218
Lloava l’amic son amat, e deïa que ell havia trespassat on, cor ell és lla on no pot atènyer on. E per açò con demanaren a l’amic on
era son amat, respòs: –Es –, mas no es sabia on; emperò sabia que son amat és
en son remembrament.
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada