RAMON LLULL, 700 ANYS (CXXXII)

132

Vestia l’amat son amic mantell, cota, gonella; e capell li faïa d’amor, e camisa de pensaments, e calces de tribulacions, e garlanda de plors.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXXXI)

131

Jaïa l’amic en llit d’amor. Los llençols eren de plaers, e lo cobertor era de llanguiments, e el coixí era de plors. E era qüestió si el drap del coixí era del drap dels llençols o del cobertor.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXXX)

130

Nuaven-se les amors de l’amic e l’amat ab membrança, enteniment, volentat, per ço que l’amic e l’amat no es partissen; e la corda en què les dues amors se nuaven era de pensaments, llanguiments, sospirs e plors.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXXIX)

129

Ab ploma d’amor,e ab aigua de plors, e en carta de passió, escrivia l’amic unes lletres a son amat, en les quals li deïa que devoció se tardava e amor se moria, e falliment e error muntiplicaven sos enemics.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXXVIII)

128

Acostava’s l’amat a l’amic per ço que l’aconsolàs e el conortàs dels llanguiments que sostenia, e dels plors que havia; e, on més l’amat a l’amic s’acostava, pus fortament plorava e llanguia l’amic per les deshonors que planyia de son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXXVII)

127

– Muntiplica la enemistat qui és enfre les gents e mon amat, e promet dons e guardons mon amat, e menaça ab justícia, saviea. E memòria e volentat menyspreen ses menaces e sos prometiments. –

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXXVI)

126

– Ah, enteniment, volentat! Lladrats, e despertats los grans cans qui dormen oblidant mon amat. Ah, ulls! Plorats. Ah, cor! Sospirats. Ah, memòria! Membrats la deshonor de mon amat, la qual li fan aquells que ell ha tan honrats. –

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXXV)

125

Escrivia l’amic aquestes paraules:  – Alegre és mon amat, car a ell tramet mos pensaments e per ell ploren mos ulls; e sens llanguiments no viu, ni sent, ni veig, ni oig, ni he adorament.–

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXXIV)

124

Lo senyal de l’amat apar en l’amic, qui per amor és en tribulacions, sospirs e plors, pensaments, e en menyspreament de les gents.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXXIII)

123

Demanaren a l’amic quals tenebres són majors. Respòs que la absència de son amat. Demanaren-li  qual és la major resplandor, e dix que la presència de son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXXII)

122

Enllumenà amor lo nuvolat qui es mès enfre l’amic e l’amat; e féu-lo enaixí llugorós e resplendent con és la lluna en la nit, l’estel en l’alba, e lo sol en lo dia, e l’enteniment en la volentat; e per aquell nuvolat tan llugorós se parlen l’amic e l’amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXXI)

121

Demanaren a l’amic de ocasió, e dix que ocasió és plaer en penitència, e enteniment en consciència, e esperança en paciència, e sanitat en abstinència, consolació en remembrament, e amor en diligència, e lleialtat en vergonya, e riquea en pobretat, e pau en obediència, e guerra en malvolença.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXX)

120

Deia l’amic: – Qui no tem mon amat, a tembre li cové totes coses; e qui tem mon amat audàcia e ardiment li cové en totes coses. –

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXIX)

119

Jurcava l’amic a seguir son amat e passava per una carrera on havia un mal lleó qui auceïa tot home qui en passava peresosament e sens devoció.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXVIII)

118

Amava l’amic tots aquells qui temien son amat; e havia temor de tots aquells que no temien son amat; e per açò fo questió qual era major en l’amic: o amor, o temor.

R. Llull, Llibre d’amic e amat

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXVII)

117

Contrastaren-se l’amic e l’amat, e pacificaren-los llurs amors; e fo questió qual amor hi mès major amistat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXVI)

116

Encontraren-se l’amic e l’amat, e foren testimonis de llur encontrament saluts, abraçaments, e besars, e llàgremes, e plors. E demanà l’amat a l’amic, de son estament; e l’amic fo enbarbesclat en presència de son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat