PRIMER DE BAT

Exposició a classe del Tirant lo Blanc

2012-01-22T22:26:00.010+01:00

Dividirem la classe en 6 grups de cinc alumnes cadascú. Que treballaran sobre els tres temes següents:

L'Imperi grec al segle xv
El paper de la religió durant l’Edat Mitjana
L’amor cortès

1r grup: Història: l’Imperi grec al segle XV

L'Imperi bizantí és el terme historiogràfic utilitzat des del segle XVIII per a referir-se a l’Imperi romà d’Orient en l’Edat Mitjana –en aquella època anomenat Imperi grec pels seus contemporanis d’Europa occidental pel predomini de la llengua, la cultura i la població gregues– i és aquest l’entorn que envolta els nostres personatges en un temps més o menys coetani al moment en què Joanot Martorell escrigué la seua obra (segle XV).

Abans d’abordar aquesta activitat heu de tenir en compte que a mitjans del segle XV es produí la conquesta de la ciutat de Constantinoble pels turcs, última ciutat que mantenia la seua defensa davant l’atac turc. La novel·la, per tant, se situa en un temps anterior a aquest fet.

El verisme és una de les característiques que defineix el Tirant lo Blanc. Amb aquesta activitat es pretén que indagueu i entengueu a grans trets l’origen, la història, la cultura i, finalment, la caiguda de l’Imperi Grec.

Per ajudar-vos a elaborar aquest treball d’investigació us proposem el següent guió:

· Origen i breu història de l’Imperi bizantí

· Terres que el configuraven

· Cultura i religió

· Llengua i literatura

· Declivi de l’imperi

· Últims emperadors bizantins

· Conquesta de Constantinoble pels turcs.

2n grup: El paper de la religió durant l’Edat Mitjana

L’aspecte religiós està molt present al llarg de tota la novel·la, ja siga en celebracions, parlaments i juraments, creences dels personatges... No de bades, el camp de batalla enfrontarà en nombroses ocasions les tropes cristianes contra els turcs o infidels. A més a més, quan Tirant naufraga i va a parar a terres africanes efectuarà una importantíssima tasca d’evangelització on adoctrinà moltes poblacions del nord d’Àfrica sobre les “veritats” del Cristianisme, a manera de les Croades.

En aquest apartat us demanem que investigueu sobre els següents aspectes relacionats amb allò que s’acaba d’explicar:

· L’Església com a un dels tres estaments en l’Edat Mitjana. Idiosincràsia,

paper, privilegis i importància.

· Poder i influència que podia arribar a assolir el Papa en aquella època.

Compara-ho amb el paper i la influència que desenvolupa actualment la

figura del Papa.

· Concepte de Croada, orígens, objectius i conseqüències.

. El Cisma. Les ordes religioses.

. Les heretgies. La Inquisició.

3r grup: L’amor cortès

L’amor entre el cavaller Tirant i la donzella Carmesina estableix moltes connexions amb l’amor cortès tan cantat en la poesia trobadoresca. Tirant arriba a la cort de Constantinoble sent només un cavaller i per mèrits propis i l’ajuda de la seua enamorada va ascendint en l’escala social fins a igualar-se amb la princesa.

Però cal tenir en compte que, malgrat el paral·lelisme que s’hi estableix, l’amor principal que narra la novel·la és ben carnal.

En aquest exercici es pretén que investigueu sobre el concepte de l’amor cortès i les relacions que s’hi produeixen en aquesta obra. Per això, se us demana que indagueu en els següents punts:

· Concepte, origen i característiques principals de l’amor cortès

· Poesia trobadoresca, exemples d’autors i títols d’obres

· Amor cortès en el Tirant lo Blanc. Exemples i tòpics extrets de l’obra

· Discrepàncies de l’amor entre Tirant i Carmesina amb els codis establerts per l’amor cortès.

Activitats de lectura de la 2a avaluació

2012-01-22T21:25:00.008+01:00

TIRANT LO BLANC

L’activitat consisteix en:

1. Lectura individualitzada
2. El resum i la síntesi
3. Treball d’investigació i cerca sobre tres temes
4. L’esquema i el mapa conceptual
5. Exposició oral

1 i 2.- Lectura individualitzada. El resum i la síntesi

Aquesta novel·la es compon de vint capítols els títols temàtics dels quals ens suggereixen la idea del que s’esdevindrà si continuem llegint. Per tal de garantir la lectura individual i la comprensió cal fer un resum o síntesi (unes tres línies) de cada capítol. En acabant cal fer una entrada en el bloc de classe d’un dels vint capítols, d’aquell que t'haja cridat més l’atenció.

