197
Tant amava l’amic son amat que de tot ço que li deïa lo
creïa, e tant lo desirava entendre que tot ço que n’oïa dir volia entendre per
raons necessàries. E per açò la amor de l’amic estava enfre creença e
intel·ligència.
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada