135
Deïa l’amic al seu car amat que li mostràs manera con lo
pogués fer conèixer, e amar e lloar a les gents. Omplí l’amat son amic de
devoció, paciència, caritat, tribulacions, pensaments, sospirs e plors, e en lo
cor de l’amic fo audàcia en lloar son amat, e en sa boca foren llaors de son
amat, e en sa volentat fo menyspreament de lo blasme de les gents qui jutgen
falsament.
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada