252
Estava l’amic un dia denant molts, hòmens que son amat havia en est món massa
honrats, per ço cor lo deshonoraven en llurs pensaments. Aquells menyspreaven
son amat e escarnien sos servidors. Plorà
l’amic, tirà sos cabells, baté sa cara e rompé sos vestiments, e cridà
altament: –¿Fo anc fet tan gran falliment con menysprear mon amat?–
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada