228
Deïa l’amic a son amat: –Amable amat! Tu has mos ulls
acostumats e nodrits a veer, e mes orelles a oir, tos honraments; e per açò és
acostumat mon cor a pensaments, per los quals has acostumat mos ulls a plorar e
mon cos a llanguir–. Respòs l’amat a l’amic, e dix que sens aitals costumes e
nodriments no fóra escrit en lo llibre son nom, en lo qual són escrits tots
aquells qui vénen a eternal benedicció,
e són delits llurs noms del llibre on són escrits aquells qui van a eternal
maledicció.
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada