Benvinguda al nou curs, introducció i primeres activitats

Durant els primers dies de classe estem veient els objectius mínims, els tipus d'activitats, les lectures i el sistema d'avaluació que es planteja per a Valencià de 1r de Batxillerat. Hi ha previst un control de coneixements previs per a informar tan sols els vostres professors sobre el nivell cultural i lingüístic de cada estudiant. D'altra banda es dedicarà una sessió a negociar el decàleg de normes de funcionament que engloben conducta i maneres de treballar satisfactòriament per a traure profit de les classes i disminuir al màxim els efectes de la massificació de les nostres aules, especialment les del 21A i B.

La setmana vinent entrarem en matèria començant pels comentaris en grup de poesia, una vegada us haja quedat clara la manera de publicar al blog d'aula els vostres diaris setmanals. A partir de dijous que ve, dia 26 de setembre, podreu començar a participar al blog que us haja presentat i al qual us haja registrat el professor. Mentrestant, podeu revisar aquesta presentació. 

- - - - - NOTA: La majoria coneixeu què són els hiperenllaços (hiperlinks) que es fan al llarg de l'escriptura d'un apunt de blog: les paraules que destaquen en colors indiquen l'enllaç a un altre lloc web o un document al qual es fa referència en el mateix mot destacat. En clicar sobre el mot se us envia a una nova pestanya o pàgina on s'amplia la informació presentada. Per exemple, observeu l'enllaç que fem ací i cliqueu per veure els documents allotjats en DRIVE que podreu veure i descarregar per a començar les classes: Material de classe que heu de descarregar-vos i imprimir per a la setmana pròxima.

Setembre

Dimarts, 3 de setembre, d'11 a 12.30 hores a l'aula 263 farem el control de recuperació els pendents de 1r de Batxillerat.

Més avall us enllacem els continguts de llengua que entren a l'examen al costat de les fitxes d'exercicis que hem fet per tal que pugueu practicar-hi novament. Tots els documents es poden trobar també enllaçats en les entrades anteriors d'aquest blog. Comproveu si teniu a casa totes aquestes fotocòpies repartides a classe al llarg del curs. En el seu defecte descarregueu-vos des d'ací aquells fulls que us facen falta. Estan allotjats en carpetes de DRIVE.

Pel que afecta a l'apartat de Literatura, als grups 21A i 21T us recomanem que llegiu un dels llibres optatius indicats a la barra lateral d'aquest blog i que elaboreu un treball de comentari, d'investigació o bé creatiu al voltant de la lectura escollida. Les propostes que us hem fet al llarg del curs en aquest blog us poden servir per a realitzar-lo.

Quant als grups 21B i 21C, el vostre examen contindrà, a més, quatre preguntes de literatura per triar-ne dues. Els continguts de Literatura es troben en la introducció del llibre Les veus del temps (I), que us enllacem ací en format PDF descarregable.

Per a tots, l'examen valdrà 10 punts. Si els alumnes del 21A-T presenteu un treball de lectura, aquest comptarà fins a 2 punts i l'examen, 8 punts (hi haurà menys preguntes a respondre).

1a avaluació: l'adequació
Teoria i pràctica de l'adequació textual (11 fitxes)

2a avaluació: la coherència
Fitxes de la coherència textual (+ variació diatòpica - 6 fitxes)
Practica amb la variació dialectal de la llengua

3a avaluació: la cohesió
Dossier de COHESIÓ: teoria i pràctica de la sintaxi coordinada i subordinada, dels mecanismes de cohesió lèxica i gramatical, dels signes de puntuació, de l'estil segmentat i cohesionat (activitats de condensació informativa), exercicis de pronoms (14 fitxes).

Llibre recomanat per a practicar i millorar l'expressió escrita:
Quadern de treball. Valencià. Batxillerat.
Editorial Castellnou.
Autores: Montserrat Ferrer i Teresa Canós
ISBN: 978-84-8345-482-4

Valoració de l'activitat de lectura amb videolits

El text literari no està acabat en si mateix fins que el lector el converteix en un objecte de significat, el qual serà necessàriament plural.

Le plaisir du texte, Roland Barthes

Portada francesa d'El plaer del text

A les classes de literatura solem enriquir la perspectiva historicista acostant-nos a la percepció de les obres no sols des del marc de llur creació sinó també des de tot allò que aporten a l'actualitat i a la nostra manera d'entendre els missatges literaris. Ho hem fet amb la medieval com també amb la Renaixença en 1r de Batxillerat. La discussió a classe ha esdevingut necessària, els comentaris orals i escrits, també. Però la manera com els estudiants expressen amb més fluïdesa la seua percepció de les obres clàssiques rau en les propostes de creació, ja siga escrita, multimèdia o artística en general. Entre aquestes hi ha el videolit, un nou llenguatge per a mostrar interpretacions de la lectura, però no solament.

Amb la proposta creativa del videolit trobem la perspectiva subjectiva: interpretació del text, comprensió dels sentiments de l'autor abocats a la seua obra, des d'una òptica pròpia. Els estudiants que més habilitats tecnològiques tenen han abaixat un tràiler o fragment de Terra baixa, l'obra que recreaven, des de Youtube i l'han reutilitzat amb modificacions i transicions adaptades al seu text, amb la tria d'una melodia personal, actual. Alenteixen les imatges, hi donen èmfasi amb l'àudio o el propi relat creatiu. Els treballs més comuns mostren imatges capturades de la mateixa obra o bé d'altres que tenen caràcter simbòlic per a complementar la narració.

Pel que fa a l'enregistrament del text oral, tan descurat en la majoria per manca de recursos de qualitat com també per la menor importància que s'hi dóna, quan és el factor més poderós, millora notablement si els alumnes usen micròfon extern, de vegades prestat pel professor. Altrament enregistren amb un mp3 o amb el micròfon del portàtil, mala opció per la baixa qualitat d'àudio fornida pels dispositius. L'ús del micròfon es fa necessari per a sonoritzar directament el vídeo, imatge a imatge. Aquesta tècnica és la més adequada i qualsevol programa d'edició la permet.

Quant a la llengua normativa utilitzada, la majoria n'han fet dues versions: la segona, revisada pel professor o a classe després d'una projecció col·lectiva. Però no tots sotmeten els seus escrits a revisió ni acaben millorant-los. La correcció (ortogràfica, gramatical...) és un valor i una actitud que seguim fomentant amb escàs èxit en gairebé la meitat dels casos: un repte a superar en properes convocatòries.

