152
Tant plorà e cridà
l’amic a son amat, tro que l’amat davallà de les altees sobiranes dels cels, e
venc en terra plorar, e plànyer, e morir per amor, e per nodrir los hòmens a amar,
e a conèixer, lloar, sos honraments.
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada