Paula Berzal - del 21B (5 vots), amb la valoració del públic de 3,081 sobre 5
  6. Daniela Araujo - del 21B (3 vots), amb la valoració del públic de 3,756 sobre 5
  7. Lucía Saracino i Andrea Sarrión - del 21A (2 vots), amb la valoració del públic de 2,667 sobre 5
Els dos videolits restants no van ser votats i coincideix que la valoració que se'n féu quedava per davall del 2,5 sobre 5.

Un col·lega m'ha comentat durant l'acte que les puntuacions dels alumnes no podien ser gaire significatives, però entenc que sí que ho són: hem volgut comprovar en l'experiència la connexió d'aquest nou gènere amb els estudiants de secundària no experimentats i també el grau d'acceptació i de compromís en la participació d'un jurat popular. A més, les puntuacions, si teniu ocasió de contrastar-les amb les que vosaltres hi posaríeu, no són gens disbaratades, ans al contrari.

Cal observar certes diferències entre les votacions directes i la mitjana de les valoracions atorgades als treballs. No contradiuen en excés els resultats però sí que es diferencien una mica en les places intermèdies. El que resulta evident és la dificultat de triar quan només es dóna una sola possibilitat entre múltiples. Ho sabíem, per això volguérem facilitar una mica el vot individual incorporant una escala de puntuació (1-5), la qual havia de servir per a fer-los pensar i comparar tot usant xifres (subjectivitat) i no objectius, com ho fem a les rúbriques (més objectivitat).

Els dos guanyadors van rebre un llibre de lectura programat per a 2n de Batxillerat i la satisfacció que els seus treballs agradaren als més joves de l'institut. Una activitat més per a consolidar la pràctica creadora de videolits com a recurs didàctic de llengua i literatura. Confiem que no es pare ací.
- - - - -
Amplia la informació amb quatre entrades que duen l'etiqueta VIDEOLITS  i la  PÀGINA d'orientació per crear-ne.

dilluns, 17 de juny del 2013

Concurs de videolits per acomiadar-nos

Els professors de Valencià de 1r de Batxillerat volem acomiadar el curs amb una mostra dels vostres millors videolits. N'hem seleccionat tres per classe, malgrat que del 21C només en tenim dos, per tal de projectar-los a la sala d'actes de manera pública aquest dijous a sisena hora (12.40-13.35). Als espectadors se us lliurarà un full de votació per si voleu escollir el vostre videolit preferit. Els professors assistents també en seleccionarem un altre. D'aquesta manera atorgarem el premi del públic i el premi del jurat als que considerem entre tots els millors treballs en el gènere VIDEOLIT. L'assistència serà lliure comptant que és el darrer dia lectiu. En el cartell de baix s'inclou el nom dels autors preseleccionats per al concurs. Com a premis, alguns llibres de lectura de 2n de Batxillerat. Esperem que us vinga de gust acudir-hi, comptant que hi ha places limitades. Esteu convidats.

Amplia la informació amb quatre entrades que duen l'etiqueta VIDEOLITS i la PÀGINA per crear-ne.

dimarts, 4 de juny del 2013

Construïm el nostre portfoli

Ho hem fet al llarg del curs amb les entrades que heu redactat al blog d'aula, unes trenta, amunt o avall. Si recordeu, els escrits setmanals havien de reflectir el següent:
  • Síntesi personal dels aprenentatges, activitats, continguts més importants de la setmana; 
  • Reflexió sobre alguna dificultat trobada en les activitats, busca d'ajuda entre els companys, solucions donades. 
  • Publicació dels treballs individuals o en grup en tots els formats en què s'hagen elaborat: text, presentació, àudio, vídeo, mapa conceptual, etc. Hi contindrà una breu reflexió del procés de realització, les dificultats i solucions donades i l'aprenentatge principal de l'activitat, ja siga en el pla del contingut o dels procediments de recerca i textualització. 
Amb més o menys desenrotllament i implicació, les vostres entrades han construït l'edifici dels continguts assimilats i aplicats així com la millora de les capacitats personals, demostrades per mitjà dels treballs creatius, els exàmens, els comentaris de text, les avaluacions amb rúbrica -qui les ha fetes-, la participació a classe i els escrits setmanals convertits en diari "de vida" de l'assignatura. No dubteu que amb tot açò i més activitats heu aprés, de diferent manera, a "fer coses" amb el valencià i a incrementar les capacitats lingüístiques, literàries i tecnològiques des de l'inici. Potser no ho noteu ara perquè penseu que una assignatura significa només aprendre'n els continguts, continguts d'un llibre de text o explicats pel professor. Però, i si servira també per a crear la motivació i l'interés de saber més; per a aplicar de manera pràctica, reflexiva i creativa allò que cadascú està disposat a aprendre; per a complir millor els objectius d'aprenentatge marcats pel currículum?

El portfoli final que us proposem de redactar al wiki Fem 1r de Bat com a activitat de cloenda, pretén promoure l'autoconeixement, la reflexió i la valoració del que heu treballat i heu aprés cadascú de vosaltres. No és un simple magatzem d'informació. Amb aquest portfoli Top 10 volem que l'acte d'aprendre mostre l'activitat conjunta de professor i alumne i el vostre grau de compromís relatant les virtuts i els defectes del sistema que hem seguit i la manera com s'ha aprofitat. Aquest any hem incorporat i emprat nous recursos didàctics i tecnològics per a afavorir competències transversals i específiques de l'assignatura. I sense llibre de text. És clar que hem de millorar certs aspectes i enfocaments. A més de la faena individual desplegada per tots, volem conéixer la vostra opinió del curs. I proposem una pregunta als més atrevits: S'aprén igual amb un llibre de text com a suport?

diumenge, 2 de juny del 2013

"L'hortografia", article d'opinió

Quim Monzó

L'HORTOGRAFIA

Dies enrere una amiga que s’ha passat anys rebent currículums de persones que busquen feina m’explicava que la majoria li arriben amb faltes d’ortografia. Exactament el mateix m’explicava, fa uns mesos, un home que es belluga pel món editorial. 

Per escrit, jo només vaig demanar feina una vegada, fa exactament quaranta-quatre anys, i ho vaig fer amb una carta escrita a mà, perquè en aquella època –tenia disset anys– ni tan sols no tenia màquina d’escriure. Vaig redactar la carta en brut, vaig corregir els errors i les repeticions i finalment la vaig reescriure en net. ¿És lògic que, ara, algú que busca feina presenti un currículum que demostra el seu desinterès per l’ortografia? Si una cosa tan simple ja se li’n refot, ¿com deu comportar-se amb la resta de coses? Però passa que avui dia n’hi ha molts que consideren que escriure bé és refistolat i que el que mola és escriure amb faltes, perquè així demostren per una banda la seva llibertat creativa i, per l’altra, que no són xais que es deixen dur per les vulgars normes d’una gramàtica. Ara en donem les culpes a internet i als e-mails i a les xarxes socials, perquè sovint exigeixen escriure amb rapidesa i amb paraules escurçades, però no és veritat: aquest problema ve de molt abans. Quan totes aquestes mandangues 2.0 encara no existien (o no eren d’ús generalitzat) sovint rebia notes dels professors del meu fill amb faltes d’ortografia. ¿Aquells professors que no sabien escriure mitja pàgina sense sis faltes eren els que havien d’ensenyar els nens a escriure bé?

 ¿I quan ara reps, d’una empresa o d’una administració, e-mails que fan pena? Passa fins i tot a França, un país on els concursos de dictat s’han convertit en una institució i en fan per tot l’Estat, amb una gran final a París. Tipa que els seus treballadors enviïn als clients e-mails amb faltes, la companyia d’assegurances April ha decidit posar-hi ordre. Fa uns dies va aplegar els treballadors que té a la seu, a Lió, i els va fer una prova d’ortografia. Dues hores i mitja va durar. April és conscient que quan un client veu una falta en un e-mail perd confiança en l’empresa. Avui, que molts dels tractes amb els clients es fan per aquesta via, les faltes d’ortografia desperten recel i afecten la credibilitat de l’empresa. 

Explica el diari Le Figaro que, després de les assegurances April, la següent empresa que farà passar proves d’ortografia als seus empleats serà una agència de màrqueting, Affinion International, el mes de setembre. El 2011, un estudi fet a Gran Bretanya va demostrar que en els webs de vendes on line, una sola falta fa baixar les vendes a la meitat. Tot això, però, passa més enllà de les nostres fronteres. Els periodistes, els administratius i els encarregats de webs que aquí fan faltes poden estar ben tranquils, perquè, a casa nostra, la immensa majoria de ciutadans no les perceben. En alguns països aviat els posarien a netejar vàters: sense escombreta, directament amb la llengua. 

Quim Monzó. La Vanguàrdia. 20 de maig de 2013

dimarts, 28 de maig del 2013

La cohesió textual en valencià

Durant aquest trimestre hem estat practicant la cohesió textual. Començàrem pels connectors coordinants i subordinants i després ens vam fixar en els procediments de cohesió gramatical i lèxica, en l'estil oracional (segmentat i cohesionat) i ens els usos dels signes de puntuació. Abans d'acabar el curs, només quedaria practicar la combinació dels pronoms com a elements cohesionadors, que solen presentar per a vosaltres algunes dificultats d'ús. Per tal que pugueu revisar teoria i pràctica d'aquests temes, pengem al blog des de DRIVE l'enllaç al dossier de fulls que us hem lliurat al llarg d'aquestes setmanes. Cada grup tindrà en compte només aquell material que haja vist a classe ja que no tots hem abordat els mateixos temes. D'altra banda, el document d'exercicis de cohesió que conté 18 pàgines no s'ha utilitzat de manera completa a classe (21A-T), però sí que us pot servir per a repassar abans del control d'avaluació.
- - - - - -
1. Clica ací per anar a tot el dossier de COHESIÓ. (En DRIVE: 7 documents descarregables)
2. Documents que són també a Scribd: Teoria de la cohesió gramatical, lèxica, l'estil i els signes de puntuació (10 pàgines); pràctica de la cohesió gramatical i lèxica (18 pàgines)
- - - - - -
Per a professors: "L'estil cohesionat. La gramàtica a 1r de Batxillerat" (Apunt de blog)
- - - - - -

dissabte, 25 de maig del 2013

Recursos per a l'aprenentatge de la llengua

Font de la imatge: http://polimedia.blogs.upv.es/?lang=ca
Molts de vosaltres esteu preparant l'examen del nivell mitjà o superior de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV) que comencen a celebrar-se els propers caps de setmana. Per això volem informar-vos de l'existència del web de la Universitat Politècnica de València poli[Media]. La Politècnica ens acaba d'enviar per mail als professors les darreres novetats en vídeos que han penjat:



Aquests apartats de recent creació són útils per al nostre currículum de 1r de Bat i no solen entrar als exàmens de la Junta. Així és que els deixem de banda per a fer-los servir a classe a partir del curs que ve.

En realitat, el lloc web ressenyat conté més de cent vídeos per a explicar l'ús correcte de molts elements gramaticals i lèxics: preposicions, perífrasis, morfologia verbal, pronoms febles, connectors, doblets lingüístics, etc. Són una bateria de vídeos que aporten l'equivalent a 15 hores de classes teòriques, però en la pantalla del nostre ordinador. A més, serveixen per a preparar les proves del C2 de valencià. Hi hem fet una ullada i creiem que és un web útil per a vosaltres si podeu seguir amb interés classes virtuals, motiu pel qual l'hem enllaçat com a pàgina d'aquest blog a fi que la tinguem a mà per als dubtes i les consultes sobre l'ús correcte de la llengua.