321
Plorava l’amic, e deïa a son amat aquestes paraules:
—Amat! No fuist anc avar ni cobeu al teu amic, en donar ésser ni en recrear-lo,
ni en donar-li moltes creatures a son servii. Doncs, ¿d’on vendria, amat, que
tu, qui est sobirana llibertat, fosses avar a ton amic, de plors, pensaments,
llanguiments, saviea e amors, a honrar
tes honors? E per açò, amat, lo teu amic te demana vida llonga, per tal que
pusca reebre de tu molts dels dons damunt dits.—
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada