46
Estava l’amic tot sol, sots la ombra de un bell arbre.
Passaren hòmens per aquell lloc, e demanaren-li per què estava sol. E l’amic
respòs que sol fo quan los hac vists e oïts, e que d’abans era en companyia de
son amat.
R.
Llull, Llibre d'amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada