300
—Solaç est, amat, de solaç; per què en tu assolaç mos
pensaments ab ton solaç qui és solaç e confort de mos llanguiments e de mes
tribulacions, qui són tribulades en ton solaç con no assolaces los innorants ab
ton solaç e con los coneixents de ton solaç no enamores pus fortment a honrar
tos honraments.—
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada