RAMON LLULL, 700 ANYS (CXV)

115

En un ram cantava un aucell, e deïa que ell daria un novell pensament a amador que li en donàs dos. Donà l’aucell lo novell pensament a l’amic, e l’amic donà’n dos a l’aucell, per ço que alleujàs sos turments; e l’amic sentí muntiplicades ses dolors.

R. Llull, Llibre d’amic e amat

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXIV)

114

No ha en l’amat nulla cosa en què l’amic no haja ànsia e tribulació, ni l’amic no ha cosa en si en què l’amat no haja plaer e senyoria; e per açò l’amor de l’amat és en acció, e l’amor de l’amic en llanguiment, passió.

R. Llull, Llibre d’amic e amat

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXIII)

113

Dementre que l’amic anava enaixí treballat, atrobà un ermità qui dormia pres d’una bella font. Despertà l’amic l’ermità, dient si havia vist, en somniant, son amat. Respòs l’ermità, e dix que egualment eren encarcerats sos pensaments en lo carçre d’amor, en vellant e en durment. Molt plac a l’amic con havia trobat companyó en presó; e ploraren amdós cor l’amat no havia molts d’aitals amadors.

R. Llull, Llibre d’amic e amat