285
Escusava l’amic son amat a aquells qui deïen que el món és
eternal, dient que son amat no hagra justícia perfeta si no retés a cascuna
ànima son cos, a lo qual no fóra bastant lloc ni matèria ordinal; ni el món no
fóra ordenat a una fi tan solament, si fos eternal; e si no ho fos, defallira
en son amat perfecció de volentat, saviea.
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada