217
Encontrà l’amic son amat, e viu-lo molt noble e poderós, e
digne de tot honrament; e dix-li que fortment se meravellava de les gents, qui
tan poc l’amaven, e el coneixien e l’honraven, con ell ne fos tan digne. E
l’amat li respòs dient que ell havia pres molt gran engan en ço que havia creat
home per ço que en fos amat, conegut, honrat, e de mil hòmens los cents lo
temien e l’amaven tan solament, e de los cent los noranta lo temien per ço que
no els donàs pena, e los deu l’amaven per ço que els donàs glòria; e no era
quaix qui l’amàs per sa bonea e sa nobilitat. Con l’amic oí aquestes paraules,
plorà fortment en la deshonor de son amat, e dix: –Amat, qui tant has donat a
home e tant l’has honrat, ¿per què home ha tant tu en oblit?–
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada