IBN KHAFAJA, D’ALZIRA, RECITAT EN ÀRAB PER DUES ALUMNES MARROQUINES

• Aquesta entrada quedava pendent des del primer trimestre que treballàrem la lírica medieval. Una vegada solucionats els problemes d’enregistrament, ara us oferim onze poemes d’Ibn Khafaja recitats per dues companyes vostres: Fàtima Zahra El Hatit i Chaymae El Gallaf Chaoui.   Els poetes arabigovalencians,  tot i no formar part de la nostra literatura, perquè escrivien en àrab, van deixar la seua influència en la lírica trobadoresca en tres aspectes: en l’amor cortés, en la descripció del paisatge i en l’amor a la seua terra. 

• Tenim l’oportunitat d’apreciar la musicalitat de la poesia, el ritme i la rima en la llengua original i contrastar l'audició amb la lectura de la traducció al català. Que tingueu una bona experiència i una bona audició!

 

>>> Onze poemes recitats en àrab clàssic (clica per escoltar-los)

1. AL-ANDALUS, PARADÍS D’ETERNITAT

Gent  d’al-Andalus, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
L’evitern paradís és a ca vostra.
De donar-me a triar, meu el faria.
Viviu-lo. No penseu en l’infern.
Del paradís al foc no s’hi va mai.

2. PERFIL D’ALZIRA 

Quin dolor al meu cor impacient
i quina pena als meus llacrimosos ulls!
Quant d’enyor sent la meua ànima
cap als voltants d’al-Kanisa
i com, d’Alzira, el seu perfil jo cobege!
Qui sap si el fat tindrà pietat de mi
i em reuniré una altra volta
amb la terra i la gent meues

la ciutat d'Alzira

     3. TU JA NO ETS TU, VALÈNCIA!

Ai València meua, ciutat desgraciada!
Tantes atrocitats s’han comés al teu rostre
que la destrucció i el foc t’han esborrat la bellesa.
Terra assolada, sempre han volgut destruir-te!
Així, la mà del fat, a la plaça major ha escrit:
“Tu ja no ets tu, València; no ets tu.
Ja no hi ha cases a les teues cases.”

         4. LES AIGÜES DE L’ALBUFERA

El vi s’enduia volanderes les hores
Les hores del plaer són sempre fugisseres.
El capvespre m’impregnava i l’embriaguesa em cobria.
La brisa lliscava per damunt l’aigua de l’Albufera.
Eren perfum de plata els pomells de tarongina.
I l’hora baixa hi fugia, per l’horitzó d’or distant.

     5.    LA BELLESA DEL RIU

Déu meu,  com és de bell el riu en aquest llit,
més delitós per beure que uns llavis de donzella.
Sembla una polsera, amb flors a les vores
talment la Via Làctia. És cristal·lí
com un fil d’argent sobre una túnica verda.
Pestanyes en un ull blau, el brancatge
que el voreja entre carícies de brisa.
L’or del crepúscle rellisca damunt l’aigua platejada.
Quantes vegades, Déu meu, a la vora d’aquest riu
he convidat a un vi clar els meus estimats companys.

6.  EL RIU 

Dolç és el riu, com dolça la saliva
flairant dels llavis de l’amor. El zèfir
arrossega mandrós la humida coa.
Ràfegues de perfum
travessen el jardí
tot cobert de rosada.
Jo me l’enamore, aquest verger
on la margarida és el somrís,
la murta els rínxols i la viola la piga

      7.  EL JARDÍ ERA UNA JOVE

Ha aixecat el jardí sobre nosaltres
una cúpula de branques rosades
mentre, com estels, les copes
entre les mans vénen i volten.

Al voltant seu, una séquia
el fa semblant a una bella
amb el cint a la cintura.
Les flors són llums dins l’ombria.

      8.  ELS TRES PLAERS

Et mancaria la gràcia
i perdries simpatia
si no tastares el vi,
prengueres part de la xala
i gaudires de l’amor.
Oblida els costums dels beduïns:
ser sobri i cretí és de salvatges.

       9.  EL VIATGE DE LES MANS

Tota la nit vam passar amb el vi roig de mà a mà
i els mots corrien suaus com l’oreig sobre les roses.
Parlàvem sense parar mentre la copa prenia com un alé perfumat.
I com eren de bonics, el diàleg i les confessions nostrades.
Les margarides de la seua boca, el lliri del seu coll,
el narcís de les parpelles o la rosa de les galtes
m’eren l’únic aliment, fins que l’embriaguesa
del calze i del son va relliscar pel seu cos
i va inclinar-se, llavors, cap a la meua abraçada.
Jo intentava d’oposar la frescor del seu alé
al rosec cremós que turmentava el meu cor.
En veure, però, com s’hi despullava les robes
vaig apretar contra mi aqueix sabre de sobte desembeinat.
Quin cos esvelt el seu! Quin contacte dolcíssim!
Quin laminat més lluent! Quin vibrar les seues vores!
Tremolava el tamarit davant les meues carícies,
i joiós, el sol naixent, declinava el rostre ardent.
Les meues mans viatjaven avall i amunt del seu cos:
així, igual davallaven a la vall del seu melic
com pujaven i arribaven als cims dels seus pits altius

fruit del tamarit

      10.   LA MÀ DE L’ALBA

Era talment un jonc i li dringaven les joies
cada volta que jovent i ebrietat l’embargaven.
Els seus llambrecs de gasela, el seu coll de cérvol blanc,
els seus llavis de vi roig, les seues dents de bromera.
Com els estels entrellacen la lluna
ella es dreçava amb la túnica d’or.
Sota el vel de la nit junts ens vam fondre
fins que la mà de l’alba el va esgarrar.

11. JOVENTUT I VELLESA

De mi la joventut va acomiadar-se.
Com de bella era, Déu meu, i que bonica!
Jo gaudia dels fruits de l’arbre del desig
i va anar-se’n de sobte, estel  o llamp efímer.

Al punt de regalar-me sencera l’alegria
tot d’una va invadir-me la desgraciada vellesa.
Ara veig blanc allò que als meus cabells negre fou.
De jove, la fosca nit semblava com la claror, preciosa.

 

Literatura i lectura de la 2a avaluació

Activitats de lectura del TIRANT LO BLANC, d’editorial Perifèric    1r bat   14-15

1.       El llibre està dividit en 20 capítols, amb un títol suggeridor i específic. Cada alumne farà el resum d’un capítol, de 150 paraules, on justificarà el perquè del títol i redactarà l’entrada corresponent en el bloc. (0,5 punts)

2.       Farem un control de la lectura el 30-1-2015 (1,5 punts)

Literatura de la 2a avaluació: història i autors de prosa  (±28 pàgines del llibre)

Els moviments culturals i la producció literària (p. 14)

1.       Els primers textos  

2.       Ramon Llull i la creació de la prosa literària

3.       La historiografia medieval: les cròniques

4.       El gènere narratiu: Blandín de Cornualla i La història de Jacob Xalabín

5.       La literatura religiosa i moralitzant (p. 22):

Arnau de Vilanova, Francesc Eiximenis , Anselm Turmeda, Vicent Ferrer

6.       L'Humanisme: Bernat Metge i Antoni Canals (p. 25)

7.       La novel·la cavalleresca (p. 33): Tirant lo Blanc, Curial i Güelfa

8.       Isabel de Villena (p. 40)

9.       Roís de Corella (p. 41)

La Cancelleria Reial (tema no contingut al llibre. Estudieu-lo, per exemple, en Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Cancelleria_reial

Activitats de literatura de Les veus del temps,  prosa medieval

Cal llegir els 48 textos de prosa medieval , en treballarem 15 a classe que ens serviran de model.  Tingueu present que en l’examen de literatura pot eixir-ne un dels 48. El control de literatura serà el 13-2-15

<102 pàgines de lectures de prosa medieval adaptada al valencià actual>

Ramon Llull -9 pàg.-

01.-Llibre de les bèsties: Exemple de l'agró, els carrancs i els peixos (p. 71)

02.-Llibre de les bèsties: Exemple de la llebre i el lleó (p. 73)

03.-Llibre d'Evast i Blanquerna: De l'ordenament que el papa Blanquerna féu en sa cort (cap. LXXIX) (p. 74)

04.-Llibre d'amic i amat (p. 77)

05.-Llibre de l'orde de cavalleria (p. 78)

Les cròniques -10 pàg.- 

06.-Llibre dels fets, de Jaume I: Jaume I és ferit per una sageta (p. 81)

07.-Llibre dels fets, de Jaume I: La conquesta de València (p. 82)

08.-Crònica de Ramon Muntaner: Problemes del matrimoni format pel rei Pere el Catòlic i Maria de Monpeller, pares del rei Jaume I (Cap. III) (p. 84)

09.-Crònica de Ramon Muntaner: Els cavallers de la mort i la batalla de Gallano (Cap. CXCI) (p. 86)

10.-Crònica de Ramon Muntaner: Na Mercadera, una dona que esdevé heroïna popular (Cap. CXXIV) (p. 89)

Llibres de Cavalleria -7 pàg.-

11.-Blandín de Cornualla: El desencantament de la donzella (p. 91)

12.-Jacob Xalabín: Com la senyora Nerguis va entrar dins la torre... (Cap. VIII) (p. 94)

13.-Jacob Xalabín: Com Jacob Xalabín i la senyora Nerguis recuperaren el coneixement... (Cap. IX) (p. 97)

Literatura religiosa i moral -19 pàg.-

14.-Terç d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Faula del lleó i el seu fill (p. 99)

15.-Terç d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Com educar els jóvens ganduls (p. 102)

16.-Terç d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Contra aquells qui amb art especial es fan bells hòmens contra tota natura (p. 103)

17.-Terç d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Contra els vicis reprensibles en els vestits i en els calçats (p. 104)

18.-Terç d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Com Déu creà la llengua a la dona (p. 104)

19.-Dotzé d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Exemple del mercader ambiciós i el diable (p. 105)

20.-Disputa de l'ase, Anselm Turmeda: Del sisé i seté pecats mortals, que són enveja i peresa (p.112)

21.-Sermons, Vicent Ferrer: El seté manament, no faràs fornicació (p. 114)

22.-Sermons, Vicent Ferrer: L'alletament dels fills (p. 115)

23.-Sermons, Vicent Ferrer: El perill de les romeries (p. 116)

24.-Sermons, Vicent Ferrer: El martiri de Santa Caterina (p. 116)

25.-Sermons, Vicent Ferrer: Visió de la mort (p. 118)

26.-Sermons, Vicent Ferrer: El judici final (p. 119)

Humanisme -7 pàg.-

27.-Lo Somni, Bernat Metge: L'aparició del rei En Joan d'Aragó (p. 121)

28.-Lo Somni, Bernat Metge: Sobre la naturalesa perversa de la dona (p. 123)

29.-Lo Somni, Bernat Metge: En defensa de les dones (p. 126)

Novel·la cavalleresca -36 pàg.-

Tirant lo Blanc, Joanot Martorell:

30.-El combat de Tirant contra un gos alà (Cap. LXVIII) (p. 171)

31.-Lletra de batalla de Tirant (Cap. LXXIX) (p. 173)

32.-Combat amb Tomàs de Muntalbà (Cap. LXXXI-LXXXII) (p. 174)

33.-Tirant s'enamora de Carmesina (Cap. CXVII-CXVIII) (p. 177)

34.-Declaració d'amor amb l'espill (Cap. CXXVI-CXXVII) (p. 181)

35.-Sobre València (Cap. CCCXXX) (p. 183)

36.-Tirant, comandant de l'exèrcit (Cap. CDXVIII)

37.-Tirant venç una dolça batalla i per força d'armes entra en el castell (Cap. CDXXXV i dos més) (p. 188)

38.-La mort de Tirant (Cap. CDLXVII) (p. 190)

Curial i Güelfa, anònim:

39.-Infantesa de Curial (p. 194); 

40.-La Güelfa s'enamora de Curial (p. 195)

41.-Curial s'acomiada de la Güelfa (p. 196)

42.-Curial i Festa arriben a un monestir de monges (p. 197)

43.-Curial i el rei d'Aragó (p. 199)

44.-Curial i el Sanglier demanen al rei que els concedisca batalla a ultrança (p. 201)

45.-Curial venç el capità dels turcs (p. 203)

Isabel de Villena -4 pàg.-

46.-Vita Christi: Com el Senyor començà a predicar i fer miracles (Cap. CXII) (p. 238)

47.-Vita Christi: Com el Senyor, predicant a Jerusalem, va convertir la noble i gran senyora Magdalena, atraent-la cap al seua amor i coneixença (Cap. CXVII) (p. 239)

Joan Roís de Corella -10 pàg,-

48.-Tragèdia de Caldesa: Explicant un fet casual que li va ocórrer amb una dama (p. 242-251)

- - -

Esquema bàsic per al comentari dels fragments

1. Qui és l'autor/a del fragment llegit: Presenta'l breument. Redacta també algunes línies per a introduir el llibre del qual forma part el fragment que comentes: resum, parts, finalitat, estil general de llengua, aportacions...

2. Quin és el gènere literari concret i el tema del fragment:

2.1 Si és un fragment narratiu, resumeix els principals esdeveniments relatats (1/4 de l'extensió original del text.)

2.2 Si és un fragment de caràcter assagístic, doctrinal, un sermó, etc., basat en l'exposició d'idees, explica la tesi o opinió defensada i els arguments que s'hi donen.

3.  Destaca alguns mots o expressions de cada text, que formen part del registre culte, literari, ja siga pertanyent a la varietat històrica medieval o a l'actual, i explica'ls. Comenta l'estil del fragment o relaciona'l amb les principals característiques de la seua obra.

4.  Com t'imagines l'autor, els destinataris i l'època en què s'escriu i es llegeix aquest text.

5.  Relaciona el fragment (o el llibre de què procedeix) amb textos, pel·lícules, gustos de lectura i altres, modes o costums socials de l'actualitat.