diumenge, 29 de març de 2015

HISTÒRIA DE L'ALGUER

Farinelli, al centre,  amb els Amics de l'Alguer el 26-3-15
L'historiador Marco A. Farinelli va presentar el seu llibre Història de l'Alguer a la llibreria 3 i 4 el dijous passat, acompanyat per l'associació cultural Amics de l'Alguer. Fou curiós, si més no, escoltar el català de l'Alguer, l'alguerés que diu ell, i conéixer de primera mà una situació sociolingüística, que no ens és estranya als valencians: la diglòssia, la substitució de la llengua pròpia per una altra de fora que va eixamplant els seus àmbits d'ús, amb l'ajuda del poder mediàtic, econòmic i polític d'una banda,  i el silenci o la indiferència, d'una altra.  La invisibilitat, diríem. 
La Història de l'Alguer, editat per Llibres de l'Índex, no és solament un llibre de geografia i d'història medieval d'una part de la Corona d'Aragó,  també trobem explicació a la situació actual, del passat segle XX, i dels intents uniformadors i centralitzadors de l'estat italià.


Ací en teniu un tast de M.A.Farinelli: El paper que el territori alguerès ha jugat al llarg de la història – és a dir aquell de punt de connexió amb “el continent” – està estrictament lligat a la geografia que caracteritza els paratges on es troba la ciutat, com també depèn de la posició geogràfica de la mateixa Illa de Sardenya. Primer de tot, l'Alguer sorgeix a prop d'aquell que és encara avui considerat el millor port natural de tot el Mediterrani occidental: Port del Comte. En segon lloc Sardenya, amb Còrsega, formen un arxipèlag que ocupa la part central de la meitat occidental del mare nostrum, una plataforma entre Europa i Àfrica, Itàlia i Espanya. Les dues illes, a les quals es pot afegir Sicília, representen una base indispensable per la navegació entre Provença i Tunísia, o per un enllaç marítim entre la península ibèrica i aquella Italiana. Per aquestes raons, Sardenya fou una terra molt disputada. Les potències marineres que, al llarg de la història, van lluitar per controlar aquesta mar, s'involucraren en unes guerres en les quals, per quant cruentes, no es perseguia el control de tot el territori, sinó només d'algunes regions costaneres. Aqueix és el context en el qual va néixer l'Alguer catalana, i aquest llibre explica per què la ciutat, avui, és coneguda com la «Barceloneta de Sardenya».