233
Asoliava’s l’amic, e acompanyaven son cor pensaments, e
sos ulls llàgremes e plors, e son cos afliccions e dejunis. E con l’amic
tornava en la companyia de les gents, desenparaven-lo totes les coses damunt
dites, e estava l’amic tot sol enfre les gents.
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada