dimecres, 16 d’octubre del 2013

"Balada de la garsa..." per a acabar l'antologia

Tard o d'hora acabem amb l'antologia inicial de sis poemes que ens han acompanyat per a il·lustrar-nos sobre la rica i variada lírica medieval. Diverses maneres de gaudir i penar per l'amor, diverses maneres d'expressar-ho. Les respostes que hem donat als poemes haureu d'ordenar-les en forma de comentari únic en la data que el professor us diga. Als grups 21A i 21B, demà dijous acabem de respondre els sis poemes i ens prepararem per a un intent de comentari el proper dilluns. Però tranquils, haurem de continuar llegint algun poema més fins a ser capaços de comprendre'ls amb més facilitat i fins a poder comentar-los amb certa fluïdesa per a repetir l'experiència a l'examen d'avaluació. Per a tancar aquesta primera fase, hem trobat una versió cantada del darrer poema, la qual us oferim per a gaudir-la i comprovar-ne l'actualitat que pot tenir aquesta versió.


La balada era un gènere conreat pels trobadors per cantar històries d’amor. Tenia sempre acompanyament musical i fins i tot es podia dansar. Aquesta balada presenta dos ocells que estableixen un diàleg amorós: una garsa i una esmerla, com a metàfora del poeta i la dama. Tracta una història de desamor, un mal que no guareix l’amat si la dama no gira els seus ulls envers ell i li diu que no li plau que mora pel desamor d’ella. (Cliqueu per a la Font de la informació).
>>Podeu sentir-la cantada en aquesta preciosa versió de Josep Tero.


>>I també podeu escoltar la clàssica versió del poema per Raimon.

Us convidem a opinar i comentar el poema així com mostrar la vostra preferència de les versions cantades.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Sóc Miquel del 21 A i tot cal dir amdues versions estàn molt bé.

Al meu pareixer es millor la primera perque té un començament de la melodia molt bó però va cient el ritme d'una manera molt fastigosa.

En canvi, l'altra puc veure un ritme musical més mantigut al llarg de l'obra però la veu del cantautor la trobe sosa.

Antoni de la Torre ha dit...

De fet, Miquel, la primera cançó passa en la segona part a recitar el poema. L'adaptació de Raimon, clàssica i molt en la seua línia, recorda una mica l'estil de cançons italianes, sicilianes. Però té una fonètica i una melodia que fan més comprensible el poema. El teu adjectiu "fastigosa" no s'adiu gaire a l'opinió que la cançó està molt bé. Potser has volgut utilitzar un altre qualificatiu.