Quant als temes i enfocaments de les 25 obres que s'han fet enguany basades en el clàssic teatral, els creadors han optat per quatre formats diferents:

1. un resum de l'obra amb la presentació del marc històric (no en mostrem exemples); 
2. una caracterització dels personatges principalment; 
3. un booktràiler: resum amb valoracions, sense contar obertament el final i generant cert suspens o interés;
4. narració en 1a persona assumint la veu d'un personatge -monòleg- o en 3a, com a narrador omniscient, per relatar experiències, opinions i sentiments no explicats a l'obra o només apuntats en la mateixa història; en altres casos menys elaborats, es reprodueixen fidelment fragments de l'obra, bé llegits o escrits, sempre il·lustrats amb imatges complementàries i música.

Enguany, segona experiència amb videolits, els treballs de més èxit entre el públic el dia de la projecció a l'institut han estat els que presenten històries narrades oralment pels alumnes, més que les escrites. L'enfocament literari, la bona prosòdia i la lectura dramatitzada amb l'acceptable qualitat de so han millorat notablement els resultats en comparació amb els vídeos del curs passat.

Deixem algunes consideracions sobre aquesta excel·lent pràctica que tant enganxa els alumnes per a ulteriors entrades. Acabem aquest apunt passant la paraula a Carlos, l'alumne guanyador del concurs de videolits, que relatava fa poc al blog d'aula la seua experiència.

Quant al meu cas, crec que he emprat més temps pensant una idea original per al Videolit que en la producció. Jo havia treballat abans amb eines d’edició de vídeo, així doncs em resultà relativament fàcil el muntatge final. L’objectiu que em vaig plantejar a l’hora de fer-lo fou intentar relacionar el meu treball amb qüestions actuals. Recorde que des de l’inici de curs, als punts d’avaluació de comentaris i treballs relacionats amb literatura, Toni insistia en aquest punt. Jo, com que no estava acostumat a treballar la relació amb el present, sempre hi trobava un aspecte que em costava més o que se m’oblidava abordar per la falta de costum. D’aquesta forma, vaig decidir que l’eix principal del meu treball seria un nexe inesperat entre la Terra Baixa d’Àngel Guimerà i la València d’avui. Un dels recursos que emprí i que més m’agradà fou el d’utilitzar imatges de muntanya, perquè més endavant, quan haguera de fer el salt temporal cap al present, l’aparició dels molins, del cotxe o de l'embassament entre altres, resultarien molt il·lustratius perquè la persona que ho veiera poguera entendre el canvi cronològic. D’aquesta forma posem el punt final a Terra Baixa, almenys a l’elaboració i la producció de treballs. Heu de tenir en compte que encara ens queden les correccions! Aquest ha estat sens dubte el treball que més m’ha agradat elaborar: per una banda perquè em va parèixer molt interessant la història relatada a Terra Baixa, i per l'altra, perquè muntar els teus propis vídeos resulta entretingut.

- - - - -  > Més informació sobre les nostres activitats amb videolits en l'etiqueta VIDEOLITS, en la PÀGINA d'orientació, i a l'entrada d'aquest blog "El poder del videolit..." > Sis videolits més sobre Terra baixa:

1. Silvia Calabuig 
2. Sergio Ramírez, Daniel Melguizo i Andrea Ribas
3. Laura Fernández 
4. Paula Berzal 
5. Daniela Araujo 
6. Lucía Saracino i Andrea Sarrión 

Projecció i valoracions dels videolits en concurs

Dijous passat, com a activitat de cloenda de l'any en Valencià, vam improvisar un concurs a fi de projectar onze videolits seleccionats entre els 24 audiovisuals sobre Terra baixa que alumnes dels quatre grups de batxillerat han realitzat com a treball creatiu de lectura a maig. Hem de confessar que alguns vídeos també bons es quedaren fora de la tria per tal d'introduir representants de tots els grups en una sessió curta. Tot i que els van penjar als blogs d'aula -els portfolis-, i que els vam veure a classe per avaluar-los amb la rúbrica coneguda, també calia fer-ne la difusió pública a l'institut per a dotar aquestes creacions amb la finalitat que tenen les obres audiovisuals amb fins educatius: arribar a bon nombre d'espectadors, fer-los gaudir amb les creacions i l'originalitat que cadascú posa en joc, conéixer-ne l'opinió dels espectadors, mostrar aprenentatges, generar una tradició de rendiment educatiu, etc.

El públic assistent es compongué principalment d'alumnes de 1r, 2n i 3r ESO, més alguns autors dels videolits, i professors de valencià i de tecnologia: no arribaria a la setantena d'espectadors. Es va repartir una papereta o full de puntuació amb els títols i l'autoria del videolits per tal que 40 alumnes i 5 professors fessen de jurat tot valorant d'1 a 5 cada obra i en triassen la preferida: dues activitats que ens pogueren permetre diferenciar un fet que comentarem de seguida.

Per problemes tècnics, dos videolits dels onze previstos no es pogueren projectar, però vam tirar endavant. Els espectadors estigueren atents i quedaren sorpresos de la qualitat tècnica i creativa dels companys de 1r de Batxillerat. Al final de la projecció replegàrem les paperetes (39 de vàlides) i procedírem a la suma de vots directes. Volíem atorgar dos premis diferenciats, el del públic i el dels professors, però acabàrem sumant tots els vots, i l'ordre va quedar així:

1. Premi: Carlos Sanz - del 21T (9 vots), amb la valoració del públic de 4,459/5
2. Premi: Silvia Calabuig - del 21T (9 vots), amb la valoració del públic de 3,891/5
3. Sergio Ramírez, Daniel Melguizo i Andrea Ribas - del 21C (6 vots), amb la valoració del públic de 3,621 sobre 5
4. Laura Fernández - del 21T (5 vots), amb la valoració del públic de 4,000/5
5. Paula Berzal - del 21B (5 vots), amb la valoració del públic de 3,081 sobre 5
6. Daniela Araujo - del 21B (3 vots), amb la valoració del públic de 3,756 sobre 5
7. Lucía Saracino i Andrea Sarrión - del 21A (2 vots), amb la valoració del públic de 2,667 sobre 5

Els dos videolits restants no van ser votats i coincideix que la valoració que se'n féu quedava per davall del 2,5 sobre 5.

Un col·lega m'ha comentat durant l'acte que les puntuacions dels alumnes no podien ser gaire significatives, però entenc que sí que ho són: hem volgut comprovar en l'experiència la connexió d'aquest nou gènere amb els estudiants de secundària no experimentats i també el grau d'acceptació i de compromís en la participació d'un jurat popular. A més, les puntuacions, si teniu ocasió de contrastar-les amb les que vosaltres hi posaríeu, no són gens disbaratades, ans al contrari.

Cal observar certes diferències entre les votacions directes i la mitjana de les valoracions atorgades als treballs. No contradiuen en excés els resultats però sí que es diferencien una mica en les places intermèdies. El que resulta evident és la dificultat de triar quan només es dóna una sola possibilitat entre múltiples. Ho sabíem, per això volguérem facilitar una mica el vot individual incorporant una escala de puntuació (1-5), la qual havia de servir per a fer-los pensar i comparar tot usant xifres (subjectivitat) i no objectius, com ho fem a les rúbriques (més objectivitat).

Els dos guanyadors van rebre un llibre de lectura programat per a 2n de Batxillerat i la satisfacció que els seus treballs agradaren als més joves de l'institut. Una activitat més per a consolidar la pràctica creadora de videolits com a recurs didàctic de llengua i literatura. Confiem que no es pare ací.
- - - - -
Amplia la informació amb quatre entrades que duen l'etiqueta VIDEOLITS  i la  PÀGINA d'orientació per crear-ne.

Concurs de videolits per acomiadar-nos

Els professors de Valencià de 1r de Batxillerat volem acomiadar el curs amb una mostra dels vostres millors videolits. N'hem seleccionat tres per classe, malgrat que del 21C només en tenim dos, per tal de projectar-los a la sala d'actes de manera pública aquest dijous a sisena hora (12.40-13.35). Als espectadors se us lliurarà un full de votació per si voleu escollir el vostre videolit preferit. Els professors assistents també en seleccionarem un altre. D'aquesta manera atorgarem el premi del públic i el premi del jurat als que considerem entre tots els millors treballs en el gènere VIDEOLIT. L'assistència serà lliure comptant que és el darrer dia lectiu. En el cartell de baix s'inclou el nom dels autors preseleccionats per al concurs. Com a premis, alguns llibres de lectura de 2n de Batxillerat. Esperem que us vinga de gust acudir-hi, comptant que hi ha places limitades. Esteu convidats.

Amplia la informació amb quatre entrades que duen l'etiqueta VIDEOLITS i la PÀGINA per crear-ne.

Construïm el nostre portfoli

Ho hem fet al llarg del curs amb les entrades que heu redactat al blog d'aula, unes trenta, amunt o avall. Si recordeu, els escrits setmanals havien de reflectir el següent:

• Síntesi personal dels aprenentatges, activitats, continguts més importants de la setmana; 
• Reflexió sobre alguna dificultat trobada en les activitats, busca d'ajuda entre els companys, solucions donades. 
• Publicació dels treballs individuals o en grup en tots els formats en què s'hagen elaborat: text, presentació, àudio, vídeo, mapa conceptual, etc. Hi contindrà una breu reflexió del procés de realització, les dificultats i solucions donades i l'aprenentatge principal de l'activitat, ja siga en el pla del contingut o dels procediments de recerca i textualització. 

Amb més o menys desenrotllament i implicació, les vostres entrades han construït l'edifici dels continguts assimilats i aplicats així com la millora de les capacitats personals, demostrades per mitjà dels treballs creatius, els exàmens, els comentaris de text, les avaluacions amb rúbrica -qui les ha fetes-, la participació a classe i els escrits setmanals convertits en diari "de vida" de l'assignatura. No dubteu que amb tot açò i més activitats heu aprés, de diferent manera, a "fer coses" amb el valencià i a incrementar les capacitats lingüístiques, literàries i tecnològiques des de l'inici. Potser no ho noteu ara perquè penseu que una assignatura significa només aprendre'n els continguts, continguts d'un llibre de text o explicats pel professor. Però, i si servira també per a crear la motivació i l'interés de saber més; per a aplicar de manera pràctica, reflexiva i creativa allò que cadascú està disposat a aprendre; per a complir millor els objectius d'aprenentatge marcats pel currículum?

El portfoli final que us proposem de redactar al wiki Fem 1r de Bat com a activitat de cloenda, pretén promoure l'autoconeixement, la reflexió i la valoració del que heu treballat i heu aprés cadascú de vosaltres. No és un simple magatzem d'informació. Amb aquest portfoli Top 10 volem que l'acte d'aprendre mostre l'activitat conjunta de professor i alumne i el vostre grau de compromís relatant les virtuts i els defectes del sistema que hem seguit i la manera com s'ha aprofitat. Aquest any hem incorporat i emprat nous recursos didàctics i tecnològics per a afavorir competències transversals i específiques de l'assignatura. I sense llibre de text. És clar que hem de millorar certs aspectes i enfocaments. A més de la faena individual desplegada per tots, volem conéixer la vostra opinió del curs. I proposem una pregunta als més atrevits: S'aprén igual amb un llibre de text com a suport?

"L'hortografia", article d'opinió

Quim Monzó

L'HORTOGRAFIA

Dies enrere una amiga que s’ha passat anys rebent currículums de persones que busquen feina m’explicava que la majoria li arriben amb faltes d’ortografia. Exactament el mateix m’explicava, fa uns mesos, un home que es belluga pel món editorial. 

Per escrit, jo només vaig demanar feina una vegada, fa exactament quaranta-quatre anys, i ho vaig fer amb una carta escrita a mà, perquè en aquella època –tenia disset anys– ni tan sols no tenia màquina d’escriure. Vaig redactar la carta en brut, vaig corregir els errors i les repeticions i finalment la vaig reescriure en net. ¿És lògic que, ara, algú que busca feina presenti un currículum que demostra el seu desinterès per l’ortografia? Si una cosa tan simple ja se li’n refot, ¿com deu comportar-se amb la resta de coses? Però passa que avui dia n’hi ha molts que consideren que escriure bé és refistolat i que el que mola és escriure amb faltes, perquè així demostren per una banda la seva llibertat creativa i, per l’altra, que no són xais que es deixen dur per les vulgars normes d’una gramàtica. Ara en donem les culpes a internet i als e-mails i a les xarxes socials, perquè sovint exigeixen escriure amb rapidesa i amb paraules escurçades, però no és veritat: aquest problema ve de molt abans. Quan totes aquestes mandangues 2.0 encara no existien (o no eren d’ús generalitzat) sovint rebia notes dels professors del meu fill amb faltes d’ortografia. ¿Aquells professors que no sabien escriure mitja pàgina sense sis faltes eren els que havien d’ensenyar els nens a escriure bé?

 ¿I quan ara reps, d’una empresa o d’una administració, e-mails que fan pena? Passa fins i tot a França, un país on els concursos de dictat s’han convertit en una institució i en fan per tot l’Estat, amb una gran final a París. Tipa que els seus treballadors enviïn als clients e-mails amb faltes, la companyia d’assegurances April ha decidit posar-hi ordre. Fa uns dies va aplegar els treballadors que té a la seu, a Lió, i els va fer una prova d’ortografia. Dues hores i mitja va durar. April és conscient que quan un client veu una falta en un e-mail perd confiança en l’empresa. Avui, que molts dels tractes amb els clients es fan per aquesta via, les faltes d’ortografia desperten recel i afecten la credibilitat de l’empresa. 

Explica el diari Le Figaro que, després de les assegurances April, la següent empresa que farà passar proves d’ortografia als seus empleats serà una agència de màrqueting, Affinion International, el mes de setembre. El 2011, un estudi fet a Gran Bretanya va demostrar que en els webs de vendes on line, una sola falta fa baixar les vendes a la meitat. Tot això, però, passa més enllà de les nostres fronteres. Els periodistes, els administratius i els encarregats de webs que aquí fan faltes poden estar ben tranquils, perquè, a casa nostra, la immensa majoria de ciutadans no les perceben. En alguns països aviat els posarien a netejar vàters: sense escombreta, directament amb la llengua. 

Quim Monzó. La Vanguàrdia. 20 de maig de 2013

La cohesió textual en valencià

Durant aquest trimestre hem estat practicant la cohesió textual. Començàrem pels connectors coordinants i subordinants i després ens vam fixar en els procediments de cohesió gramatical i lèxica, en l'estil oracional (segmentat i cohesionat) i ens els usos dels signes de puntuació. Abans d'acabar el curs, només quedaria practicar la combinació dels pronoms com a elements cohesionadors, que solen presentar per a vosaltres algunes dificultats d'ús. Per tal que pugueu revisar teoria i pràctica d'aquests temes, pengem al blog des de DRIVE l'enllaç al dossier de fulls que us hem lliurat al llarg d'aquestes setmanes. Cada grup tindrà en compte només aquell material que haja vist a classe ja que no tots hem abordat els mateixos temes. D'altra banda, el document d'exercicis de cohesió que conté 18 pàgines no s'ha utilitzat de manera completa a classe (21A-T), però sí que us pot servir per a repassar abans del control d'avaluació.

- - - - - -

1. Clica ací per anar a tot el dossier de COHESIÓ. (En DRIVE: 7 documents descarregables)
2. Documents que són també a Scribd: Teoria de la cohesió gramatical, lèxica, l'estil i els signes de puntuació (10 pàgines); pràctica de la cohesió gramatical i lèxica (18 pàgines)
- - - - - -
Per a professors: "L'estil cohesionat. La gramàtica a 1r de Batxillerat" (Apunt de blog)
- - - - - -

Recursos per a l'aprenentatge de la llengua

Font de la imatge: http://polimedia.blogs.upv.es/?lang=ca

Molts de vosaltres esteu preparant l'examen del nivell mitjà o superior de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV) que comencen a celebrar-se els propers caps de setmana. Per això volem informar-vos de l'existència del web de la Universitat Politècnica de València poli[Media]. La Politècnica ens acaba d'enviar per mail als professors les darreres novetats en vídeos que han penjat:

100 Presentació de la llengua

1 Presentació de la llengua   

101 Història de la llengua fins al segle XV: formació i expansió

1 Les llengües romàniques o neollatines   

2 El valencià entre les llengües romàniques   

3 Expansió territorial de la llengua   

4 Expansió mediterrània i esplendor cultural   

102 Varietats geogràfiques de la llengua

1 Presentació dels dialectes geogràfics   

2 Caracterització fònica dels dialectes geogràfics   

3 Els dialectes geogràfics i un tret morfosintàctic: la 1a pers. sing del pres. ind.   

4 Els dialectes geogràfics i el lèxic   

103 Història de la llengua des del segle XVI: crisis i represes

1 L'hegemonia peninsular de Castella. Conseqüències per al valencià   

2 Prohibició de la llengua. La 'Decadència'   

3 Renaixença   

4 De la dictadura a la democràcia: persecució, resistència, cooficialitat   

104 Situació sociolingüística actual de la llengua

1 Situació sociolingüística actual de la llengua   

Aquests apartats de recent creació són útils per al nostre currículum de 1r de Bat i no solen entrar als exàmens de la Junta. Així és que els deixem de banda per a fer-los servir a classe a partir del curs que ve.

En realitat, el lloc web ressenyat conté més de cent vídeos per a explicar l'ús correcte de molts elements gramaticals i lèxics: preposicions, perífrasis, morfologia verbal, pronoms febles, connectors, doblets lingüístics, etc. Són una bateria de vídeos que aporten l'equivalent a 15 hores de classes teòriques, però en la pantalla del nostre ordinador. A més, serveixen per a preparar les proves del C2 de valencià. Hi hem fet una ullada i creiem que és un web útil per a vosaltres si podeu seguir amb interés classes virtuals, motiu pel qual l'hem enllaçat com a pàgina d'aquest blog a fi que la tinguem a mà per als dubtes i les consultes sobre l'ús correcte de la llengua.

Rúbrica d'avaluació dels videolits

Ahir dilluns vam proposar al 21T que elaborara 8 objectius d'avaluació aplicables als videolits que heu creat aquests dies sobre Terra baixa. Comentàrem els aspectes que calia contemplar en un producte multimèdia creat per vosaltres. De la posada en comú, n'extraguérem vuit aspectes a observar en la planificació i edició: Presència de títols de crèdit, propòsit clar i coherent de la història relatada, manteniment del punt de vista del narrador, atmosfera creada, qualitat de les imatges, claredat de la veu o del text escrit, adequació de la música, i correcció gramatical. És sorprenent veure que aquests apartats són semblants als que guien les produccions multimèdia que circulen per internet, als quals només restaria afegir dos objectius extra, si bé, el darrer pot estar contingut en alguns ja esmentats: economia de detalls en la història i, finalment, interés o emoció.

El 21A i 21T farem aquests dies una avaluació col·lectiva, o ho intentarem, sobre els 13 videolits creats en aquests grups tot aplicant la matriu que incrustem ací baix. La resta d'autor(e)s de videolits podeu fer-vos una autoavaluació o demanar que us la facen amb els mateixos criteris. És una manera de millorar el vídeo realitzat o de planificar els futurs treballs que pugueu editar en l'òrbita del videolit (història des d'una obra o lectura d'un poema) i també d'un relat digital (història personal), com els que hem fet cursos anteriors amb alumnes de 4t ESO.

