296
Amat –deïa l’amic–, a tu vaig, e en tu vaig, car
m’apelles. Contemplar vaig contemplació,
ab contemplació de ta contemplació. En ta virtut só, e ab ta virtut venc
a ta virtut, d’on prenc vertut. Salut-te
ab ta salutació, qui és ma salutació, en ta salutació, de la qual esper
salutació perdurable en benedicció, en la qual beneït só en ma benedicció.–
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada