diumenge, 22 de gener de 2012

Exposició a classe del Tirant lo Blanc


Dividirem la classe en 6 grups de cinc alumnes cadascú. Que treballaran sobre els tres temes següents:
  • L'Imperi grec al segle xv
  • El paper de la religió durant l’Edat Mitjana
  • L’amor cortès

1r grup: Història: l’Imperi grec al segle XV

L'Imperi bizantí és el terme historiogràfic utilitzat des del segle XVIII per a referir-se a l’Imperi romà d’Orient en l’Edat Mitjana –en aquella època anomenat Imperi grec pels seus contemporanis d’Europa occidental pel predomini de la llengua, la cultura i la població gregues– i és aquest l’entorn que envolta els nostres personatges en un temps més o menys coetani al moment en què Joanot Martorell escrigué la seua obra (segle XV).

Abans d’abordar aquesta activitat heu de tenir en compte que a mitjans del segle XV es produí la conquesta de la ciutat de Constantinoble pels turcs, última ciutat que mantenia la seua defensa davant l’atac turc. La novel·la, per tant, se situa en un temps anterior a aquest fet.

El verisme és una de les característiques que defineix el Tirant lo Blanc. Amb aquesta activitat es pretén que indagueu i entengueu a grans trets l’origen, la història, la cultura i, finalment, la caiguda de l’Imperi Grec.

Per ajudar-vos a elaborar aquest treball d’investigació us proposem el següent guió:

· Origen i breu història de l’Imperi bizantí

· Terres que el configuraven

· Cultura i religió

· Llengua i literatura

· Declivi de l’imperi

· Últims emperadors bizantins

· Conquesta de Constantinoble pels turcs.

2n grup: El paper de la religió durant l’Edat Mitjana

L’aspecte religiós està molt present al llarg de tota la novel·la, ja siga en celebracions, parlaments i juraments, creences dels personatges... No de bades, el camp de batalla enfrontarà en nombroses ocasions les tropes cristianes contra els turcs o infidels. A més a més, quan Tirant naufraga i va a parar a terres africanes efectuarà una importantíssima tasca d’evangelització on adoctrinà moltes poblacions del nord d’Àfrica sobre les “veritats” del Cristianisme, a manera de les Croades.

En aquest apartat us demanem que investigueu sobre els següents aspectes relacionats amb allò que s’acaba d’explicar:

· L’Església com a un dels tres estaments en l’Edat Mitjana. Idiosincràsia,

paper, privilegis i importància.

· Poder i influència que podia arribar a assolir el Papa en aquella època.

Compara-ho amb el paper i la influència que desenvolupa actualment la

figura del Papa.

· Concepte de Croada, orígens, objectius i conseqüències.

. El Cisma. Les ordes religioses.

. Les heretgies. La Inquisició.

3r grup: L’amor cortès

L’amor entre el cavaller Tirant i la donzella Carmesina estableix moltes connexions amb l’amor cortès tan cantat en la poesia trobadoresca. Tirant arriba a la cort de Constantinoble sent només un cavaller i per mèrits propis i l’ajuda de la seua enamorada va ascendint en l’escala social fins a igualar-se amb la princesa.

Però cal tenir en compte que, malgrat el paral·lelisme que s’hi estableix, l’amor principal que narra la novel·la és ben carnal.

En aquest exercici es pretén que investigueu sobre el concepte de l’amor cortès i les relacions que s’hi produeixen en aquesta obra. Per això, se us demana que indagueu en els següents punts:

· Concepte, origen i característiques principals de l’amor cortès

· Poesia trobadoresca, exemples d’autors i títols d’obres

· Amor cortès en el Tirant lo Blanc. Exemples i tòpics extrets de l’obra

· Discrepàncies de l’amor entre Tirant i Carmesina amb els codis establerts per l’amor cortès.


1 comentari:

Luis González ha dit...

Hola, disculpen que no sepa hablar valenciano, ¡lo siento! Me gustaría saber el nombre, autor y localización del primer grabado que abre esta entrada sobre el genial Tirant lo Blanc de Martorell. ¡Muchas gracias y felicidades por vuestro educativo blog!

Luis.