Rúbrica del Videolit de Terra Baixa. 1r de Batxillerat per Toni de la Torre

Lectura col·lectiva de V. A. Estellés

Dijous passat ens vam aplegar a la sala d'actes de l'institut diferents grups de 4t ESO, 1r i 2n de Batxillerat per a commemorar el vinté aniversari del traspàs del poeta valencià Vicent Andrés Estelles amb la lectura col·lectiva de més de 100 poemes de l'autor. La direcció del nostre centre va tenir la iniciativa de convidar els organitzadors de Paraula Viva (Joanvi Cubedo i Isidre Crespo) acompanyats d'una tècnica de so de la Universitat de València per tal de presentar i dirigir l'activitat de lectura i enregistrament de totes les recitacions. En unes setmanes, diuen, ens donaran en CD d'àudio el bon treball de declamació que heu fet.

Heu valorat molt positivament l'experiència i en cada una de les quatre sessions, us heu quedat amb ganes d'eixir a llegir més poemes, una vegada havíeu vençut la timidesa. Als professors ens han agradat les vostres lectures i la implicació general en l'acte. Més endavant farem una replega amb les principals opinions que heu formulat a Twitter i als blogs portfolis per a completar la visió de l'activitat i recordar alguns fets i aprenentatges.

Us presentem el vídeo que resumeix en 25 minuts l'acte d'homenatge que férem a Vicent Andrés Estellés sota el nom de Paraula Viva. Són 25 poemes llegits per alumnes de Batxillerat.  - - - - - - - P.S. (19-09-2013) Enllaç als 100 àudios de poemes enregistrats el 25 d'abril de 2013, amb totes les lectures dels alumnes.

Treballs de Terra baixa després de la lectura

Disposem de tres setmanes per a realitzar una d'aquestes set propostes de treball després de la lectura de Terra baixa. Hem seguit el tràmit del control, senzill i ràpid d'altra banda, i de la tertúlia per a demostrar un cert grau de lectura atenta i poder, així, passar a la part creativa que les obres literàries tenen a bé suggerir-nos per continuar aprenent amb elles. Llig amb atenció què et motiva més recrear i mira si vols treballar sol/a o en parella. Fixa't, també, en la puntuació de les activitats. Les haureu de publicar en el blog d'aula amb l'etiqueta Terra baixa.

1.-ESCRIURE UNA RESSENYA

Escriu una ressenya crítica sobre l'obra teatral que has llegit. ACÍ tens els consells de redacció i t'aportem quatre models perquè t'hi fixes. La teua ha de tenir, a més, la següent particularitat: cal que hi faces referència a dues opinions dels crítics que trobaràs en aquest web didàctic sobre l'obra: Per a localitzar-les, dirigeix-te a la pestanya “Havent llegit” i a la subpestanya "Què en diu la crítica". Llig atentament dos dels set fragments que comenten l'obra. Redacta la teua recensió (o ressenya bibliogràfica) preferiblement en DRIVE i comparteix el teu document amb el professor (clica tots els usuaris amb enllaç + poden editar) per tal que el revise i te'n done consells. Has de cuidar molt la correcció lingüística. L'extensió serà de 2500 caràcters aproximadament. Quan estiga llesta, la presentaràs i enllaçaràs al blog d'aula des de DRIVE. (21A-T: 0,5 punts)

>>Si la presentes enregistrada amb la teua veu en un fitxer àudio de bona qualitat i en MP3, el qual pots apujar també a DRIVE i enllaçar al blog, obtindràs (21A-T:+0,25)

2.-DUES PREGUNTES D'ANÀLISI DE L'OBRA

Contestar dues propostes de treball de les tretze que apareixen en el web didàctic abans esmentat, pestanya: “Havent llegit” i subpestanya "Propostes de treball". Convé realitzar-les en DRIVE i compartir-les amb el professor des de l'inici del la redacció. Hauràs de corregir-les i enllaçar-les o bé publicar-les al blog d'aula en una entrada en què presentes el teu treball. L'extensió total serà entre 2500 i 3000 caràcters (21A-T: 0,5 punts)

3.-NOVEL·LAR UNA ESCENA

Cada escena d'una obra de teatre ve delimitada per l'entrada o eixida de personatges a l'escenari, per això n'hi ha tantes indicades al llibre. Selecciona una escena llarga o dues escenes seguides més curtes que siguen significatives dins l'obra. Transforma-les en un relat novel·lesc. Evidentment ha de contenir narració (en passat o en present), descripció de l'ambient o del personatge i diàlegs en estil directe (millor) o indirecte. L'estil conversacional és el que predominarà en el relat, és clar. El fragment pot ser contat per un narrador omniscient, en tercera persona, o bé un narrador protagonista en primera persona. És normal que sintetitzes la majoria dels diàlegs de la peça teatral per a abreujar i introduir elements d'acció narrativa. Les acotacions teatrals t'orientaran en els moviments i descripcions dels personatges.

Extensió aproximada: 2000-2500 caràcters. Comparteix amb el professor la teua elaboració mitjançant DRIVE.

>>Corregeix el text abans de lliurar-lo i publica'l o enllaça'l al blog amb l'etiqueta Terra baixa. (21A-T: 0,5 punts)

>>Enregistra'l en àudio amb bona qualitat i lectura natural; després lliura l'MP3 al professor o enllaça'l al blog des de DRIVE. (21A-T:+ 0,25)

4.-ESCRIURE UN RELAT BREU DE L'OBRA TEATRAL

Series capaç de transformar la trama principal de la peça teatral en un relat breu de 3000 a 3500 caràcters? Et diem el mateix que en la tasca anterior: ha de contenir narració (en passat o en present), descripció de l'ambient i d'algun personatge i diàlegs en estil directe (millor) o indirecte. L'estil conversacional és el que predominarà en el teu relat, és clar. Quan dialoguen els personatges, introdueix-los amb dos punts i a la línia següent els guions per marcar les intervencions. No oblides usar verbs de dicció: va dir, va exclamar, va cridar, etc. El fragment pot ser contat per un narrador omniscient, en tercera persona, o bé per un narrador protagonista, un dels que forma part de l'acció, en primera persona.

Com que és difícil encabir tota l'obra en un relat breu, selecciona només alguns moments importants i significatius, sintetitza, usa l'el·lipsi narrativa, mostra l'essència del conflicte, del drama, dels 3 personatges principals... (21A-T: 0,5 punts. Si l'enregistres amb la teua veu i té bona qualitat, pots tenir +0,25.)

5.-ENREGISTRAR EN ÀUDIO UNA ESCENA

Activitat per a una parella o equip. Seleccioneu una escena llarga o dues de curtes seguides que siguen significatives dins de l'obra. Mireu quants personatges hi actuen. No haureu de coincidir en les escenes si l'activitat la fan diversos grups de l'aula. Formeu equips amb el mateix nombre de membres que de personatges. Prepareu la lectura dramatitzada per realitzar-la de la manera més natural i teatral possible. Atenció a les dificultats lingüístiques del text: heu de mantenir el mateix llenguatge, així doncs, cal comprendre bé els significat de totes les expressions i els mots per a entonar amb adequació. Assageu en grup fins que resulten versemblants i perfectament encaixats els diàlegs. Després, enregistreu a casa o en classe, amb una gravadora de qualitat, la lectura dramatitzada. Envieu l'arxiu MP3 al professor amb el nom dels autors o bé apugeu-lo a DRIVE i enllaceu-lo al blog en una entrada. (21A-T: 0,5 punts)

6.-INVENTAR UN MONÒLEG

Posa't en la pell d'un personatge de l'obra. A partir d'una escena determinada, que has de resumir molt breument com a introducció i afegir a l'activitat, redacta un monòleg de 2000 caràcters (22 línies aprox.) Els personatges solen fer el que s'anomena un “a part”, o siga, un parlament en solitari en escena en el qual es poden dirigir o no al públic per a opinar, lamentar-se, parlar de la seua situació o d'un altre personatge, etc. De vegades hi ha més actors en escena però no actuen quan es fa el monòleg.

>>Comparteix l'escrit amb el professor des de DRIVE, i corregeix-lo abans de lliurar-lo. Publica'l o enllaça'l al blog amb l'etiqueta Terra baixa. Busca una imatge o fes tu mateix/a la foto que represente simbòlicament o realment el personatge que has adoptat i afig-la al costat del text en el blog. (21A-T: 0,5 punts)

>>Enregistra'l en àudio amb bona qualitat i ben "dramatitzat"; després lliura l'MP3 al professor. (21A-T:+ 0,25)

>>o bé Fes un videolit (vídeo literari) en què apareguen les imatges del personatge i la teua gravació sonora dramatitzant el monòleg. (21A-T:+0,5 sobre el treball)
>> Rúbrica d'avaluació del monòleg: Llig el final del post enllaçat on s'explica.

Mira aquest vídeo per a saber què pretenem fer amb aquesta proposta:

7.-FER UN VIDEOLIT (VÍDEO LITERARI)

Si t'animes, una o dues persones en equip podeu intentar aquest projecte multimèdia sobre l'obra. Per a saber de què es tracta i com es fa, us enviem a la pàgina del blog que ho explica amb detall i n'ofereix models. (21A-T: 1 punt)
Desitgem que us motive alguna d'aquestes activitats per tal que aporteu una nova experiència "performativa" o creativa de la vostra lectura de Guimerà.

Tuits de Terra baixa

Incrustem ací, amb una aplicació de Twitter, les piulades o tuits que heu llançat aquests dies sobre la lectura de Terra baixa. Hi veiem que alguna lectora ha tingut dificultat per entendre la varietat col·loquial del dialecte oriental. Si no teniu una versió que explique els termes i expressions que apareixen als diàlegs, és cert que perdeu una xicoteta part de l'estil, però no tant del significat o sentit de l'obra. Estem convençuts que els grups que quedeu encara per fer la prova de comprensió, podreu superar-la sense dificultats. Que pugueu acabar de disfrutar de la força que tenen trama i personatges. Dimecres pròxim publicarem al blog les activitats creatives per a després de la lectura.

Tuits sobre "#terrabaixa"

Fitxes sobre la Coherència textual

Compartim ací les fitxes sobre la coherència que hem treballat a classe per tal que les pugueu recuperar si les heu perdudes. En alguns grups ja les vam abordar durant la segona avaluació i en altres esteu acabant-les de contestar ara. Ací queden per al repàs final que probablement farem els darrers dies del curs.

>>>FITXES DE LA COHERÈNCIA TEXTUAL (+ DIALECTES)

Terra baixa, la lectura i la pel·lícula

Terra baixa, d'Àngel Guimerà (1897), és la lectura de la tercera avaluació sobre la qual farem un control més les activitats d'investigació, opinió i creació en tornar de les vacances de Pasqua. Aquesta obra de teatre fou reescrita en dues òperes i fou adaptada al cine en diverses ocasions des de 1914. Es representà primerament en castellà i tingué tant d'èxit que la traduïren a unes quantes llengües. A setembre de 2011 se'n féu la darrera adaptació per a televisió a TV3. Aquesta versió és la que incrustem més avall de manera completa. És molt fidel a l'original teatral i, tot i que l'haurem de llegir, també la podem gaudir en una hora i mitja que dura la pel·lícula. Caldrà que us compreu a Pasqua qualsevol versió del llibre i que el llegiu aquests dies de desconnexió. A classe farem un control de lectura i una tertúlia al voltant de l'obra abans d'encetar els treballs posteriors. Per tal de preparar-la, subratlleu alguns passatges que us hagen cridat fortament l'atenció per tal de comentar-los a la tornada. Anoteu també les vostres impressions. Ara, quan tingueu una llarga estona d'oci, poseu-vos la pel·lícula i estigueu atents a la trama.

- - - - -

NOTA: A la xarxa teniu molta informació sobre la peça teatral Terra baixa, així i tot, volem destacar una pàgina que resumeix molt bé les informacions bàsiques de l'autor, l'obra i el seu context. Si el llibre que porteu no té cap mena de presentació o pròleg, convé llegir abans aquestes informacions prèvies: TERRA BAIXA.
- - - - -
P.S. He trobat aquest comentari a la darrera adaptació de l'obra per a la tele i fa així:
Un clàssic, encara que sigui popular, encara que sigui Guimerà, encara que es llegeixi a tots els instituts i el representin els grups de teatre amateurs d’arreu del país; un clàssic, a la tele, és sempre, un os difícil de mastegar. I Terra baixa tenia tots aquests avantatges però alhora inconvenients. TV3 va estrenar per la Diada l’adaptació audiovisual que Fausto Produccionesha realitzat d’una de les peces més conegudes de la dramatúrgia catalana. El projecte, però, va més enllà de la producció de telefilms: Terra baixa té la voluntat de fer patrimoni audiovisual, com la BBC fa amb Shakespeare o France 2, amb Molière. Amb dubtes inicials, m’imaginava una Terra baixa similar a la pel·lícula que es va fer de La punyalada (1990), de Marià Vayreda, amb Christian Vadim fent d’Ibo. El resultat, però, va ser una actualització del clàssic. Amb una factura que recordava Pa negre i amb dues de les seves protagonistes –Marina Gatell com a Marta i Marina Comas com a Nuri– en els papers principals,Terra baixa va saber explicar una història sabuda amb un bon muntatge, una aposta pels exteriors –que sempre és d’agrair, tot i els moments propis d’anuncis d’aigües, com ara quan Manelic baixa de la muntanya– i interpretacions molt físiques que s’adaptaven al llenguatge audiovisual. I l’audiència va certificar el producte: Terra baixa va obtenir un 17,7% i va superarel remake deCheers de Tele 5 (12,7% i 16,2%). L’únic però va ser el so, deficient –hauríem necessitat subtítols– i amb una banda sonora gens apropiada.

Com elaborar un quiz o concurs de preguntes sobre Literatura medieval

Als grups 21A i 21T hem proposat de manera optativa la creació d'un quiz o qüestionari amb 10 preguntes de la literatura vista durant els dos primers trimestres. Cada quiz ha de girar al voltant d'un autor, un llibre destacable o un tema concret de la prosa i poesia medievals. Entre els alumnes que faran voluntàriament l'activitat TIC s'han repartit els temes per tal de no repetir-los. Tenen de termini fins a la nit del dia 12 de març per a preparar-los i incrustar-los al blog d'aula, d'aquesta manera podran ser valorats.

Cal documentar-se molt bé per a redactar les preguntes. Açò no és tasca fàcil. El llibre Les veus del temps, els apunts de classe, els comentaris fets, les exposicions realitzades i alguna font externa --libres de text, internet-- poden servir d'informació. Les preguntes han de mostrar quatre possibilitats de resposta, entre les quals una siga la correcta. Trobareu alguna dificultat en la manera com s'ha de redactar la pregunta, molt concreta i clara, relacionada de prop amb el tema escollit. L'interés literari de cada pregunta s'ha de tenir molt en compte amb la proposta d'informació rellevant, important. També les quatre respostes han de ser versemblants, relacionades i no gaire difícils. A més, haureu d'incloure alguns textos de feed-back o ampliació de cada resposta correcta i d'acompanyar el quiz amb imatges que l'il·lustren. Convé que el professor revise els vostres qüestionaris abans de publicar-los per a donar-hi el vist i plau. Aleshores ja podreu passar el treball a l'aplicació en línia que usarem: www.quizrevolution.com. Finalment, haureu d'incrustar el gadget (l'objecte) en una entrada del blog d'aula on el presentareu breument parlant de l'experiència i els aprenentatges nous.

Us deixem un tutorial de tot el procés: des de la confecció de l'esborrany fins a la publicació del quiz en el blog. Estem convençuts que amb aquesta tasca optativa fareu un bon treball i aprendreu més coses de les que imagineu. Llegiu amb atenció el tutorial següent i, bona feina!

- - - - - -
P.S. (27-03-2013).
>> La rúbrica usada per a l'avaluació dels quizzes fou elaborada pel 21T.
>> Els qüestionaris presentats són: 13 del 21T i 21 del 21A.

Mes del Tirant lo Blanc

Hem entrat en el segon mes de l'avaluació. És el torn de lectura de la novel·la més important de la nostra literatura clàssica: Tirant lo Blanc. "L’adaptació que llegirem se centra en les aventures i desventures del cavaller Tirant al regne de Constantinoble, és a dir, abraça fonamentalment la part tercera de l’obra original. Des de Sicília arriba l’esplèndid cavaller a Constantinoble per ajudar l’emperador grec en la defensa de les seues terres contra l’amenaça del Soldà i del Gran Turc. Una vegada allí, Tirant es queda captivat de la bellesa de la filla de l’emperador, Carmesina. Ella també s’enamorarà del gran cavaller, i des del seu primer encontre s’iniciarà entre ambdós tot un joc de cortesies i un dilema permanent entre l’honor que cal preservar i la passió que senten els dos joves. Un element d'interés és l’erotisme que creix en cada retrobament de la princesa i el cavaller, motivats en moltes ocasions per l’ajuda de la donzella Plaerdemavida; però el nostre heroi patirà al mateix temps en el camp de batalla durant les lluites continuades contra les tropes del Soldà i el Gran Turc." 

 Joanot Martorell, l'autor del Tirant, projecta sobre el paper amb molta imaginació, la victòria que la dura realitat històrica va negar al poble cristià: aturar l'embranzida turca contra Europa i reconquerir Grècia i Constantinoble, capital de l'Imperi d'Orient. Tirant és el gran estrateg que la cristiandat va esperar en va. Però ja sabem que la literatura idealitza i reflecteix molt bé les nostres esperances i passions, com la novel·la de Martorell ho va fer al seu temps. D'ací l'enorme èxit que va aconseguir. Us proposem ara que llegiu durant el mes de febrer, fins la data que el vostre professor determine, la novel·la del Tirant publicada en Perifèric Edicions. Tot seguit us detallem les dues activitats al voltant de la lectura que heu de realitzar en el termini d'un mes: la primera consisteix a fer un resum d'un capítol i la segona és de caràcter creatiu. Entre les onze propostes creatives suggerides, seleccioneu la que més us motive. El professor n'establirà els terminis de lliurament i la forma com heu de presentar tots dos treballs. 

 ACTIVITATS DE LECTURA 

 1. El llibre està dividit en 20 capítols, amb un títol suggeridor i específic cadascú. Cada alumne farà el resum amb 150 paraules d'un capítol diferent, on justificarà el perquè del títol i haurà de publicar-lo com a entrada en el blog portfoli. (0’5 punts) 

 2. Treball creatiu. Cal produir un text que s’ajuste a les indicacions donades (0’5 punts): 

A. Redacta un xat o tuiteja un diàleg simulat entre la Viuda Reposada, malparlant de Carmesina, i Tirant lo Blanc, defensant el seu honor. Pots utilitzar, si vols, Google o Twitter (hashtag #carmesina) i fer-ne captures de pantalla, o replegar els tuits amb alguna aplicació. 

B. Elabora una notícia periodística, amb titular, subtitular, entradeta, cos de la notícia, fotografia i peu de foto... Et suggerim el títol: "Tirant arriba a Constantinoble amb un gran exèrcit." Utilitza les dades de la novel·la per a redactar la informació. 

C. Elabora una notícia periodística, amb titular, subtitular, entradeta, cos de la notícia, fotografia i peu de foto... Títol suggerit: "Tirant venç els turcs i allibera Constantinoble. Utilitza les dades de la novel·la per a redactar la informació. 

D. Fes un cartell propagandístic, amb eslògan, text, imatge... contextualitzat en els esdeveniments de Tirant lo Blanc. Tema: "La guerra ha acabat!" 

E. Fes una entrevista, per a una revista militar, al Capità General de l’Imperi Grec. Descriu el lloc de trobada, què pretens esbrinar amb les preguntes. Recrea un diàleg /entrevista que ens ajude a aprofundir en la comprensió del personatge, en les causes d'algunes actuacions. Escriu el titular, la introducció, les preguntes i les respostes. Introdueix una foto / imatge de l'entrevistat amb un peu explicatiu. Fes una breu conclusió per acabar l'entrevista i dóna les gràcies a l'entrevistat. 

F. Fes una entrevista de societat a una dama de la cort de Constantinoble. Es podria publicar a l'Hola o al Semana. Tema: gustos, la moda, els cavallers estrangers, els ecos de societat (boda de Tirant i Carmesina, etc.) Segueix els consells de l'activitat anterior. 

G. Redacta un text jurídicoadministratiu certificant la mort de Tirant i notificant, a tots els habitants de l’imperi, les instruccions per al dol i la cerimònia religiosa a realitzar. Utilitza alguns termes del registre proposat. A més, intenta imitar una mica la varietat històrica de la llengua. Fixa't en els termes usats durant la teua lectura. 

H. Redacta un text jurídicoadministratiu de notificació de l’enllaç matrimonial de Tirant i Carmesina, convidant la noblesa i donant instruccions per al casament. Utilitza alguns termes del registre proposat. A més, intenta imitar una mica la varietat històrica de la llengua. 

I. Redacta una carta d’amor, l'emissor/a de la qual siga un membre de la parella que vulgues: Tirant / Carmesina, Estefania / Diafebus, Emperadriu / Hipòlit, La Viuda Reposada / Tirant, Plaerdemavida / Carmesina.

J. Assumeix que ets un dels personatges de la novel·la. Escriu una carta a Joanot Martorell parlant-li del destí que t'ha reservat en l'obra. Mostra-li la teua conformitat o disconformitat.

K. Com a lector/a de la novel·la, redacta una carta a un dels personatges del Tirant o bé al mateix autor. Mostra-li les teues impressions, discrepàncies, acords, estranyeses, emocions, etc. sobre la seua caracterització, les decisions que ha pres, les maneres d'actuar...

 Que la lectura del Tirant us resulte ben plaent!

- - - - - 

Si voleu descarregar-vos les propostes d'activitats en Pdf, cliqueu als mots subratllats.

La Cancelleria Reial

Ramon Llull havia portat la prosa catalana a un nivell de perfecció pràcticament insòlit en les llengües romàniques de final del XIII i principi del XIV. Aquest model literari que constituí l’obra lul·liana explica l’extraordinària unitat i uniformitat de la llengua catalana literària, que no ofereix trets dialectals de cap mena, contràriament al que passa en altres llengües, com la francesa o la castellana, medievals. La tasca iniciada precoçment pel genial escriptor mallorquí va ser continuada a la segona meitat del segle XIV per una important institució reial: La Cancelleria.

El rei Pere III va crear un cos de traductors i va organitzar la cancelleria reial. Per mitjà d’aquests organismes va entrar l’esperit humanista a la corona d’Aragó: la Cancelleria va ser un centre de recepció de la cultura europea i un nucli aglutinador d’escriptors laics, ja que fins aleshores l’alta cultura només havia estat una prerrogativa dels clergues. Va fer una tasca decisiva, sobretot pel que fa a la llengua catalana: va crear un model de prosa acurada, precisa i elegant que es va imposar per tots els territoris catalanoparlants.

La Cancelleria Reial va ser l’organisme de govern dels reis de la Corona d’Aragó. Era l’oficina on es copiaven i s’expedien els documents reials i era dirigida pel canceller, l’oficial reial de més alta categoria, que tenia a les seves ordres notaris, protonotaris, secretaris i escrivans; tot i que també hi havia altres càrrecs menors. Les funcions de la Cancelleria eren diverses i complexes: s’hi duien a terme les relacions diplomàtiques amb altres reis i països; s’hi regien tots els territoris de la corona catalanoaragonesa pel que fa a legislacions, recaptació d’impostos, informes secrets, fundació de monestirs i institucions civils, iniciatives culturals; etc.

El llarg regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387) va significar la reordenació i reorganització més important de la Cancelleria, amb l’objectiu de convertir-la en un veritable organ de govern, d’eficaç i moderna actuació política, tant en el vessant administratiu i diplomàtic com en el cultural. El rei Pere l’estructurà rígidament, procurant que tota la documentació tingués un caràcter unitari i que fos curosament conservada, gràcies a la qual cosa l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona és un dels més rics del món.

La documentació elaborada a la Cancelleria, és a dir, tota la correspondència generada per la casa reial i el consell del rei, forma un dels fons documentals més importants i complets, del qual destaquen dues característiques lingüístiques fonamentals: d’una banda, l’ús habitual i, per tant, domini per part dels escrivans de les dues llengües “oficials” de la Corona d’Aragó, el català i l’aragonès, a part de la llengua culta, és a dir, el llatí; de l’altra, la qualitat, modernitat i uniformitat del català emprat pels escrivans de la Cancelleria, que van aconseguir expressar-se amb elegància i subtilesa en una llengua esdevinguda referent de prestigi acadèmic i model literari i, a més a més, acceptada incondicionalment en tot el domini lingüístic. Sobretot a partir de la segona meitat del segle XIV, el català de la Cancelleria esdevé una llengua acadèmica, que pren com a model la llengua del rei, o siga la de la família reial, i això explica la seua incondicional acceptació arreu de la Corona d'Aragó.

Cap el 1381, s’adverteix en els documents de la Cancelleria un nou estil, caracteritzat per amplificacions de la frase, períodes llargs, presència de cultismes i en general una voluntat d’adequar l’estil de la prosa llatina clàssica a la llengua catalana. Podem dir, doncs, que un dels aspectes de l’Humanisme, que havia començat a manifestar-se a Itàlia feia poc, havia arribat ja en aquesta data a la Cancelleria reial, i que els notaris i escrivans, bons coneixedors del llatí, se sentien, igualment que els italians, atrets per la bellesa i l’elegància del llatí clàssic. Aquesta nova mentalitat, que cal relacionar amb el naixent Humanisme italià, i amb la nova atracció que despertaven la història i les arts clàssiques, la trobem reflectida entre els nostres cortesans del final del segle XIV, i en el mateix monarca, Pere el Cerimoniós, quan, el 1380, com a duc d’Atenes i Neopàtria, referint-se a l’Acròpolis d’Atenes dicta el seu famós elogi, “la pus rica joia que el món sia, e tal que entre tots los reis cristians envides [amb prou feines] la porien fer semblant”. Frase que trasllueix una autèntica admiració renaixentista per l’antiguitat.