311
—Anc ver no fo ço en què mon amat no fo, e fals és ço en
què mon amat no és, e fals serà ço en què mon amat no serà. E per açò, de
necessitat és que sia veritat tot quan serà, ni fo, ni és, si mon amat hi és; e
per açò fals és qui és enver on mon amat no és, sens que no se’n segueix
contradicció.—
anc: mai
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada