diumenge, 6 d’octubre de 2013

"El jardí llunyà" de Josep Piera

Josep Piera en El jardí llunyà, (Edicions 62, Barcelona 2000) ens presenta una antologia de poemes i una breu biografia dels poetes arabigovalencians de Xarq Al-Àndalus. La memòria viva d'un temps perdut, un testament poètic col·lectiu que ens acosta als valencians musulmans que visqueren un període d'esplendor, però també de guerres, d'exilis i de persecucions. Cantaren, d'una banda, l'amor; i de l'altra, l'enyor de la seua terra perduda.




Els meus ulls només s'aturen on ets tu.
La força de l'imant —diuen— hi deus tenir.
On tu vas, ells se me’n van, i se’m mouen
al teu pas, com en la gramàtica
darrere del nom va l’atribut.

IBN HAZM

El testimoni tinc dels seus llavis,
i aquests proclamen que és vi
la seua saliva als meus.
Si els ulls em fan embriac,
no és que he begut, és desig.

MARJ AL-KHUL

València de dolces fruites i d’aigües dolces.
Abans generosament regada, a la misèria reduïda ara.
T’estime i t’odie alhora, paratge desolat
on, passada la joventut, no regna més que la mort.
Em sorprenc de cantar cases amb gent
com si runes esborrades foren.
IBN AMIRA