111
Anava l’amic en una terra estranya on cuidava atrobar son
amat, e en la via assaltejaren-lo dos lleons. Paor hac de mort l’amic, per ço
cor desirava viure per servir son amat; e tramés son remembrament a son amat,
per ço que amor fos a sos trespassaments; per la qual amor mills pogués
sostenir la mort. Dementre que l’amic remembrava l’amat, los lleons vengren
humilment a l’amic, al qual lleparen les llàgremes de sos ulls qui ploraven, e
les mans e els peus li besaren. E l’amic anà en pau encercar son amat.
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada