divendres, 6 de maig de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXXVIII)

228



Deïa l’amic a son amat: –Amable amat! Tu has mos ulls acostumats e nodrits a veer, e mes orelles a oir, tos honraments; e per açò és acostumat mon cor a pensaments, per los quals has acostumat mos ulls a plorar e mon cos a llanguir–. Respòs l’amat a l’amic, e dix que sens aitals costumes e nodriments no fóra escrit en lo llibre son nom, en lo qual són escrits tots aquells qui  vénen a eternal benedicció, e són delits llurs noms del llibre on són escrits aquells qui van a eternal maledicció.

R. Llull, Llibre d’amic e amat