208
Atrobà l’amic un home qui moria sens amor. Plorà l’amic la
deshonor que l’amat prenia en la mort de aquell home qui moria sens amor, e dix a aquell home per què moria sens amor;
e ell respòs que per ço cor no havia qui li hagués donada coneixença d’amor ni
qui l’hagués nodrit a ésser amador. E per açò l’amic sospirà en plorant, e dix:
–Ah, devoció!, ¿quan serets major, per ço que la colpa sia menor e que lo meu
amat haja molts frevents, ardits, lloadors, amadors, qui no dubten a lloar sos
honraments?–
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada