Terra baixa, d'Àngel Guimerà (1897), és la lectura de la tercera avaluació sobre la qual farem un control més les activitats d'investigació, opinió i creació en tornar de les vacances de Pasqua. Aquesta obra de teatre fou reescrita en dues òperes i fou adaptada al cine en diverses ocasions des de 1914. Es representà primerament en castellà i tingué tant d'èxit que la traduïren a unes quantes llengües. A setembre de 2011 se'n féu la darrera adaptació per a televisió a TV3. Aquesta versió és la que incrustem més avall de manera completa. És molt fidel a l'original teatral i, tot i que l'haurem de llegir, també la podem gaudir en una hora i mitja que dura la pel·lícula. Caldrà que us compreu a Pasqua qualsevol versió del llibre i que el llegiu aquests dies de desconnexió. A classe farem un control de lectura i una tertúlia al voltant de l'obra abans d'encetar els treballs posteriors. Per tal de preparar-la, subratlleu alguns passatges que us hagen cridat fortament l'atenció per tal de comentar-los a la tornada. Anoteu també les vostres impressions. Ara, quan tingueu una llarga estona d'oci, poseu-vos la pel·lícula i estigueu atents a la trama.
NOTA: A la xarxa teniu molta informació sobre la peça teatral Terra baixa, així i tot, volem destacar una pàgina que resumeix molt bé les informacions bàsiques de l'autor, l'obra i el seu context. Si el llibre que porteu no té cap mena de presentació o pròleg, convé llegir abans aquestes informacions prèvies: TERRA BAIXA.
- - - - -
P.S. He trobat aquest comentari a la darrera adaptació de l'obra per a la tele i fa així:
Un clàssic, encara que sigui popular, encara que sigui Guimerà, encara que es llegeixi a tots els instituts i el representin els grups de teatre amateurs d’arreu del país; un clàssic, a la tele, és sempre, un os difícil de mastegar. I Terra baixa tenia tots aquests avantatges però alhora inconvenients. TV3 va estrenar per la Diada l’adaptació audiovisual que Fausto Produccionesha realitzat d’una de les peces més conegudes de la dramatúrgia catalana. El projecte, però, va més enllà de la producció de telefilms: Terra baixa té la voluntat de fer patrimoni audiovisual, com la BBC fa amb Shakespeare o France 2, amb Molière. Amb dubtes inicials, m’imaginava una Terra baixa similar a la pel·lícula que es va fer de La punyalada (1990), de Marià Vayreda, amb Christian Vadim fent d’Ibo. El resultat, però, va ser una actualització del clàssic. Amb una factura que recordava Pa negre i amb dues de les seves protagonistes –Marina Gatell com a Marta i Marina Comas com a Nuri– en els papers principals,Terra baixa va saber explicar una història sabuda amb un bon muntatge, una aposta pels exteriors –que sempre és d’agrair, tot i els moments propis d’anuncis d’aigües, com ara quan Manelic baixa de la muntanya– i interpretacions molt físiques que s’adaptaven al llenguatge audiovisual. I l’audiència va certificar el producte: Terra baixa va obtenir un 17,7% i va superarel remake deCheers de Tele 5 (12,7% i 16,2%). L’únic però va ser el so, deficient –hauríem necessitat subtítols– i amb una banda sonora gens apropiada.
- - - - -
P.S. He trobat aquest comentari a la darrera adaptació de l'obra per a la tele i fa així:
Un clàssic, encara que sigui popular, encara que sigui Guimerà, encara que es llegeixi a tots els instituts i el representin els grups de teatre amateurs d’arreu del país; un clàssic, a la tele, és sempre, un os difícil de mastegar. I Terra baixa tenia tots aquests avantatges però alhora inconvenients. TV3 va estrenar per la Diada l’adaptació audiovisual que Fausto Produccionesha realitzat d’una de les peces més conegudes de la dramatúrgia catalana. El projecte, però, va més enllà de la producció de telefilms: Terra baixa té la voluntat de fer patrimoni audiovisual, com la BBC fa amb Shakespeare o France 2, amb Molière. Amb dubtes inicials, m’imaginava una Terra baixa similar a la pel·lícula que es va fer de La punyalada (1990), de Marià Vayreda, amb Christian Vadim fent d’Ibo. El resultat, però, va ser una actualització del clàssic. Amb una factura que recordava Pa negre i amb dues de les seves protagonistes –Marina Gatell com a Marta i Marina Comas com a Nuri– en els papers principals,Terra baixa va saber explicar una història sabuda amb un bon muntatge, una aposta pels exteriors –que sempre és d’agrair, tot i els moments propis d’anuncis d’aigües, com ara quan Manelic baixa de la muntanya– i interpretacions molt físiques que s’adaptaven al llenguatge audiovisual. I l’audiència va certificar el producte: Terra baixa va obtenir un 17,7% i va superarel remake deCheers de Tele 5 (12,7% i 16,2%). L’únic però va ser el so, deficient –hauríem necessitat subtítols– i amb una banda sonora gens apropiada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada