168
Encontrà l’amic son amat. Conec l’amic son amat, e plorà.
Reprès l’amat son amic per ço cor no plorava ans que l’hagués conegut, e
demanà-li en què l’havia conegut, pus que no plorava. Respòs l’amic que en lo
remembrament e en l’enteniment, e en sa volentat, on fo multiplicament
encontinent que fo present a sos ulls corporals.
R.
Llull, Llibre d’amic e amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa ací el teu missatge. Gràcies per opinar.