RAMON LLULL, 700 ANYS (CCCXXXIV)

334

Oïa l’amic paraules de son amat, en les quals lo veïa son enteniment, per ço cor la volentat havia plaer d’aquell oïment; e lo remembrament membrava les virtuts de son amat, e los seus prometiments.

R. Llull, Llibre d’amic e amat