3.- Treball d’investigació i cerca sobre tres temes

Dividirem la classe en 6 grups de cinc alumnes cadascú. Que treballaran sobre els tres temes següents:

L’Imperi grec al s. XV

El paper de la religió durant l’Edat Mitjana

L’amor cortès

4.- L’esquema i el mapa conceptual

Cada grup de treball elaborarà un esquema i un mapa conceptual que podreu fer servir durant l’exposició oral. Per elaborar el mapa conceptual es pot fer servir qualsevol eina de les TIC, (pòster digital, línia del temps, altres..)

5.- Exposició oral

Cal adequar els elements comunicatius verbals i els no verbals. Val la pena fer un assaig general abans de l’exposició. Cal tenir en compte cada part: Introducció, presentació, desenvolupament i tancament.

JOANOT MARTORELL I LA TARDOR DE LA CAVALLERIA

2011-02-13T21:22:00.008+01:00

"El cavaller valencià Joanot Martorell (1410-1465)personifica un tipus social característic del lloc on ell mateix va nàixer i va viure principalment i de la seua època. De fet, tipifica tants cavallers de ventura que, de cort en cort, de torneig en torneig i de guerra en guerra, van recórrer els camins de l'Europa del segle XV. La capacitat d'observació i la cultura cavalleresca i literària de l'autor del Tirant lo Blanch, li van permetre acumular en les corts reials de València, Westminster i Nàpols una informació que ell reinterpretarà literàriament".
Així comença l'exposició sobre Joanot Martorell al Centre del Carme de València, que finalitzarà en març de 2011. Seguint l'itinerari de l'exposició podeu tastar la vida privada de la família Martorell, els problemes i les vicissituds que va viure Joanot , com a cap de la família, i la relació d'aquesta realitat amb la literatura. Martorell recrea literàriament els ambients, les corts i els personatges que va conèixer, convertint la realitat en ficció.
Si en voleu gaudir, ací us deixe un qüestionari per seguir l'exposició. Recordeu que finalitza en març.

TIRANT LO BLANC

2011-01-13T19:15:00.010+01:00

Activitats de lectura de
Tirant lo Blanc
Perifèrics Edicions

Llig el pròleg de la present edició, la informació sobre l'autor i l'obra et serà de molta utilitat per entendre la lectura. Ací tens un enllaç sobre el "Tirant lo Blanc o la pau no passa pels exèrcits" d'Antònia Carré on pots veure la vida medieval, els tornejos, la guerra i l'amor, prou interessant.
Durant la lectura ordena els esdeveniments en aquesta graella (document adjunt de googledoc) segons vagen apareixent en la novel·la, això et servirà de resum de la lectura.
Aquesta adaptació es compon de 20 capítols. Fes-ne un resum d'un capítol qualsevol, d'unes 70 paraules en el comentari del blog. Posa-hi el teu nom i el curs. El termini per penjar els resums serà fins al dia 28 de febrer.
L'avaluació de la lectura serà 0'75 punts el control escrit i 0'25 punts del comentari en el blog.

solucionari de morfosintaxi

2010-12-28T17:55:00.006+01:00

Ací teniu de l'apartat de llengua les solucions dels exercicis de morfosintaxi, lèxic i ortografia de les vuit unitats, per anar fent a casa. Els dubtes els veurem a classe. Abans de consultar les solucions caldria llegir-se la teoria, per recordar i verificar el vostre nivell. Unitat 1, unitat 2, unitat 3, unitat 4, unitat 5, unitat 6, unitat 7, unitat 8.

El llatí i les llengües romàniques

2010-09-23T17:58:00.007+02:00

Com diu la cançó de Jaume Sisa BENVINGUTS a un nou curs. Enceteu un camí ple d'il·lusions i esperances que, amb esforç i dedicació, us portarà al port desitjat. Aquest blog ens servirà per comunicar-nos i farà que aquest viatge siga més fàcil.
Per començar ací teniu la presentació sobre el llatí i les llengües romàniques. Feu una petita ressenya i les comentarem a classe.

el verb, irregularitats

2010-05-11T18:02:00.003+02:00

Per treballar millor la morfosintaxi de la unitat 5 pitgeu l'enllaç , es tracta d'exercicis autocorrectius de les irregularitats verbals, extrets de diferents manuals, entre d'altres Guia pràctica per a l'ús de la llengua d'editorial Tabarca. També és interessant que consulteu la Flexió Verbal d'Enric Valor d'editorial 3 i 4.

El discurs reportat

2010-01-28T23:10:00.003+01:00

Espere que aquest document us ajude a aclarir els dubtes sobre els diversos tipus de discurs. Feu les activitats i el dilluns les comentarem.

Vídeo de dialectologia: "Compraré peres"

2010-01-19T13:30:00.005+01:00

Aquest és un vídeo de dialectologia antic. Això no obstant és molt didàctic i senzill per a conèixer les varietats dialectals del català. Diferents persones de València, Lleida, Barcelona, Mallorca, el Rosselló i l'Alguer parlen entre elles sobre com pronuncien la frase "compraré peres" i d'altres més.

La variació diatòpica de la llengua: els dialectes geogràfics

2010-01-18T00:22:00.010+01:00

Els Dialectes Geogràfics

View more presentations from Ferrane.

Per tal d'ampliar la informació sobre els dialectes geogràfics (document pdf) ací teniu una presentació que resumeix les característiques més importants de cadascun. Ja sé que és un tema relativament nou per a vosaltres i que us semblarà complex, he intentat sintetitzar al màxim, potser encara es podria reduir més, ja ho farem a classe.

PowerPoints de Literatura

2008-01-23T23:34:00.000+01:00

View Upload your own

Una forma d'estudiar i comprovar els coneixements que s'adquireixen de Literatura és l'elaboració d'un treball de síntesi. Aquells que sabeu usar el power point podeu realitzar les vostres presentacions sobre els pròxims temes que s'abordaran a classe, d'una forma semblant a les presentacions que s'afigen ací i en la barra lateral. Aquestes us serviran tant per a repassar la informació que adquiriu com per a millorar-la confeccionant nous esquemes que superen els oferits ací.

2007-11-17T14:22:00.001+01:00

Una imatge no val més que mil paraules parteix de la negació del conegut tòpic per fer una dissecció crítica de clixés i estereotips que massa sovint imposen una visió reduccionista del món de les llengües. Tuson revisa tant els mites innocents (com ara el que ha fet creure a molta gent que la pròpia llengua és la més fàcil de totes) com els mites perversos del neoliberalisme més cínic (que postulen que "hi ha llengües que han perdut el tren de la modernitat" o que "un estat plurilingüe és molt car de mantenir"). Tuson és un comunicador excepcional i la matèria que toca, amb un tacte molt particular i sempre suggeridor, és precisament la comunicació, tant oral com escrita. Lluny de l'enfarfegament terminògic, de l'hermetisme propi dels especialistes, Tuson sap presentar qualsevol noció per més subtil que sigui o transmetre idees complexes i articular-les d'una manera rigorosa i amena sense domesticar-les no baratar-ne el sentit.

La Caputxeta Roja (políticament correcta).

2007-11-08T16:56:00.000+01:00

Vet ací que una vegada hi havia una persona jove que es deia Caputxeta Roja i que vivia amb sa mare a la vora d’un gran bosc. Un bon dia sa mare li va demanar que portara una cistella de fruita fresca i aigua mineral a l’àvia –no perquè això fóra faena de dones, de cap manera, no, sinó perquè era una obra generosa que contribuïa a crear un sentiment solidari. A més, l’àvia no estava malalta; ben al contrari: estava en plena forma física i mental i era perfectament capaç de cuidar-se ella mateixa en tant que persona adulta madura.

Així doncs, la Caputxeta Roja es va endinsar al bosc amb la cistella. Molta gent es pensaven que el bosc era un lloc paorós i perillós, i no s’hi acostaven mai. Però Caputxeta se sentia tan segura de la seua pròpia i incipient sexualitat que aquesta imatgeria freudiana tan òbvia no la intimidava gens.

De camí a ca l’àvia se li va acostar un llop que li va preguntar què duia a la cistella. Ella li va contestar:

—Una mica de berenar saludable per a l’àvia, que és perfectament capaç de cuidar-se ella mateixa en tant que persona adulta madura.

—¿Saps, nena? –Li va dir el llop–. Per a una xiqueta no és massa segur caminar per este bosc tota sola.

—Trobe molt ofensiu este comentari teu, profundament sexista –li va dir Caputxeta–, però l’ignoraré perquè la teua tradicional condició de marginat social t’ha dut a enfrontar-te al món d’una manera pròpia; i del tot vàlida, evidentment. Ara, si em permets, he de prosseguir el meu camí.

La Caputxeta Roja va continuar pel camí ample, però el llop –a qui la seua condició de marginat social l’havia alliberat de l’obediència esclava a les normes del pensament ortodox i occidental –sabia una senda per arribar abans a ca l’àvia. Hi va irrompre sense contemplacions i es va menjar la iaia, una acció del tot comprensible venint d’un carnívor com ell. Llavors, com que no estava sotmés a les nocions rígides i tradicionalistes del que és masculí o femení, es va posar la camisa de dormir de l’àvia i es va ficar al llit. Al cap de poc Caputxeta va entrar a la caseta i va dir:

—Àvia, et porte berenar sense greix i sense sal, i voldria que l’acceptares com un homentage al teu paper de matriarca sàvia i nodridora.

Des del llit, el llop va dir amb veu fluixa:

—Vine més a prop, nena, que puga veure’t.

La Caputxeta Roja va dir:

—Ah, no me’n recordava que, a nivell òptic, ets deficient com un rat-penat. Àvia, quins ulls tan grossos que tens!

—És que han vist molt i han perdonat molt, filleta.

—Àvia, quin nas tan gros que tens... Relativament, és clar, i sense dubte atractiu, a la seua manera.

—És que ha olorat molt i ha perdonat molt, filleta.

—Àvia, quines dents tan grosses que tens!

—Estic molt content de ser “qui” sóc i “com” sóc –va dir el llop, i va saltar del llit. Va agafar la Caputxeta Roja amb les urpes, decidit a devorar-la. Caputxeta va cridar, alarmada no per l’evident tendència transvestista del llop, sinó per aquella voluntària invasió del seu espai personal.

Els crits, els va sentir un company llenyater que hi passava (ell s’estimava més que li digueren “company tècnic en carburant forestal”). Va entrar corrents a la caseta, va veure l’avalot i va intentar intervenir-hi. Mentre alçava la destral, però, Caputxeta i el llop es van parar en sec.

—Escolta, xic! Què t’has cregut? –Li va preguntar Caputxeta.

El company llenyater va parpellejar i va intentar respondre, però no li eixien les paraules.

—Entres ací com un individu d’una civilització primitiva, deixant que l’arma pense per tu! –Va exclamar Caputxeta–. Sexista! Discriminador d’espècies animals! Què et fa suposar que les persones femenines i els llops no poden resoldre els seus problemes sense l’ajuda d’una persona masculina?

Quan va sentir el discurs apassionat de Caputxeta Roja, l’àvia va saltar de dins de la boca del llop, va agafar la destral del company llenyater i li va tallar el coll. Després d’esta experiència traumàtica, la Caputxeta Roja, l’àvia i el llop van sentir un profund sentiment solidari. Van decidir crear una comunitat alternativa basada en el respecte mutu i la cooperació, i van viure feliços i van menjar anissos sense colorants ni conservants.

(Adaptació del llibre Contes per a nens i nenes políticament correctes, de James Finn Garner.)

Per què hem creat el bloc "Primer de Bat"

2007-09-11T15:14:00.000+02:00

Hem creat aquest bloc per a primer de Batxillerat amb el fi de promoure el treball col·laboratiu d'alumnes que estudien el valencià -llengua i literatura- al costat dels seus professors que imparteixen i guien en la matèria, en l'adquisició d'habilitats orals i escrites per mitjà de textos funcionals, reals i literaris. La busca, selecció, citació i producció de textos en la Web.2 -internet- ajuda a desplegar l'interés i els coneixements de l'alumnat, moltes vegades amagats, ja siga en el terreny cultural o tècnic. Gran part de l'alumnat de primer ja xateja amb el messenger i s'envia música o fotos. Tenen, fins i tot, altres capacitats de caràcter audiovisual que desconeixem. Desenvolupar de manera acadèmica aquestes habilitats és la gran finalitat del bloc que llegiu.

El professorat us anirà marcant pautes de treball en aquesta mena de dietari i vosaltres, alumnes, elaborareu ací les activitats que us proposen. Serà un escaparate on exhibir les nostres proeses i adquisicions lingüístiques, compartir els treballs i les opinions per tal de millorar la nostra expressió escrita, la crítica textual i literària, la investigació i la pròpia creativitat. No creiem que siguen excessives aquestes pretensions. Al final del curs podreu comprovar agradablement tots els vostres progressos.

I una màxima llatina per acabar: FINIS ORIGINE PENDET. El final depén del principi. Quanta més il·lusió i pràctica posem en la faena d'aprendre i usar la llengua estàndard, més bo serà el resultat final. Us desitgem un bon començament.